Dones, Revolució de 1848 i Socialisme Utòpic: Un Anàlisi Històric

Les Dones i la Revolució de 1848

Moltes activistes participaren intensament en la Revolució de 1848: Jeanne Deroin, Eugénie Niboyet, Désirée Gay, Jenny P. D’Héricourt. En algunes de les principals ciutats, centres dels focus revolucionaris, les dones exigien:

• Igualtat (en aquella època encara s'entenia aquest concepte com a “igualtat davant la llei”). Activistes com Deroin defensaven la igualtat sense renunciar a la diferència (bàsicament la maternitat).
• Dret al divorci.
• Solucions educatives i econòmiques per combatre la creixent pobresa femenina.
• Les vesubianes (batallons de dones armades vestides amb pantalons i faixes tricolors) van arribar a reivindicar que els homes compartissin les tasques domèstiques.

Cap als anys 1850, les forces contrarevolucionàries reprimiren durament les exigències del moviment d'emancipació de les dones.

De la Contrarevolució al Socialisme Utòpic (1820-1848)

Conceptes Generals del Socialisme Utòpic

Noves formes d'organització social, de producció i de relacions humanes dins l'harmonia social i la pau. A causa de la brutal realitat de les ciutats industrials i de l'urbanisme salvatge de la nova societat industrial de la primera meitat del segle XIX, apareixen els socialismes.

Generacions del Socialisme

• La primera: els socialismes utòpics (anys 1820-1840): Saint-Simon, Robert Owen, Charles Fourier.
• La segona: els socialismes de transició: Cabet, Louis Blanc i Auguste Blanqui.
• La tercera: el socialisme revolucionari (anys 1850-1860): Proudhon i l'anarcosindicalisme i el marxisme, acompanyat de la I Internacional.

Socialismes Utòpics Clau

Claude Henri de Saint-Simon (1760-1825)

Aristòcrata desclassat, és un dels primers que veu que s'ha de millorar la societat. Segons la seva teoria:

• La història es regeix per una llei de progrés, amb una alternança entre èpoques orgàniques (amb principis sòlids) i èpoques crítiques.
• La nova època orgànica ha de fonamentar-se en la ciència positiva (no en la metafísica tradicional).
• En aquesta nova època, el poder espiritual correspondria als científics (amb el valor de la predicció) i el poder temporal als industrials.
• El model de societat a establir és aquell basat en la fraternitat universal, sense propietat privada i amb economia planificada.
• L'ésser humà no és bo (Rousseau) ni dolent (Maquiavel): l'ésser humà es fa (no és bo ni dolent).
• El treball i l'esforç fan la persona: la societat és la suma dels esforços individuals.
• La societat és com un gran taller que combina allò material amb la moral (ell busca aquesta harmonia).
• És el primer que afirma que cal estudiar la societat per reformar-la: funda una ciència social denominada Fisiologia Social que estudia el funcionament de la societat.
• Segons ell, la societat està dividida en dos grans grups:
  • La societat política o la dels “paràsits”: els no productius, com la noblesa, el clergat, els rendistes.
  • La societat econòmica o la dels actius: enginyers, industrials, banquers, els pagesos i els obrers.
• No distingeix que entre els actius també hi ha conflictes (per això Marx i Engels el denominaran utòpic).
• La societat econòmica és la nació i ha d'eliminar els que viuen de forma improductiva.
• A la nació que ell vol, impera l'equitativisme: cada individu (productiu) rebrà de la societat segons la seva capacitat.
• L'estat ha de dissoldre's i han de ser els enginyers i els savis els que administrin les coses. Han de dirigir la planificació industrial (redueix el progrés només al pla industrial).

Robert Owen (1771-1858)

Gran empresari industrial anglès del sector tèxtil. Creu que el progrés és alhora industrial i social:

• La indústria ha de ser progressivament socialitzada.
• Les desigualtats socials són contràries al progrés.
• La religió és un obstacle a destruir; és partidari de l'educació laica i s'oposa a la competitivitat.
• Fundador del cooperativisme: via de l'autonomia obrera.
• Colònies industrials dirigides pels treballadors. Dins aquestes cooperatives havien de funcionar uns ateneus on la gent s'educaria.
• Participació en la formació de la Great Trade Union (1834), una trinxera del treballador contra el sistema. Aquest sindicalisme organitzaria el Cartisme, amb la Carta del Poble, enviada al Parlament l'any 1838 demanant el sufragi universal.

Charles Fourier (1772-1837)

El més utòpic. La seva idea del progrés no admet la indústria; es troba en l'harmonia entre la natura i l'ésser humà.

• Formes opressives de la humanitat: l'estat, la família, la indústria i la nació.
• El retorn a la natura es farà mitjançant el falansteri (unitat de producció i consum, formada per 1600 persones).
• Cada individu treballarà dues hores.
• La riquesa és igualitària.
• Cada persona tria la seva feina segons la seva vocació. Aquesta elecció havia de realitzar-se en funció de l'habilitat i la capacitat, i no en funció del sexe.
• Les feines desagradables i brutes es reservarien als nens (experimenten plaer jugant en la immundícia).
• No hi ha famílies; regna l'amor lliure, ja que la família perjudica la dona.
• Homes i dones podien tenir una àmplia gamma de necessitats i preferències sexuals que podien canviar al llarg de les seves vides, incloent-hi la sexualitat entre persones del mateix sexe.
• Totes les societats han estat opressives; la humanitat haurà de produir milions de falansteris. Aquesta idea l'heretaran els hippies de Nord-Amèrica als anys 1960.

Socialismes de Transició (1848)

Dos francesos es plantegen la destrucció del capitalisme:

Louis Blanc (1811-1882)

El socialisme només pot arribar mitjançant el sufragi universal, ja que els treballadors són la majoria de la societat (tot i que no ha estat així). La classe treballadora ha acabat votant els seus opressors. És el precursor de la socialdemocràcia.

Louis Auguste Blanqui (1805-1881)

La classe obrera no té perspectiva ni consciència profunda anticapitalista (està tot el dia treballant). El socialisme només pot arribar mitjançant una elit dipositària de la cultura anticapitalista i recorrent al cop d'estat fet per professionals d'aquesta elit.

Les Dones en el Socialisme Utòpic (1820-1848)

Amb un signe més col·lectiu que individual, l'activisme feminista va ser una conseqüència lògica de la participació de les dones en les revoltes o aldarulls de les multituds urbanes o pageses, o en importants manifestacions públiques relacionades amb el benestar col·lectiu.

Dones utòpiques relacionades principalment amb:

• El saintsimonianisme a França (Suzanne Voilquin i Jeanne Deroin).
• L'owenisme a Anglaterra (Frances Wright, Emma Martin, Anna Wheeler i Eliza Macauley).

La seva influència es va estendre des de finals de la dècada dels anys 1820 fins a la repressió política posterior a les revolucions de 1848.

Segons els seus diversos punts de vista:

• Les dones vivien subordinades.
• Eren capaces de qualsevol activitat política.
• Calia dissenyar projectes alternatius de vida que obrissin nous horitzons d'experiència femenina.
• Calia transformar les relacions humanes i les concepcions de l'espai i del funcionament urbà.