El Dorífor de Políclet: Cànon i Contrapposto Clàssic

El Dorífor de Políclet

Context Històric i Cultural

Aquesta escultura exempta va ser feta per Políclet, un dels escultors més aclamats a la Grècia clàssica. Va ser feta cap al 430 aC, moment en què els grecs consideraven injusta la monarquia i van voler instaurar la democràcia. Aquesta democràcia va començar després de les Guerres Mèdiques, quan l'Atenes de Pèricles va vèncer.

A més, en aquesta època:

• Els grecs van inventar la filosofia, amb filòsofs tan importants com Sòcrates, Plató i els sofistes.
• Van aparèixer historiadors com Herodot i Tucídides.
• Van sorgir grans dramaturgs com:
  • Tragèdia: Sòfocles, Èsquil i Eurípides.
  • Comèdia: Aristòfanes.

Descripció Formal i Anàlisi

Aquesta escultura, feta originalment en bronze (la còpia romana és de marbre), representa un atleta en actitud de repòs instants abans de participar en la seva prova de llançament. La imatge resumeix l'ideal antropològic dels grecs de l'època clàssica: l'home en plenitud juvenil, preparat i capacitat per participar en els jocs, en un equilibri perfecte entre vigor físic i intel·ligència, destresa i voluntat; és a dir, els factors corporals en harmonia amb els espirituals.

Políclet va esculpir la figura d'un jove atleta dempeus, totalment nu, que amb la mà esquerra sostenia una llança (actualment perduda) sobre l'espatlla. A causa del pes del marbre de la còpia, la figura es complementa amb un petit suport que uneix el braç dret a la cama i amb un tronc d'arbre a l'altura de la cuixa que sosté el pes de l'estàtua.

Composició i Cànon

Pel que fa a la composició, l'escultura va ser executada mitjançant un càlcul precís de proporcions, dimensions i línies que constitueix el cànon anatòmic perfecte, segons el qual l'alçada total ha de ser equivalent a set vegades el cap. L'atleta es troba en posició de contrapposto. Amb això, l'autor aconsegueix una contraposició interessant entre allò dinàmic i allò estàtic: manté el tors en tensió alhora que marca l'elevació del maluc dret i flexiona la cama esquerra, fet que produeix l'efecte contrari a les espatlles.

Modelatge i Actitud

En el modelatge, el cos presenta més detall al tors, on es marquen clarament les línies principals de la musculatura. Al cap s'hi aprecia una major voluntat naturalista pel que fa a la captació del gest i a la representació plàstica dels cabells. El rostre està dividit en tres parts iguals: la zona del front, la zona entre el front i la punta del nas, i la zona des del nas fins a la barbeta.

Pel que fa a l'actitud psicològica, no s'hi percep un gest d'orgull ni de vanitat, sinó que presenta un gest serè, propi de qui manté l'excel·lència ètica del seu èxit.

Influència i Llegat

Políclet va partir de les experimentacions prèvies que tenien l'objectiu de donar vida a l'estàtua. En la recerca d'un ideal anatòmic basat en les idees pitagòriques sobre els nombres, va idear un conjunt de lleis matemàtiques de proporcionalitat que va combinar hàbilment amb diferents matisos obtinguts de l'observació de la natura.

El seu cànon ideal i la seva composició en contrapposto van instaurar un model que no només van adoptar i seguir els seus contemporanis, sinó que també va exercir una gran influència en l'art romà i va servir d'exemple per als escultors més insignes del Renaixement, com Miquel Àngel.