Dones Pioneres: Filòsofes, Activistes i Escriptores Essencials

Simone de Beauvoir (1908-1986)

Simone de Beauvoir (París, 1908 - París, 1986) fou una novel·lista i assagista francesa. Estudià a la Sorbona i es dedicà a l'ensenyament fins a l'any 1943. La seva condició de dona, el marxisme i els postulats de l'existencialisme —que ella mateixa desenvolupà juntament amb Jean-Paul Sartre—, conformaren el seu pensament. El seu llibre El segon sexe, un estudi sobre la condició de les dones i les seves reivindicacions, es convertí en una obra clau del moviment feminista internacional. Una de les seves frases més famoses és: "No es neix dona: una arriba a ser-ho."

Algunes de les seves obres són:

• A favor d'una moral de l'ambigüitat (1947)
• El segon sexe (1949)
• Els mandarins (1954)
• Memòries d'una jove formal (1958)
• La vellesa (1970)

Rosa Luxemburg (1871-1919)

Rosa Luxemburg (Zamość, Polònia, 1871 - Berlín, 1919) fou amiga i crítica de Lenin. El seu pensament ha estat definit com una "reelaboració creativa del marxisme i una alternativa al leninisme". Líder del grup revolucionari "Spartakusbund", precursor del Partit Comunista Alemany, va ser executada i el seu cadàver llançat a un canal. Una de les seves tesis va ser confiar en les capacitats inventives dels protagonistes de la revolució. En la carta que escriu a Mathilde Wurm des de la presó, diu: "Les masses troben elles mateixes, en cada revolució, els mitjans de lluita que corresponen millor a la situació." Actualment és considerada una pensadora genuïnament democràtica.

Entre les seves obres destaquen:

• Reforma social o revolució? (1899)
• L'acumulació del capital (1912)
• Militarisme, guerra i classe obrera (1914)
• La crisi de la socialdemocràcia alemanya (1916)
• La revolució russa (1918)

Madame de Sévigné (1626-1696)

Madame de Sévigné (París, 1626 - Grignan, 1696) fou una dona de gran cultura, relacionada amb l'escola filosòfica de Port-Royal. Freqüentà els salons de París, on es desenvolupà una gran activitat intel·lectual. Practicà el gènere epistolar (1200 cartes), tan habitual al segle XVII. La seva correspondència, intel·ligent i irònica —en la qual destaca l'adreçada a la seva filla—, reflecteix tant la cort de Versalles de Lluís XIV com la condició social de les dones: el matrimoni, la maternitat i la viduïtat. Reflexionà sobre l'ambient moral de l'època, recollint la influència del jansenisme i de la filosofia cartesiana. Com tantes altres dones, mai no va reconèixer la seva condició d'escriptora.

Obres:

• Les Memòries (1696), de Bussy Rabutin, inclouen les cartes de Mme. de Sévigné.
• La primera edició completa de les seves cartes fou al segle XIX.

María Zambrano (1907-1991)

María Zambrano (Vélez-Màlaga, 1907 - Madrid, 1991) fou una filòsofa existencialista, alumna d'Ortega y Gasset i professora a la Universitat de Madrid i a diverses universitats de l'Amèrica Llatina durant el seu exili. Estudià la relació entre filosofia i poesia, especialment en les obres de Rilke, i afirmà la no separació entre la vida i el pensament a través de la "razón mediadora". En el seu llibre Hacia un saber sobre el alma ens diu: "La vida sólo precisa la conciencia de ser vivida para constituir la más peligrosa y fantástica aventura que puede pensarse."

