Dona i Ocell de Miró: Anàlisi i Context Històric

Dona i Ocell: Anàlisi i Context Històric

Aquesta anàlisi explora l'escultura Dona i Ocell de Joan Miró, incloent-ne la seva història, estil i significat.

Fitxa Tècnica

• Autor: Joan Miró
• Cronologia: 1983
• Estil: Surrealisme
• Tipologia: Escultura exempta
• Mides: 22 metres d’alt per 5,29 de diàmetre
• Material: Formigó i ceràmica
• Localització: Parc de l’Escorxador (Barcelona)

Context Històric

Durant la dècada dels 80, el món va experimentar una profunda crisi econòmica i social. La Guerra Freda, que va acabar amb la caiguda del mur de Berlín el 1989, va portar a una nova redistribució política a Europa i un replantejament de les relacions internacionals. El 1991 es va signar el tractat de Maastricht, creant la Unió Europea.

Anàlisi Formal

Dona i Ocell és una escultura exempta de grans dimensions, situada sobre l’aigua d’un estany artificial. Està feta amb pedra artificial i revestida amb ceràmica a trossos, utilitzant la tècnica del trencadís. Les tessel·les són de colors vius: vermell, verd, groc i blau. La llum del sol es reflecteix en la ceràmica, donant una sensació de lleugeresa i moviment, malgrat les seves dimensions.

La composició consta de tres elements sobreposats: una estructura vertical de formigó amb aparença fàl·lica, un tub cilíndric que es desvia lleugerament de l’eix central, i a dalt de tot, una mitja lluna groga que corona l’escultura. A la part inferior, l’aigua reflecteix la imatge de l’obra.

Estil

L'estil de Miró és surrealista, però amb un estil molt original i propi. Això li va donar un ampli reconeixement internacional, convertint-lo en un dels artistes més coneguts de l'època. El seu estil es basa en una iconografia particular, inspirada en l’art primitiu, el surrealisme i l’abstracció. En la seva obra es reflecteix el desig de llibertat creativa i de fer prevaldre l’inconscient per sobre de la raó.

El surrealisme, que va sorgir el 1924, es basa en les teories psicoanalítiques de Freud, que donava molta importància a l'inconscient. Els surrealistes propugnen un esteticisme involuntari basat en l’automatisme, buscant la representació del fet psíquic elemental i pur, trencant amb les convencions socials.

Interpretació

Significat

L’estructura principal recorda un fal·lus masculí. Una incisió vertical de color negre al cilindre evoca l’òrgan sexual femení, creant una figura hermafrodita. El cilindre buit superior s’ha interpretat com un nadó embolicat, i la forma superior com un ocell o la lluna.

Funció

Estètica i decorativa. Dona i Ocell forma part d’un projecte de renovació urbanística a Barcelona, on Miró va ser encarregat de “donar la benvinguda” als visitants.

Models i Influències

• Pintura: André Masson (automatisme), Kandinsky (color i formes corbades)
• Escultura: Jean Arp (formes orgàniques i poètiques)

Autor

Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 20 d'abril de 1893 – Palma de Mallorca, 25 de desembre de 1983) va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista espanyol, considerat un dels màxims representants del surrealisme. La seva obra reflecteix l'interès pel subconscient, l'infantil i la cultura catalana, tot i que se l'associa a l'art abstracte per les seves formes estilitzades i imaginàries.