Dona Emprenedora, ODS i Estratègies de Creixement Empresarial

La Dona Emprenedora: Rols i Desafiaments

L'Emprenedoria com a Motor Econòmic

L’emprenedoria és una peça clau del funcionament de l’economia, ja que permet crear empreses, generar ocupació i impulsar la innovació.

El Paper Creixent de la Dona Emprenedora

El paper de la dona emprenedora és cada cop més rellevant, tot i que no es desenvolupa en condicions d’igualtat respecte als homes.

Àmbits d'Actuació i Impulsors

• Projectes empresarials en sectors diversos: Des del comerç i els serveis fins a la tecnologia i l’empresa digital.
• Factors que impulsen l'emprenedoria femenina: L’augment del seu nivell de formació, de la seva autonomia econòmica i de la seva presència en estudis superiors.

Desigualtats i Barreres

• Dificultats d’accés a oportunitats: Menor facilitat per obtenir finançament, més càrrega en la conciliació familiar i persistència d’estereotips de gènere que les limiten.
• Teoria del sostre de vidre: Teoria elaborada per G. Bryant el 1984 que descriu les barreres invisibles que impedeixen el desenvolupament professional de les dones.

Competències i Impacte Social

• Competències clau: La dona exemplifica la competència personal, social i d’aprendre a aprendre, així com la competència emprenedora.
• Capacitats destacades: Iniciativa, perseverança, responsabilitat, capacitat d’organització i lideratge col·laboratiu.
• Objectius dels projectes: Busquen resoldre necessitats col·lectives, promoure la sostenibilitat i millorar la qualitat de vida.
• Connexió amb els ODS: Els seus objectius connecten amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i amb el model d’economia responsable.

Mesures per a la Igualtat en l'Emprenedoria

La consideració real de la dona emprenedora no pot limitar-se a un reconeixement teòric. Exigeix mesures concretes:

• Igualtat d’oportunitats.
• Suport institucional.
• Accés equitatiu al crèdit.
• Una educació que trenqui definitivament els rols de gènere.

Sense això, el sistema econòmic funciona per sota del seu veritable potencial. La dona emprenedora és un agent econòmic imprescindible. Ignorar les desigualtats que pateixen no és només una injustícia social, sinó també un fre al creixement econòmic.

Emprenedoria Inclusiva i Bretxa Salarial

Què és l'Emprenedoria Inclusiva?

L’emprenedoria inclusiva crea un projecte tenint en compte tots els integrants de la societat i les capacitats i habilitats que poden tenir, perquè se sentin integrats.

La Bretxa Salarial

La bretxa salarial és un factor que mostra les desigualtats salarials entre els homes i les dones de la societat actual.

Inclusió i Emprenedoria

La inclusió i l’emprenedoria estan relacionades, ja que l’emprenedoria pot ser una eina per fomentar la inclusió i promoure la igualtat d’oportunitats.

Estratègies per Eliminar les Barreres

Per facilitar l’emprenedoria en grups desfavorits, cal implementar:

• Programes de finançament i assistència tècnica específics.
• Programes de mentoria i capacitació per a l’adquisició d’habilitats empresarials i per a l’establiment de contactes.
• Campanyes de sensibilització i educació per fomentar la igualtat d’oportunitats i prevenir discriminacions.

Dificultats Específiques de les Dones Emprenedores

1. Falta de referents: La necessitat de tenir referents en qualsevol aspecte de la vida és essencial. Moltes dones han marcat un abans i un després en el món laboral.
2. Estereotips de gènere: El paper de les dones al llarg de la història influeix negativament en el seu avenç.
3. Conciliació de la vida professional i familiar: Moltes dones desenvolupen el seu projecte professional juntament amb el familiar.
4. Discriminació de gènere: Alguns negocis tenen dificultats que es diu que són derivades del fet que la dona sigui la líder.
5. Accés a finançament: Les entitats financeres i els inversors tendeixen a invertir menys en projectes creats per dones.
6. Incertesa financera: Emprendre implica assumir certs riscos financers.
7. Poca estabilitat: La naturalesa impredictible de l’emprenedoria pot generar inestabilitat i estrès emocional.
8. Sobrecàrrega de feina: Les persones emprenedores acostumen a treballar moltes hores i a fer moltes tasques alhora.
9. Poca experiència en la gestió empresarial: Els emprenedors poden tenir habilitats en la seva àrea de negoci, però poca experiència en la gestió empresarial.

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)

Definició i Context Històric

Els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) són metes globals adoptades pels líders mundials el 25 de setembre de 2015 per protegir el planeta i assegurar la prosperitat. Són 17 objectius que s’han d’haver assolit l'any 2030. Per assolir les metes, tothom s’hi ha d’implicar: governs, societat civil i sector privat.

N'hi ha 3 que afecten directament l’empresa:

ODS 7: Energia Assequible i No Contaminant

Garantir l’accés a una energia assequible, segura, sostenible i moderna. L'energia és un recurs clau que determina el desenvolupament econòmic, social i humà.

