Dorífor de Policlet: Anàlisi i Cànon de la Bellesa Clàssica
Enviado por Judit y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,57 KB
Fitxa Tècnica del Dorífor de Policlet
L'obra que analitzarem es titula Dorífor (Portador de llança), de l'autor Policlet el Vell. La seva cronologia és del segle V a.C.
Materials, Ubicació i Descripció Formal
L'obra original emprava la tècnica de fosa de bronze, mentre que la còpia que ha perdurat és una talla de marbre. És una escultura exempta, dempeus i totalment monocroma. Actualment, es troba al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.
El Dorífor: Representació i Postura
L'escultura Dorífor representa un jove caminant amb una llança sobre l'espatlla, per tant, un jove llancer, potser Aquil·les. Acaba de recolzar el peu dret i es disposa a aixecar el peu esquerre, com si fes el gest de caminar.
El Contrapposto i l'Harmonia Dinàmica
La figura presenta el contrapposto, un recurs que compensa les diferents parts de la figura (tensió i relaxació), atorgant una harmonia dinàmica. Tot i ser una obra clàssica, el rostre presenta característiques del Període Arcaic, com els gestos facials serens i el tractament dels cabells.
Dimensions i Ritme Compositiu
Presenta unes dimensions de 2,12 metres d'alçada. No té eixos de simetria perfectes. Tot i que està dempeus, la seva cama esquerra no és del tot perpendicular al terra, trencant la verticalitat estricta que sí que constitueix l'altra cama.
Podríem dir que té un ritme equilibrat, tot i que es mostra una obra molt quieta i amb molta serenitat, la qual cosa ens fa dubtar perquè representa que camina.
El Cànon de Policlet i la Bellesa Ideal
L'obra presenta una voluntat d'eternitat, ja que Policlet, amb els seus estudis teòrics sobre la bellesa ideal del cos humà en termes de simetria i proporció, va marcar l'escultura del seu temps i la posterior. Aquesta escultura va ser pensada per ser vista frontalment, i és des d'aquesta perspectiva que es percep l'harmonia de les línies verticals i horitzontals.
Transició de l'Arcaic al Clàssic
L'estil de l'obra és del Període Clàssic. Mostra més naturalitat en la postura que les obres de l'estil Arcaic. Els atletes (els kuroi) i les figures de sacerdotessa (les korai) eren el tema principal de l'escultura grega arcaica.
El Dorífor, per tant, guarda similitud temàtica amb les escultures del segle VI a.C., similitud que també es demostra compositivament per la posició de les cames, una més avançada que l'altra, i pel tractament d'alguns músculs, molt marcats, com els dels malucs (hieratisme).
Context Històric: L'Antropocentrisme Atenès
En la segona meitat del segle V a.C., Atenes era el gran centre polític i social de l'Hèl·lade. És el moment de la Democràcia a Atenes, de màxima esplendor, quan la ciutat dirigia l'aliança militar de la Lliga de Delos per aturar l'amenaça dels perses.
El triomf dels grecs a les Guerres Mèdiques va enfortir la consciència i la identitat històrica de la cultura grega. Per als grecs, això suposava la llibertat, on el ciutadà és el protagonista i no el cap d'estat o religiós. «L'home es converteix en la mesura de totes les coses» (antropocentrisme) i també en centre del saber. L'artista es basarà en l'observació de la natura, en la seva experiència i en la raó com a principi de coneixement, i això estarà en la base de la creació artística.
Funció i Influència Social
El Dorífor marca l'inici del Període Clàssic, l'anterior és el Període Arcaic i el consegüent és el Període Hel·lenístic. Es tracta d'una obra de caire civil.
Té una funció commemorativa i representativa, ja que representa el model ideal de bellesa que considera aquest atribut com una qualitat moral i com la màxima aspiració de les classes altes. Policlet hi reflecteix la preocupació de l'aristocràcia de l'època per l'aspecte físic.
El Dorífor com a Model Social
Des de l'època arcaica, els atletes van ser considerats herois de les diverses polis que entraven en competició. Els guanyadors dels jocs aconseguien una altíssima consideració social i els eren dedicats monuments commemoratius.
El Dorífor de Policlet es presenta en contrapposto, encarnant el Cànon, establert a través de teories matemàtiques, i volia crear una influència com a model en la societat de l'aristocràcia atenesa.