El Dorífor de Policlet: Anàlisi, Cànon i Significat

1. Documentació general

• Nom: Dorífor (portador de la llança heroica: dory).
• Autor: Policlet (escultor grec del s. V aC).
• Cronologia: c. 450 aC. Original en bronze. Avui: nombroses còpies romanes amb reforç afegit (necessari per al marbre).
• Localització: Museu de Nàpols (una de les còpies).

Es tracta d'una estàtua exempta dempeus, realitzada en marbre (talla). És monocroma i té 1,87 m d'alçada.

Anàlisi de l'obra

Ens trobem davant una obra escultòrica de ple volum o exempta, realitzada en marbre, encara que l'obra original era en bronze. Representa un home jove, encara que no adolescent, nu i en actitud d'avançar amb el braç esquerre flexionat, ja que portava una llança que s'ha perdut.

Presenta un cànon anatòmic: l'alçada del cos equival a set vegades la del cap (influència de les idees pitagòriques en Policlet). És una escultura en repòs que utilitza un joc harmònic de les parts del cos per a l'equilibri (contrapposto):

• Tors en tensió.
• Elevació del maluc dret.
• Cama esquerra flexionada.
• Tors treballat i distribució plàstica dels cabells.
• Musculatura marcada per ressaltar la figura nua.
• Expressió tranquil·la.

És un art humanista; ja no es buscava representar figures religioses o polítiques, sinó la bellesa humana a partir de l'harmonia i l'equilibri. Es tracta d'un art realista, ja que busca la mimesi, però també és un realisme idealitzant, ja que representaven els homes com a déus i els déus com a homes.

Interpretació

Representa un home jove (atleta) portador d'una llança (sobre l'espatlla) en posició de marxa, disposat a participar en uns Jocs. El tema se centra en l'home, sense dotar-lo de cap atribut fantàstic ni desmesurat.

Policlet va voler compondre el Dorífor aplicant-hi un cànon (mesura), segons el tractat que aquest últim havia escrit (Cànon), on establia les proporcions ideals del cos humà.

Funció: Commemorativa d'un triomf esportiu, probablement. Recordava els jocs sagrats dels déus. Es desconeix l'encàrrec.

Significat i marc històric: Els grecs representen els homes com a déus (perfecció) i els déus com a homes. Aquesta idealització connectaria amb el món platònic.