La Dona i l'Esport a l'Antiga Grècia: Agones, Gimnàs i Palestra

La Dona en l'Agón Grec: Participació i Restriccions

L'estudi de la participació de la dona en l'agón peca de manca de dades suficients per a saber la seva importància. D'altra banda, cal destacar que la dona tenia prohibida l'assistència als jocs olímpics masculins sota pena de mort.

Es té constància de la participació de la dona en diversos jocs. Podria haver tingut un sentit iniciàtic d'incorporació a la societat. Se sap que la participació estava vetada a les dones casades.

Els Jocs Hereos d'Olímpia

Els Jocs Hereos d'Olímpia se celebraven cada quatre anys. Consistien en carreres distribuïdes per edats i sobre distàncies més curtes que les dels homes.

Les joves atletes rebien una corona de llorer i part del sacrifici d'una vaca com a premi, i podien erigir estàtues en el seu honor, tot i que no se n'ha trobat cap.

La primera dona que va guanyar en els jocs en els segles IX-X aC va ser Cloris.

Els jocs els organitzaven “setze dones” que desenvolupaven les coreografies dansades per a la deessa Hipodamia i teixien el peple per a la deessa. La participació a Atenes ve de la mà de l'educació.

Hi ha documents en què es representa a les dones competint amb distints tipus de vestit i també nues, com en algunes de les competicions masculines.

Hi ha evidències d'altres jocs o esdeveniments en què les xiquetes ballaven o corrien al voltant del temple d'Àrtemis a Brauró. No sembla que tingui relació amb jocs en el sentit dels Hereos o espartans.

La Preparació Física Femenina a Esparta

A Esparta, les dones sí que es preparaven per als agones. L'objectiu no era, com en els homes, que formessin part de la milícia, sinó que fossin mares vigoroses i sanes que engendressin fills robustos.

Per tant, la finalitat no és ritual, sinó corporal o de preparació física. S'entrenaven amb els homes i era freqüent fer-ho nues (amb túnica).

Les proves de què hi ha constància són les carreres. També hi ha proves de la pràctica del pancraci. Es dedueix que també van competir a cavall i van llançar el disc i la javelina. En tot cas, aquesta activitat, sumada al fet que es casaven més tard (18-20 anys) en comparació amb el context grec general (13-15), indica una diferència cultural significativa.

El Gimnàs i la Palestra a l'Antiga Grècia

Gimnàs vol dir un. El gimnàs es va convertir en un senyal d'identitat de la cultura grega que es va expandir per tot el món i que va tenir la seva rèplica en l'Imperi Romà.

En els gimnasos i en les palestres s'exercitaven els cossos per a la bellesa, per a les grans competicions i per a la guerra.

Són llocs de preparació per a l'agón. Eren una institució de l'estat que la ciutat construïa amb fons del tresor de la ciutat i amb donacions privades.

A càrrec seu hi havia un noble, el gimnasiarca.

En les instal·lacions del gimnàs s'incloïa sempre una palestra com a instal·lació especialitzada per a la lluita, el pugilat i el pancraci. L'aparició dels gimnasos i palestres podria estar lligada a la necessitat d'entrenament de la milícia hoplita.

La història de l'esport i el gimnàs a Grècia està molt lligada a la religió, per això hi havia espais dedicats als déus fundadors. Aquests s'anomenaven naos o oikos (una habitació).

Era d'especial importància la qualitat de l'arena de les zones lliures, ja que els atletes es cobrien d'ella posant-la sobre el cos untat d'oli per a mitigar el fred o la calor.

L'oli es consumia en grans quantitats per a la lluita, per a la bellesa, com a ungüent protector, etc. Era un bé molt preuat, i els gimnasos en tenien gran quantitat, que distribuïa el gimnasiarca; el seu robatori estava penat per la llei.

Alguns gimnasos tenien instal·lacions cobertes per a la carrera o els llançaments.

La palestra estava a l'aire lliure, però hi havia espais coberts per als dies de fred o pluja. La cura del sòl era molt important.

Hi havia zones per a la cura del cos: els massatges, la neteja. En alguns gimnasos hi havia piscines i, en molt pocs, sauna.

El gimnasiarca es dedicava a la cura de la instal·lació i el paidotriba a l'entrenament.

Els gimnasos van derivar en centres d'educació, en escoles de ciència i filosofia.

A Atenes existien tres gimnasos:

• L'Acadèmia (Plató)
• El Liceu
• El Cinosarges

Els primers gimnasos van aparèixer lligats a l'entrenament i a la institució militar, especialment al dur entrenament físic i psíquic de l'hoplita. Amb el temps, en l'època clàssica, van incorporar la funció educativa i ja no es tractava de formar el guerrer, sinó el ciutadà.