El Dorífor de Policlet: Cànon de Bellesa a l'Art Grec Clàssic

El Dorífor

1. Presentació

Policlet, l'escultor d'aquesta obra, estableix amb el Dorífor per primera vegada un cànon pràctic i teòric de les proporcions ideals del cos humà. L'escultura evidencia una evolució tècnica cap a un realisme idealitzat, característic del període clàssic grec.

2. Dades Bàsiques

• Autor: Policlet
• Títol: Dorífor (que significa "portador de llança")
• Estil: Art grec, període clàssic
• Cronologia: Original en bronze c. 450-440 aC. La còpia de marbre és posterior, d'època romana.
• Tècnica escultòrica:
  • Original grec: Bronze, realitzat amb la tècnica de la cera perduda.
  • Còpia romana: Talla en marbre.
• Material:
  • Original: Bronze.
  • Còpia conservada: Marbre.
• Mides: 2,12 m (la còpia de marbre).
• Ubicació original:
  • Original de bronze: Dubtosa, possiblement en un santuari important de Grècia, com el d'Olímpia o Argos.
  • Còpia de marbre: Trobada en excavacions arqueològiques a Pompeia (Itàlia).
• Ubicació actual: La còpia de marbre es troba al Museo Archeologico Nazionale de Nàpols, Itàlia. L'original de bronze està perdut.

3. Breu Biografia de l'Autor: Policlet

Policlet (Argos, actiu c. 460-420 aC) va ser un escultor grec de gran renom durant el període clàssic, contemporani i rival en fama de figures com Fídies i Miró. Algunes fonts antigues el consideraven superior en la perfecció tècnica i la definició anatòmica. Encara que la majoria de les seves obres conegudes eren en bronze, se sap que també va treballar el marbre, l'or i el vori. La seva especialitat era la representació d'atletes nus, sovint vencedors als Jocs Olímpics.

La seva innovació més transcendent va ser l'establiment del "Cànon" (Kanon), un tractat teòric (avui perdut) i una obra escultòrica (probablement el mateix Dorífor) que plasmava un sistema de proporcions ideals per al cos humà. Aquest cànon establia, entre altres relacions, que l'alçada total del cos havia de ser equivalent a set vegades l'alçada del cap.

4. Descripció Formal

a. Iconografia

L'escultura representa un jove atleta dempeus, completament nu, en una actitud de repòs just abans o després de l'acció (possiblement un llançador de javelina, donat el nom "Dorífor" que significa "portador de llança"). Amb la mà esquerra, avui perduda juntament amb l'objecte, hauria sostingut una llança que recolzaria sobre la seva espatlla. La mà dreta penja relaxada al costat del cos. La còpia romana de marbre que conservem inclou elements de suport que no existien en l'original de bronze, necessaris per a l'estabilitat del marbre: un tronc d'arbre que serveix de puntal a la cama dreta i un petit suport que connecta el canell dret amb el maluc.

b. Funció

La funció principal era commemorativa, un homenatge a un atleta (possiblement victoriós) del qual no coneixem el nom. També tenia una funció exemplar com a materialització del cànon de bellesa ideal.

c. Composició

La composició és tancada, ja que les extremitats es mantenen properes al tors, conferint a la figura un sentit d'unitat i autocontenció. Destaca per la seva harmonia i equilibri ponderat.

d. Línies Compositive

La figura s'estructura a partir del contrapposto: el pes del cos descansa sobre la cama dreta (cama de suport), mentre que l'esquerra està relaxada i lleugerament avançada i flexionada. Aquesta distribució del pes provoca una inclinació del maluc cap avall a la banda esquerra i una elevació compensatòria de l'espatlla esquerra. Això crea una subtil curvatura en forma de 'S' que recorre el cos, trencant la rigidesa frontal i aportant un dinamisme contingut i un gran realisme a l'escultura.

e. Recursos Tècnics

• Aplicació magistral del contrapposto.
• Creació d'una línia sinuosa en 'S' que aporta elegància i moviment.
• Tractament naturalista del cabell, abandonant la geometrització arcaica.
• Modelatge anatòmic precís i detallat, marcant clarament les línies principals de la musculatura, però amb suavitat i idealització.
• Superfície molt polida i brunyida (especialment en l'original de bronze, que permetia un acabat més fi).
• Ús estricte del cànon de proporcions establert pel mateix Policlet.

f. Relació amb l'Entorn

Se'n sap molt poc amb certesa. Molt probablement, l'estàtua original de bronze era una obra exempta, dissenyada per ser contemplada des de diversos angles, i estaria ubicada en un espai públic o un santuari important, com el d'Olímpia.

5. Significat de l'Obra

a. Elements Propis de l'Estil Grec Clàssic

El Dorífor és un exemple paradigmàtic de l'estil grec clàssic (segle V aC), caracteritzat per:

• La cerca de la bellesa ideal (tò kalón) a través de l'harmonia i la proporció.
• L'aplicació del cànon per aconseguir aquesta perfecció formal.
• L'ús del contrapposto per dotar les figures de naturalitat i moviment contingut.
• Un realisme idealitzat, que representa la natura no com és, sinó com hauria de ser.
• L'expressió d'un ethos serè i equilibrat, reflex de la virtut i el control interior.
• L'antropocentrisme: l'home com a mesura de totes les coses.

b. Relació Forma i Funció

És una obra commemorativa i d'homenatge, amb una clara monumentalitat (supera els dos metres d'alçada, sobrepassant les mides naturals), la qual cosa li confereix importància. Com a escultura pública, canviava els models anteriors, representant l'atleta ideal de manera idealitzada, no com un retrat d'un individu concret, sinó com l'encarnació d'un concepte.

c. Iconologia (Interpretació del Significat Profund)

El Dorífor encarna l'ideal grec de la kalokagathia, la unió de la bellesa física (kalós) amb la noblesa d'esperit i la virtut moral (agathós). Representa l'home jove en la plenitud de les seves facultats, amb bona salut i la capacitat per destacar en activitats com els Jocs Olímpics. Més enllà de la perfecció física, l'obra suggereix una harmonia entre els aspectes corporals i els espirituals: un físic atlètic que reflecteix una ment equilibrada i una voluntat ferma (destresa amb voluntat). El cànon de Policlet esdevé, així, l'expressió d'un ideal antropològic que va perdurar durant segles.

d. Relació Època i Obra

L'obra sorgeix en el moment de màxima esplendor de la Grècia clàssica, especialment a Atenes (el Segle de Pèricles), un període on la innovació i la capacitat de superació dels escultors eren constants, impulsades per una societat que valorava la raó, l'ordre i la perfecció humana.

6. Influència i Transcendència de l'Obra

L'impacte del Dorífor i del cànon de Policlet en la història de l'art occidental ha estat profund i durador. L'existència de nombroses còpies romanes demostra la seva immensa popularitat i valor com a model ja en l'Antiguitat.

El seu llegat va ser redescobert i revaloritzat durant el Renaixement, quan artistes i teòrics van buscar recuperar els principis de l'art clàssic. Figures com Leon Battista Alberti, Leonardo da Vinci i, de manera destacada, Miquel Àngel, van estudiar les proporcions i el contrapposto de les escultures antigues. El David de Miquel Àngel, tot i la seva originalitat, és un clar hereu de l'ideal de perfecció anatòmica i equilibri dinàmic exemplificat pel Dorífor.

La influència del cànon de Policlet es va mantenir viva durant el Barroc i va experimentar un nou auge amb el Neoclassicisme als segles XVIII i XIX, quan es va tornar a considerar l'art grec clàssic com el cim de la perfecció estètica.