Dona i Ocell de Joan Miró: Anàlisi i Simbologia de l'Escultura

Dona i Ocell: L'Escultura de Joan Miró

1. Documentació General de l'Obra

Catalogació: "Dona i Ocell" (1981)

"Dona i Ocell", obra de Joan Miró, va ser creada el 1981 i es troba al Parc de Joan Miró de Barcelona. Aquesta escultura és una inspiració d'una obra anterior del mateix autor que s'havia fet malbé.

Aspectes Bàsics i Materials

Es tracta d'una escultura exempta, elaborada amb pedra artificial i revestida parcialment amb ceràmica, utilitzant la tècnica del trencadís. Els colors predominants són el vermell, el groc, el verd i el blau.

2. Anàlisi Formal de l'Escultura

Composició i Verticalitat

L'escultura presenta una clara verticalitat, amb una forma fàl·lica i de grans dimensions. A la part superior, un cilindre simula un barret que porta la dona, i a sobre, l'ocell corona aquesta figura d'acusada verticalitat, que es troba envoltada per l'aigua d'un petit estany.

Tractament de les Formes i Colors

Les formes de l'escultura estan recobertes per un trencadís de ceràmica, amb camps de colors primaris i plans com el blau, el groc i el vermell, entre d'altres. Destaca una gegantina incisió vertical de color negre que recobreix una de les cares de l'escultura. Aquestes formes reflecteixen una evident interpretació mironiana amb arrels surrealistes:

• Surrealista: La transformació respon a una visió onírica, de somni, regulada per l'inconscient i, per tant, en gran part inexplicable.
• Mironiana: Les figures i objectes s'han convertit en signes propis del llenguatge de Miró, personal i imaginatiu, com per exemple la incisió negra vertical que personifica una vulva gegant per representar la dona.

Ritme i Expressió Artística

Domina el repòs i la quietud del bloc vertical, només trencats pel barret i l'ocell, que aporten un cert dinamisme i desequilibri, ja que es troben fora de l'eix de simetria.

La força expressiva i poètica de l'obra es basa en els colors intensos, el trencadís, la grandària gegantina i les formes sorprenents. Com a complement, el petit estany i l'aigua ajuden a donar lleugeresa a l'obra i la reforcen.

Estil: Obra Mironiana d'Arrels Surrealistes

• Visió irracional basada en l'inconscient.
• Creació d'un llenguatge propi de l'autor. Pren la realitat com a referència, però la presenta com la sent i no com la veu: és el pas del realisme a la màgia del món dels signes.

A partir d'aquesta definició, el llenguatge surrealista s'articula a partir de l'inconscient humà i la visió onírica, amb una barreja de somnis, fantasies i raó, creant un univers enigmàtic, al·lucinant i màgic.

3. Interpretació i Simbologia

Descripció Iconogràfica i Simbologia

Es coneixen com a mínim una dotzena d'escultures de Miró amb aquest títol. En aquest cas, la forma dominant representa la dona, amb la incisió en negre sobre el cos de l'escultura, com una vulva de grans dimensions, i, a sobre, un barret sobre el qual descansa un ocell.

Per a Miró, la dona és un ésser que simbolitza l'univers i la humanitat sencera. L'ocell, d'altra banda, és un element màgic que connecta qui el contempla amb les estrelles i el cel. Finalment, cal fer constar que l'ús del trencadís de ceràmica sembla un clar homenatge a Gaudí, precursor en l'ús d'aquesta tècnica amb la ceràmica.

Encàrrec i Recepció de l'Obra

L'obra va ser una proposta de l'Ajuntament de Barcelona, i Joan Miró la va oferir com a obsequi a la ciutat.

Funció i Significat Actual

La seva funció original era ser una icona que donés la benvinguda a Barcelona a tots aquells que arribaven per carretera o per tren.

Avui en dia, es pot considerar un "landmark", és a dir, una escultura que representa i simbolitza la ciutat de Barcelona, juntament amb altres monuments famosos.

Relació amb el Marc Històric i Cultural

4. Conclusió: L'Avantguarda Mironiana

Aquesta obra de Miró ens posa en contacte amb una nova avantguarda artística del segle XX. Mentre que en altres avantguardes la realitat és modificada o substituïda per l'emoció, per la geometrització racional i freda, o per formes no figuratives, en aquest cas és la màgia del món dels signes i de l'inconscient la que recrea una visió i un llenguatge molt personal i inconfusible.