Altres obres seves són:

• Filosofía y poesía (1939)
• La agonía de Europa (1945)
• El hombre y lo divino (1955)
• El sueño creador (1965)

Hildegarda de Bingen (1098-1179)

Hildegarda de Bingen (Bermersheim, 1098 - Rupertsberg, 1179) fou una religiosa benedictina, escriptora mística, científica, miniaturista i compositora. Abadessa de Disibodenberg, va fundar el monestir de Rupertsberg i el d'Eibingen. Fou una dona molt admirada a la seva època; prínceps i prelats anaven a consultar-la. Va escriure, entre d'altres, una obra mística que la va fer popular, Scivias, un tractat de medicina, Causa et curae, i nombrosa correspondència. Com a compositora se li coneixen 155 melodies, entre les quals destaquen Simfonia de les vidues i Ordo Virtutum. En el seu llibre Scivias ens diu: "Així, doncs, digues el que veus i el que sents. No a la teva manera, ni a la d'algun altre, sinó segons la voluntat d'aquell que sap, veu i disposa totes les coses en el secret del seu misteri."

Algunes de les seves obres són:

• Coneix els camins o Scivias (1151)
• Els nou llibres de les subtilitats de les diverses naturaleses de les criatures o Physica (1158)
• De les causes i de les curacions (1158)
• Llibre de les obres divines de l'home senzill (1174)

Christine de Pizan (1365-1431)

Christine de Pizan (Venècia, 1365 - Poissy, 1431) fou una pensadora humanista i la primera persona que aconseguí viure de l'escriptura. Va destacar per les seves obres polítiques, pacifistes i poètiques. El seu llibre, La Ciutat de les Dames (1405), és considerat la primera utopia renaixentista, anterior a les conegudes de Moro, Campanella i Bacon. Defensà els drets del sexe femení i va fer la proposta d'un estat habitat i regit només per dones. Va reivindicar una genealogia femenina cercant models en la història. La seva lluita contra la misogínia la va portar a escriure al començament de La Ciutat de les Dames:

"Em preguntava quines podien ser les causes i les raons que impulsaven tants d'homes, clergues o no, a parlar malament de les dones i a vituperar-ne la conducta bé de paraula, bé en els seus tractats i els seus escrits (...) filòsofs, poetes i moralistes —i la llista seria ben llarga—, tots semblen parlar a l'uníson per concloure que la dona és intrínsecament dolenta i inclinada al vici."

Flora Tristán (1803-1844)

Flora Tristán (París, 1803 - Bordeus, 1844) fou una filòsofa pertanyent al moviment filosòfic anomenat "socialisme utòpic". Les seves obres Passejos per Londres i Unió obrera són considerades precedents d'algunes idees de Marx i Engels. També es va significar per les seves aportacions al feminisme en la línia de Mary Wollstonecraft i de les revolucionàries franceses. En la seva famosa obra Unió obrera, ens diu: "L'home més oprimit pot oprimir un altre ésser que és la seva esposa. La dona és el proletari del mateix proletari."

Algunes de les seves obres són:

• Peregrinacions d'una pària (1834)
• Necessitat de fer una bona acollida a les dones estrangeres (1836)
• Petició per a l'abolició de la pena de mort a la Cambra dels Diputats (1838)
• Passejos per Londres (1840)
• Unió obrera (1843)

Olympe de Gouges (1748-1793)

Olympe de Gouges (Montauban, 1748 - París, 1793) fou una escriptora i revolucionària francesa, considerada una de les precursores del feminisme modern. L'any 1791 va escriure la primera Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana, en què reivindicà la igualtat de les dones a tots els efectes. Olympe es basà en el poder alliberador de la raó i de la revolució dient: "Dona, desperta, la campana de la raó se sent a l'univers sencer." Adversària de Robespierre, fou guillotinada el 3 de novembre del 1793 pel seu escrit Les tres urnes. Aquest tràgic final és un símbol de la repressió que va patir el moviment de dones a la Revolució Francesa. L'article II de la seva Declaració diu:

"L'objectiu de tota associació política és la conservació dels drets naturals i imprescriptibles de la Dona i de l'Home; aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i, sobretot, la resistència a l'opressió."

