Dramatització i Dansa a la Primera Infància

La Dramatització i la Dansa a la Primera Infància

La Dramatització

La dramatització consisteix en la representació d’una acció prèviament preparada.

• Afavoreixen el desenvolupament de moltes habilitats i competències: l’autonomia, l’autoestima i la socialització.
• Promouen la creativitat i la improvisació.
• A nivell educatiu, és important diferenciar entre la representació teatral (públic) i el joc dramàtic (forma d’expressió).

La Representació Teatral

Es pot fer des d’una doble perspectiva: com a espectador/a o com a participant.

La representació teatral es planteja de forma grupal i suposa pels infants:

• Vivenciar diferents situacions i sentiments.
• Potenciar la creativitat.
• Assimilar i dominar l'espai, el temps i el propi esquema corporal.
• Desenvolupar l'expressió corporal, lingüística, plàstica i ritmicomusical.

A més, requereix recursos addicionals com decorats, vestuaris i maquillatge.

El Joc Dramàtic

La finalitat és la pròpia satisfacció que afavoreix el desenvolupament personal.

• Suposa posar en acció les capacitats expressives i comunicatives mitjançant el moviment i els gestos i permet exterioritzar emocions, sentiments, desitjos i tensions.
• El joc dramàtic integra dos components expressius:

L'expressió dramàtica, destinada a la representació dels personatges. Molt lligada al joc simbòlic.

L'expressió corporal i gestual, acció i moviment.

També és útil per a les qualitats imaginatives i creatives.

Modalitats de Dramatització

La Representació de Contes

• Modalitat més habitual.
• És necessari haver planificat unes pautes per vehicular la participació.
• Tots han d'intervenir i cal procurar que se sentin a gust i amb seguretat.
• És important la tasca de l’educador/a per:

• Facilitar la participació amb més dificultats d'interacció.
• Regular l'autocontrol dels més inquiets.

La Dramatització de Cançons i Poesies

És molt comú acompanyar els jocs amb cançons o poemes mitjançant la representació.

Les cançons i poemes més habituals són:

• De caràcter repetitiu.
• Amb un diàleg entre els personatges, sent aquest diàleg el centre de la història.
• Dirigits per un narrador o una narradora que indica les accions que han de fer els personatges.

El Mim

És una tècnica dramàtica que consisteix a actuar sense parlar.

• S'exagera la gesticulació dels moviments del cos i l'expressivitat de la cara.

La Importància de la Mímica

• Fins als tres mesos, la gestualització és clau per establir comunicació amb el nadó.
• A mesura que creixen, la mímica va deixant de ser tan expressiva, per això és important treballar el mim per retenir al màxim aquesta expressivitat.
• Joc simbòlic: potenciant els gestos espontanis i l'expressivitat clara i intencional.
• Els infants s’imiten entre ells mateixos i allò que veuen.
• S'ha de potenciar l'expressió interior i la creació.

Estratègies per Promoure l’Expressivitat

• Emfatitzar les expressions quan s'explica un conte o s'interpreten personatges.
• A partir dels tres anys, poden començar a imitar l'educadora quan els hi explica contes.
• Realitzar representacions per endevinar accions, personatges, viatges, etc.

Els Titelles

Putxinel·lis o titelles:

• Són marionetes amb guant (3-9 mesos).
• Les mans són amb el primer que juguen → jocs d’amagar i aparèixer.

Titelles articulats (9-18 mesos).

Espectacles de màgia (3-9 mesos): Ajuden a observar si l’infant segueix amb la mirada (jocs d'aparèixer/desaparèixer).

Recursos del Joc Dramàtic

Els infants poden convertir-se en personatges imaginaris, actuar i escenificar contes i moviments:

• Màscares.
• Maquillatge escènic.
• Vestuari de fantasia o disfresses.
• La veu.
• Text i música.

La Dansa

La dansa és la integració del ritme amb el moviment corporal basada en un esquema concret. És una activitat de descobriment de les possibilitats del cos i una activitat que contribueix al desenvolupament harmònic. Aporta un alt valor educatiu.

