Dona i Ocell de Miró: Escultura Emblemàtica a Barcelona

Dona i Ocell: Escultura de Joan Miró a Barcelona

Títol:

Dona i Ocell

Autor:

Joan Miró (1893-1983)

Cronologia:

1983

Tipologia:

Escultura exempta

Material:

Formigó i ceràmica (trencadís)

Estil:

Surrealista

Tema:

Al·legòric, simbòlic

Localització:

Parc de l'Escorxador, Barcelona

Descripció Formal de "Dona i Ocell"

L'obra de Joan Miró és una escultura d'art contemporani de tema figuratiu. La primera imatge que relaciona l'espectador amb el títol és la d'una forma femenina amb capell i un ocell que hi descansa. La composició és vertical i és regida per un eix diagonal, un gest que William Jeffett ha relacionat, per una banda, amb les palmeres de la Fondation Maeght i, per l'altra, amb la voluntat de connectar l'arrelament a la terra i el vol lliure d'un ocell, units a través del cos femení.

L'escultura de Miró presenta una evident forma fàl·lica, mentre que la figura femenina, concretada en una vulva, és expressada per la marcada incisió negra que es pot veure al fust de l'obra. Al capdamunt de l'escultura hi ha un cilindre obert en forma de lluna. Dona i Ocell evoca un moviment absolutament de repòs, representat per la seva quietud i rigidesa.

Miró lligava el monument amb el costum de l'Antiga Roma de gravar un fal·lus a les portes d'entrada de les ciutats per desitjar salut i força als que hi arribaven. A Catalunya, hi ha un exemple a l'entrada romana d'Empúries. L'obra es considera una síntesi de la iconografia mironiana i, alhora, un homenatge a l'arquitecte Antoni Gaudí, per la seva similitud amb les formes de les torres de la Sagrada Família i per l'ús del trencadís. Alguns autors també comenten la seva similitud amb l'Estàtua de Cristòfol Colom al final de les Rambles.

Les tres obres d'art públic de Joan Miró a Barcelona són una manera de l'artista d'intentar apropar l'art contemporani a un públic majoritari.

Context i Temàtica de l'Obra

Dona i Ocell es va realitzar en un període en què la ciutat de Barcelona va experimentar diversos projectes de renovació urbanística, on es va convidar artistes i arquitectes de renom a participar per refrescar la imatge urbana de la ciutat. Són també d'aquell període el Monument Homenatge a Picasso, d'Antoni Tàpies, i la recreació d'un poema visual de Joan Brossa.

L'any 1968, l'Ajuntament de Barcelona va suggerir a Joan Miró de fer un dels seus coneguts murals ceràmics per donar la benvinguda als visitants de la ciutat que arribessin a l'Aeroport de Barcelona. A Miró li va encantar la idea i va dir que no solament faria una obra per a l'Aeroport —acabat d'instal·lar el setembre de 1970—, sinó que es va comprometre a dissenyar tres obres que donarien la benvinguda als visitants de la ciutat segons el mitjà en què hi arribessin: terra, mar o aire.

Les altres dues obres encarregades foren un paviment ceràmic de més de 400 metres quadrats al Pla de la Boqueria —el Mosaic del Pla de l'Os, inaugurat el 30 de desembre de 1976— per saludar els visitants que arribessin a Barcelona per mar, i una escultura —que segons el projecte primigeni havia de fer més de 60 metres d'alçada— que s'instal·laria al Parc de Cervantes per tal de realitzar el mateix gest a l'entrada a la ciutat per l'antiga carretera nacional.

Aquesta obra havia de ser Dona, ocell i una estrella, però finalment el projecte per al Parc de Cervantes fou desestimat i l'obra ideada a la Maqueta per a Dona, ocell i una estrella és conservada al pati nord de la Fundació Joan Miró de Barcelona.