Algunes de les seves obres són:

• L'esclavitud dels negres (1789)
• Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana (1791)
• Les tres urnes (1793)

Caterina d'Alexandria (c. 289-307)

Caterina d'Alexandria (Alexandria, aprox. 289 - 307) és considerada la dona més sàvia del seu temps —dominava la filosofia, les ciències naturals, la política, la lògica, l'ètica, etc.—, i va ser famosa pel seu poder argumentatiu. Fou cridada per l'emperador Maximí per tal que s'enfrontés als intel·lectuals de la ciutat. El triomf de Caterina en el debat, defensant el cristianisme (Actes), irrità l'emperador que decretà la seva tortura i mort. Durant molts segles ha estat la patrona de la Filosofia, dels estudiants i dels joves.

Mary Wollstonecraft (1759-1797)

Mary Wollstonecraft (Londres, 1759 - 1797) fou una feminista anglesa provinent d'una família humil. L'any 1783 obrí una escola en un suburbi de Londres on aplicà nous mètodes d'ensenyament per a joves. Un cop esclatà la Revolució Francesa, va participar en el debat polític sobre les noves idees a la Gran Bretanya. Viatjà a París el 1792 i entrà en els cercles dels intel·lectuals propers als girondins. Aquest mateix any publicà la seva famosa obra: Vindicació dels drets de les dones, on s'enfronta a les idees pedagògiques de Jean-Jacques Rousseau i ens diu: "(...) el primer objectiu d'una admirable ambició és adquirir una personalitat com a ésser humà, sense distinció de sexes; després d'aconseguir-ho es podran avaluar els objectius secundaris."

Algunes de les seves obres són:

• Reflexions sobre l'educació de les filles (1787)
• Vindicació dels drets humans (1790)
• Vindicació dels drets de les dones (1792)
• Cartes escrites durant una curta estada a Suècia, Noruega, i Dinamarca (1796)

Hannah Arendt (1906-1975)

Hannah Arendt (Hannover, 1906 - Nova York, 1975) fou una filòsofa i teòrica política alemanya d'origen jueu. Estudià amb Heidegger i Jaspers. Més tard, adquirí la ciutadania americana el 1951. Fou professora en moltes universitats d'aquest país i gaudí, ja en vida, d'un reconeixement internacional, no exempt de polèmica en temes com el del totalitarisme i el de la violència. La noció de "natalitat" com a definició de l'ésser humà, oposada a la "mortalitat", fou una original aportació a la filosofia. Publicà nombrosos articles i llibres. En la seva obra La vida de l'esperit ens diu: "L'absència de pensament és en realitat un factor important de l'existència humana, estadísticament el més important de tots, i no només en la conducta d'una majoria, sinó en la de tots."

Algunes de les seves obres són:

• Els orígens del totalitarisme (1951)
• La condició humana (1958)
• Eichmann a Jerusalem (1963)
• La vida de l'esperit (1978)

Aspàsia de Milet (c. 470-410 aC)

Aspàsia de Milet (Milet, aprox. 470 aC - Atenes, aprox. 410 aC) fou una dona lliure en el seu temps, hetera, i professora de retòrica de Sòcrates i també del seu famós marit, Pèricles. Se li atribueixen indagacions sobre la inducció i és reconeguda la seva influència en els discursos polítics i en el govern de la ciutat. Juntament amb Protàgoras, Anaxàgoras, Praxíteles, Xenofont, etc., contribuí a l'esplendor cultural d'Atenes. Esquines Socràtic, a l'obra de Ciceró, Sobre la invenció, cita la famosa conversa d'Aspàsia amb Xenofont i la seva esposa:

"Aspàsia: Digues, si us plau, esposa de Xenofont: si la teva veïna tingués algun objecte d'or millor que el que tu tens, preferiries el d'ella o el teu?

-El d'ella, respongué.

Aspàsia: I, si tingués algun vestit o algun altre ornament femení d'un preu més car que el que tu tens, preferiries el teu o el de la teva veïna?

-El de la veïna, sens dubte.

Aspàsia: Bé. Si ella tingués un espòs millor que el teu, preferiries el d'ella o el teu?

Aquí la dona enrogí."