El Valor Educatiu de la Dansa

Ballar és un impuls espontani dels moviments.

Objectius:

• Preservar i fomentar l'espontaneïtat de l'expressivitat dels moviments.
• Ajudar a descobrir les possibilitats de moviment del propi cos i perfeccionar la seva execució.
• Potenciar que les nenes i els nens gaudeixin i es recreïn amb l'execució d'aquests moviments.

A més, la pràctica de la dansa també ajuda en el desenvolupament de les diferents àrees.

Efectes de la Dansa

• Afavoreix el desenvolupament físic: millora el sistema muscular i la resistència física.
• És un factor essencial en el desenvolupament de la motricitat global.
• Millora el domini de l'esquema corporal: postura, equilibri, coordinació, lateralitat.
• Contribueix a l'enfortiment de processos cognitius: atenció, concentració, memòria i creativitat.
• Estimula l'expressió d'emocions i afectes, i afavoreix la socialització.

Continguts de la Dansa

En la primera infància, es compon de postures i moviments senzills que es classifiquen:

• Posicions.
• Gestos.
• Desplaçaments.
• Direccions.
• Agrupaments.
• Enllaçaments.

Tipus de Dansa

Segons la Directivitat

• Dansa lliure: emana de l’expressió del moviment propi de cada infant. És una manifestació espontània del que senten els infants amb la música. Consisteix a posar una música i que els infants es moguin lliurement. L’objectiu és gaudir el moviment del cos sense preocupar-se de res.
• Dansa dirigida: els infants segueixen les consignes que marca l’educadora. L’educadora pot actuar de model per donar les consignes, verbalitzant i fent allò que diu, o pot donar les consignes externament.
• Dansa organitzada: l’educadora estableix les seqüències i els moviments que els infants han d’executar. Té coreografia.

Segons l'Execució

• Danses en rotllana:
  • Rotllana simple: la roda evoluciona cap a una direcció (esquerra/dreta).
  • Rotllana mimada: a més de moviment circular, també hi ha moviments com ajupir-se o saltar.
  • Rotllana dialogada: s’estableix un diàleg entre els grups balladors.
• Danses en línia: Infants un darrere de l’altre formant una columna.
• Danses en parelles.

Execució de la Dansa

La posició inicial més habitual és el cos en posició vertical, els talons junts, la mirada endavant i donant-se les mans.

Etapes Evolutives de la Dansa

Abans dels 18 mesos

• No són danses com a tals, però sí, predecessores.
• Moviments relacionats amb balancejos, cançons de bressol i cançons de falda.
• Asseguts en rotlle que evoluciona a danses en rotllana.

Entre els 18 i els 24 mesos

• Danses de rotllana amb molt pocs moviments i danses mimades.
• Variacions de la rotllana: girant cap a un costat, cap a dins de la roda o sobre si mateix.

Entre els 24 i els 36 mesos

• Les danses més utilitzades són les de rotllana amb moviments rítmics i les mimades.
• Els moviments més adequats: executar moviments alterns de peus i mans, ajupir-se i saltar.
• Aniran incrementant la complexitat i velocitat d'execució.
• Les danses per parelles seran poc freqüents.

A partir dels 36 mesos

• S'apliquen els tres tipus de danses amb tota la seva diversitat de variants.
• S'incorporen moviments més complexos: galop, pota coixa, etc.
• S'introdueixen les danses-joc.
• Molt importants són les cançons mimades amb memorització.

Planificació, Execució i Avaluació

La Planificació

• Redacció dels objectius.
• Selecció de les estratègies metodològiques.
• Selecció i aprovisionament dels recursos.
• El desenvolupament de l'activitat.
• La temporalització de les sessions.
• L'elaboració de les pautes d'avaluació.

L'Avaluació

• Seguiment durant la realització de l'activitat.
• Avaluació dels resultats: Grau de satisfacció i Grau de consecució dels objectius.
• Observació sistemàtica com a tècnica de recollida.
• Elaboració de l'instrument d'observació.
• Anàlisi de la informació recollida i incorporació de les conclusions als informes individuals.