Dona i Ocell de Miró: Simbolisme, Història i Art Públic a Barcelona

L'Escultura «Dona i Ocell» de Joan Miró

L'escultura Dona i Ocell dóna la benvinguda als visitants que arribaven en cotxe per la Gran Via o en tren, des de l’estació de Sants. L'obra de Miró és de tema figuratiu: la primera imatge que relaciona l'espectador amb el títol és la d'una forma femenina amb capell i un ocell que hi descansa.

Simbolisme i Interpretacions de l'Obra

Tenint en compte que Miró podia utilitzar el terme amb diferents significats, l'obra admet múltiples interpretacions:

• Hi ha qui fa referència al penis, ja que les imatges predominants són el penis i la vulva.
• L'ocell es pot veure com un element poètic que acosta l'observador al cel i els estels.

Miró lligava el monument amb el costum romà de gravar un fal·lus a les portes d'entrada de les ciutats per desitjar salut i força als que hi arribaven.

Inauguració i Llegat

A causa dels greus problemes de salut que patia, Dona i Ocell fou inaugurada el 1983 sense la presència de l'autor, qui morí pocs mesos després a Palma, a l'edat de 90 anys. L'obra va ser una de les primeres expressions d'art públic de la ciutat en l'era democràtica.

Context Històric: La Transició i la Democràcia

La transició política representa l'inici de la construcció de la democràcia després de la mort de Franco. La Constitució de 1978 va definir l'Estat com a social, democràtic i aconfessional. Va comportar el desplegament de les autonomies amb autogovern i institucions pròpies sota un règim de monarquia parlamentària.

Fites de la Consolidació Democràtica

L'any 1982, amb la victòria per majoria absoluta del PSOE a les eleccions del Parlament espanyol, es dóna per acabada la transició i es consolida la democràcia. Aquest període va estar marcat per una gran modernització social i política:

• Equiparació de Drets: Van aparèixer institucions que defensaven l'equiparació dels drets entre homes i dones, com l'Instituto de la Mujer (1983) o l'Institut Català per a Dones (1985), promocionats des de l'administració per vetllar per la no discriminació per raó de sexe.
• Integració Europea: La modernització va permetre l'ingrés del país a la Comunitat Econòmica Europea el 1985.
• Projecció Mundial: Un any després, Barcelona era escollida seu dels Jocs Olímpics, fet que va situar la ciutat al centre de l'atenció mundial.

Funció de l'Obra

La finalitat de Miró era principalment ornamental i decorativa, i alhora mostrava indirectament una intenció propagandística per fonamentar el turisme barceloní.

Models i Influències Artístiques de Miró

Es tracta d'una imatge molt lliure i original, tot i que presenta algunes coincidències formals amb altres autors i moviments:

Coincidències Formals

• L'ús de trencadís recorda el Drac (cap al 1906) del Parc Güell.
• Les referències a elements de la natura podrien tenir en compte l'estil d'Antoni Gaudí.
• La forma que, com una cresta, corona l'obra, s'assembla al caràcter actiu dels Ocells de Georges Braque.

El Surrealisme i la Llibertat Creativa

Joan Miró se situa en el moviment surrealista, el qual reclama la llibertat més absoluta per a l'artista, la que correspon als primers temps de la història i també a la primera etapa de vida dels infants, quan no hi ha constrenyiment de normes ni tradicions. Aquesta aplicació de l'èmfasi en el subjecte és un tret propi de la nostra Modernitat, derivant de les diferents afirmacions dels drets personals.

La seva obra ofereix una versió original del moviment surrealista, diferent, per exemple, del que expressa Salvador Dalí. Miró assolí sempre la llibertat creativa mantenint-se fidel al principi surrealista bàsic: fer prevaler l'inconscient per damunt de la raó. Miró té una mirada lliure i neta, no pretén trencar cap convenció, ni fa referència a cap mitologia, història o metodologia.

Influències Directes

• André Masson: De qui va adquirir l'automatisme.
• Wassily Kandinsky: Que va desenvolupar un llenguatge basat en formes suaument corbades i orgàniques que evoquen un món microscòpic.
• Jean Arp: Va ser el primer artista que utilitzava les formes orgàniques en les seves obres, donant-les dimensió poètica i lliure sensació d'idees. Alguns conceptes d'Arp influenciaven algunes escultures de Miró.