Dones Científiques i el Progrés de la Ciència: Una Visió Històrica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Magisterio

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,54 KB

Dones Científiques i el seu Impacte

Quines científiques coneixes? Per què es coneixen tan poques dones científiques?

El desconeixement de les dones científiques es deu a factors històrics i socials. Fins a finals del segle XIX, l'educació superior era inaccessible per a les dones, excloent-les de la ciència institucionalitzada. Encara que a mitjans del segle XX van accedir a la universitat, el seu reconeixement es va retardar fins a finals de segle. La marginació social les relegava a l'àmbit familiar, i si col·laboraven en la ciència, el mèrit se l'atribuïen els homes. El Premi Nobel, per exemple, ha estat atorgat a molt poques dones en els dos últims segles.

Exemples de Dones Científiques Destacades

  • Biologia:
    • Mary Anning: Mare de la paleontologia, clau per a la comprensió de la vida prehistòrica.
    • Rosalind Franklin: Va demostrar l'estructura de doble hèlix de l'ADN, un descobriment pel qual tres homes van rebre el Premi Nobel.
    • Marie Curie: Descobridora del radi i el poloni, i primera dona a guanyar dos Premis Nobel.
  • Química:
    • Stephanie Kwolek: Descobridora del kevlar, una fibra cinc vegades més resistent que l'acer.
  • Física:
    • Hedy Lamarr: Inventora d'un sistema de comunicació precursor del Bluetooth i el Wi-Fi.
    • Jocelyn Bell: Descobridora dels púlsars, un descobriment pel qual el seu tutor va rebre el Premi Nobel.
  • Informàtica:
    • Ada Lovelace: Primera programadora de màquines analítiques.
    • Margaret Hamilton: Clau per a l'allunatge i creadora del terme "enginyeria de software".
  • Medicina:
    • Gertrude Belle Elion: Premi Nobel pel descobriment del Purinethol, un fàrmac clau contra la leucèmia.
    • Françoise Barré-Sinoussi: Premi Nobel pel descobriment del VIH.

Les dones han lluitat contra barreres socials i una societat que les ha limitat. Amb espai i llibertat, han demostrat la seva capacitat per a contribuir al progrés científic.

L'Educació Científica a l'Espanya de la II República

L'educació durant la II República es va desenvolupar en un context d'analfabetisme generalitzat, manca de docents i escoles. Amb antecedents en la Restauració, on l'educació era un camp de batalla política, va sorgir la Institució Lliure d'Ensenyament (ILE), oposada a la influència religiosa. La dictadura de Primo de Rivera va agreujar la situació. La II República va impulsar canvis significatius: l'adopció de la metodologia de la ILE, la construcció de 27.000 escoles, la formació de docents en Escoles Normals i l'inici de les missions pedagògiques. La Constitució de 1931 va establir l'educació primària obligatòria, gratuïta, coeducativa i laica, centrada en l'alumne.

Influència de les Dictadures en l'Ensenyament de la Ciència: El Franquisme

Les dictadures han perseguit científics al llarg de la història per motius religiosos, polítics o relacionats amb la indústria. Exemples:

  • Cristianisme: Hipàtia (científica amb aportacions en astronomia i matemàtiques) i Odón de Buen (seguidor de Darwin).
  • Política: Schrödinger (físic que va fugir del règim nazi), Nikolai Vavílov (genetista perseguit per Stalin), Blas Cabrera (físic exiliat per Franco), Einstein (perseguit pel nazisme i pels EUA) i Linus Pauling (químic perseguit per la seva defensa dels drets humans).
  • Indústria: Rachel Carson (biòloga marina perseguida per la indústria de pesticides), Clair Patterson (geoquímic perseguit per la indústria del plom), Andrés Carrasco (metge perseguit per la indústria del glifosat) i James Hansen (científic perseguit per la indústria petroliera).

Reptes Científics i Tecnològics de la Humanitat

La humanitat s'enfronta a diversos reptes:

  • Escalfament global
  • Contaminació
  • Extinció d'espècies
  • Superpoblació
  • Manca i mala distribució de recursos: "Les 80 persones més riques del món tenen els mateixos recursos que 3.700 milions de persones, la meitat de la població mundial."

Contribució de la Ciència i la Tecnologia a la Solució dels Reptes

El IPCC ha proposat mesures per reduir el consum de combustibles fòssils i l'escalfament global, però han trobat l'oposició de líders polítics. La ciència té dificultats per abordar els problemes de contaminació derivats del lliure mercat. Les energies i tecnologies alternatives són una possible solució.

Contribució Individual a la Solució dels Reptes

  • Com a ciutadans: Elegir representants que defensin polítiques de sostenibilitat.
  • Com a futurs docents: Educar per a la sostenibilitat, un objectiu de la LOE i de l'ONU.

Valors en la Ciència

Merton defineix cinc valors bàsics de la ciència (CUDOS):

  • Comunisme: El coneixement és públic.
  • Universalisme: La veritat és independent de qui la pronunciï.
  • Desinterès: La investigació ha de ser desinteressada.
  • Originalitat: La importància de ser el primer en un descobriment.
  • Escepticisme: La base del pensament crític.

Carl Sagan afegeix la curiositat a l'escepticisme.

Entradas relacionadas: