El Dorífor de Policlet: Anàlisi, Cànon i Contrapposto Grec Clàssic

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,65 KB

El Dorífor de Policlet

El Dorífor (portador de llança) és una de les obres cabdals de l'escultura grega clàssica, creada per Policlet al segle V a.C.

Fitxa Tècnica

  • Títol: Dorífor.
  • Autor: Policlet (Argos, actiu al s. V a.C.).
  • Cronologia: 430 a.C.
  • Estil: Grec clàssic.
  • Material: L’original està fet en bronze, i la còpia en marbre.
  • Tècnica: L’original està fet en fosa, i la còpia en tall.
  • Forma: Escultura exempta.
  • Tipologia: De peus.
  • Cromatisme: Monocrom.
  • Localització: Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.
  • Mesures: 2,12 m d’alt.
  • Tema: Un atleta portant una llança es dirigeix a realitzar una prova.

Context Històric

Policlet va superar Fídies i Miró, durant l'època de la Grècia clàssica, gràcies a un estudi anatòmic i un cànon de racionalitat. Es va especialitzar en estàtues d'atletes victoriosos, nus, que participaven als Jocs Olímpics.

Anàlisi Formal i Composició

Els dos aspectes bàsics en l’escultura per a Policlet són:

  • El Cànon Anatòmic: L’altura del cos és set vegades l’altura del cap (proporció). Policlet volia aconseguir una figura proporcionada per fer l’obra més harmònica, per això desenvolupa aquest cànon.
  • El Contrapposto: Estableix un joc harmònic subtil entre diferents parts del cos per tal d’aconseguir un equilibri clar. Així li dona un aspecte dinàmic a l’obra, però sense perdre l’equilibri.

L'escultura original tenia una llança. El pes del marbre de la còpia exigeix un petit suport que enganxa el braç dret a la cama i un tronc d'arbre, molt poc treballat, que aguanta el pes de tota l'escultura. Manté el cos en tensió alhora que marca l'elevació del maluc dret i flexiona la cama esquerra. Al tors, el modelatge està més treballat i al cap s'hi aprecia un intent de naturalisme amb un gest i un cabell més treballats. El rostre està dividit en tres parts iguals: el front, la zona entre el front i el nas, i del nas fins a la barbeta.

Estil

És una obra clàssica, ja que representa gran part de les característiques d’aquest art, com el moviment i les proporcions ideals.

Contingut

L'escultura resumeix perfectament l’ideal antropològic dels grecs de l’època clàssica: l’home en plenitud juvenil preparat i capacitat per a participar en els jocs, en un equilibri perfecte entre vigor físic i intel·ligència, destresa i voluntat. És a dir, els factors corporals en harmonia amb els espirituals. Segueix perfectament el cànon anatòmic i el contrapposto. Manté l'excel·lència ètica del seu èxit, i això és estrany a l'època, on els triomfs es representaven amb orgull.

Significat

Aquesta escultura representa un atleta en actitud de repòs instants abans de participar en la seva prova de llançament.

Models i Influències

Policlet va partir de les experimentacions que, des de la darrera època arcaica, s’havien fet amb l’objectiu de donar vida a l’obra. El seu cànon anatòmic i el contrapposto no van ser només una influència per als seus contemporanis, sinó que també van influenciar l’art romà i van servir d’exemple per als escultors més representatius del Renaixement, com per exemple Miquel Àngel.

Funció

Honrar l'atleta triomfador.

Entradas relacionadas: