La Dona Obrera al Segle XIX: Condicions, Treball i Societat

Anàlisi del Document Font

Aquest text analitza un fragment del llibre A les dones de J.F. Prats (1903), una font primària (contemporània als fets) de caràcter social. El tema principal és la situació que tenien les dones en aquella època.

El Rol Social de la Dona al Segle XIX

El paper de la dona a la societat del segle XIX estava determinat pel manteniment d’una concepció tradicional que la subordinava a l’home i la privava de tot dret jurídic o polític. En aquesta condició subsidiària, sotmesa al món masculí, s’hi trobaven totes les dones. Ara bé, segons l’origen, la família o la riquesa, les dones tenien unes certes condicions de vida i un paper social determinat.

Dones de les Elits

Les dones que pertanyien a les elits posseïen, segons els valors burgesos i la tradicional concepció catòlica i conservadora, un destí essencial: el matrimoni. S’esperava que es casessin, que fossin mares i esposes servicials i agradables i que limitessin les activitats a la llar i les relacions socials a la família. La seva educació s’ajustava a aquestes expectatives. La Llei Moyano (1856) obligava els nens i les nenes a assistir a l’escola, però l’ensenyament es feia per separat i mentre que els nens rebien una preparació per exercir una professió, en els programes femenins hi predominaven la costura i la doctrina cristiana.

Dones de les Classes Populars: Les Obreres

Entre les classes populars, les dones obreres constituïen una important força de treball, malgrat que una profunda hipocresia feia extensiu al conjunt de la societat l’ideal de la família burgesa. Treballaven fins a proporcions del 90% i tenien poca cosa en comú amb les dones burgeses.

Així, l’any 1905, les dades de la indústria tèxtil de Barcelona demostren la importància del treball femení:

• Homes: 5.111
• Dones: 16.466
• Nens: 2.197
• Nenes: 3.195

També van participar en les reivindicacions obreres i, encara que la seva taxa d’afiliació sindical va ser menor, moltes es van sindicar. La Unió Manufacturera, vinculada a Les Tres Classes de Vapor, tenia cap al 1872 uns 10.000 associats, més de 2.000 dels quals eren dones, com també el sindicat de La Constància, vinculat a l’anarcosindicalisme, en el qual les dones van arribar a ser majoria.

La Dona a l'Àmbit Rural

En l’àmbit rural, la dona del petit pagès feia des de ben antic tota mena de tasques agrícoles. Les dones dedicaven pràcticament les mateixes hores que els homes a l’esgotadora jornada al camp, però a més s’encarregaven de:

• Elaborar la majoria de productes necessaris per a la vida familiar (pa, sabó, confitures, roba...).
• La resta de tasques domèstiques.
• Tenir cura dels fills, dels ancians i dels malalts.

La Dura Realitat de la Dona Treballadora

En aquest document es fa esment de la trista i dura condició de la dona obrera. S'hi esmenten les tasques domèstiques que havia de fer, així com del treball infantil que portava a l’analfabetisme per la no-escolarització. A més, aquests nens que ja treballaven perdien la seva infància, patien les llargues jornades laborals... Podem dir que la classe obrera havia nascut per treballar.

Les tasques de la dona a la fàbrica estaven assignades en l’àmbit productiu de la indústria tèxtil perquè (suposadament) no requeria d’un esforç intens i perquè aquesta professió estava considerada del gènere femení. A més, els homes cobraven més que les dones (discriminació salarial).

Aquesta feina dura amb males condicions laborals provocava malalties que afectaven físicament i mentalment les dones. A més, els salaris eren tan baixos que no sufragaven les despeses sanitàries.

La dona estava sotmesa a la submissió de l’home (marit, pare) i no podia protestar perquè havia nascut per complaure a l’home. Tampoc tenia cap llibertat, ni d’oci ni de diversió.

Valoració Final

Com a valoració final, podem saber que les dones (especialment obreres i rurals) es dedicaven a elaborar la majoria de productes necessaris per a la vida familiar (pa, sabó, confitures, roba...), a més de la resta de tasques domèstiques i de tenir cura dels fills, dels ancians i dels malalts, reflectint la doble jornada i la profunda desigualtat de l'època.