Reptes de l'ODS 7:

• Permetre l'accés a l'energia en zones menys desenvolupades.
• Invertir en projectes que investiguin i treballin en les energies renovables.
• Millorar considerablement l'eficiència per reduir el consum i, per tant, les emissions contaminants.

ODS 9: Indústria, Innovació i Infraestructura

Construir infraestructures resilients, promoure la industrialització sostenible i fomentar la innovació. El desenvolupament i el foment d'indústries amb garanties és vital per garantir els nivells d'ocupació que puguin fer front a la reducció de la pobresa.

Deures de l'ODS 9:

• Garantir que les infraestructures s'adaptin a les necessitats de les comunitats locals.
• Intentar aconseguir una industrialització sostenible que no perjudiqui el planeta.
• Promoure la col·laboració internacional en innovació i tecnologia.

ODS 12: Producció i Consum Sostenible

Garantir modalitats de consum i de producció sostenibles. Es busca fer un ús més eficient dels recursos naturals disponibles per intentar reduir els aspectes negatius de la producció o els nivells de consumisme.

Aspectes Clau de l'ODS 12:

• Promoure l'eficiència en l'ús de recursos naturals.
• Reduir la quantitat de residus que es generen en els processos de producció i en el consum.
• Fomentar els productes amb menys impacte mediambiental.
• Incidir en l'educació per inculcar la importància de la sostenibilitat en la societat.
• Insistir en la cooperació entre països per desenvolupar polítiques globals beneficioses per al medi ambient.

Responsabilitat Social Corporativa: Balanç, Cost i Benefici Social

El Balanç Social

Concepte

El Balanç Social és un document que recull i avalua l’impacte social d’una empresa o organització sobre la societat. No es limita als resultats econòmics, sinó que analitza aspectes com les condicions laborals, la igualtat de gènere, el respecte al medi ambient, la formació dels treballadors, la relació amb la comunitat i el compromís ètic. Serveix per mesurar fins a quin punt una empresa és socialment responsable.

Passos per Elaborar el Balanç Social

1. Identificar els grups d'interès.
2. Definir els indicadors.
3. Recopilar la informació.
4. Elaborar l’informe final.

Contingut Típic d'un Balanç Social

• Gestió dels treballadors.
• Impacte ambiental.
• Contribucions a la comunitat.
• Pràctiques d'ètica empresarial.
• Cadenes de subministrament sostenible.

Exemple Resolt (Cooperativa Alimentària)

Una cooperativa alimentària publica el seu balanç social anual.

Aspectes Positius Analitzats:

• Contractes estables i salaris justos.
• Igualtat entre homes i dones.
• Ús de productes ecològics.
• Formació contínua dels treballadors.
• Col·laboració amb entitats socials del barri.

Aspectes Negatius Detectats:

• Consum elevat d’aigua.
• Dependència de proveïdors llunyans.

Conclusió: El balanç social permet avaluar si el conjunt de beneficis socials supera els costos socials i comprovar si l’empresa actua de manera socialment responsable.

El Cost Social

Concepte

El Cost Social és el conjunt de perjudicis o efectes negatius que l’activitat econòmica genera sobre la societat, encara que l’empresa no n'assumeix directament el cost econòmic. Aquests costos afecten terceres persones o el conjunt de la població.

Exemples de Cost Social

• Contaminació ambiental.
• Augment de malalties per causes laborals.
• Saturació del trànsit.
• Explotació laboral.

Exemple Resolt (Fàbrica Tèxtil)

Una fàbrica tèxtil s’instal·la a prop d’una zona residencial, crea 120 llocs de treball, però genera soroll i aboca residus al riu.

Costos Socials Generats:

• Contaminació de l’aigua del riu.
• Augment de problemes de salut en la població.
• Soroll ambiental permanent.
• Degradació del medi natural.

Conclusió: Tots aquests efectes negatius que pateix la societat són costos socials, ja que no els assumeix directament l’empresa.

El Benefici Social

Concepte

El Benefici Social és el conjunt d’efectes positius que una activitat econòmica fa a la societat, més enllà del benefici privat de l’empresa.

Exemples de Benefici Social

• Creació d’ocupació.
• Millora del benestar social.
• Accés a béns i serveis bàsics.
• Desenvolupament econòmic del territori.
• Innovació tecnològica amb impacte positiu.

Exemple Resolt (Empresa de Renovables)

Una empresa de renovables construeix un parc solar en una comarca amb molt d’atur.

Beneficis Socials Generats:

• Creació de llocs de treball.
• Producció d’energia neta.
• Reducció de la contaminació.
• Desenvolupament econòmic del territori.
• Millora de la imatge ambiental de la zona.

Conclusió: Tots aquests efectes positius són beneficis socials.

Relació entre Cost i Benefici Social

Una activitat econòmica és socialment responsable quan el benefici social és superior al cost social, cosa que es pot analitzar mitjançant el balanç social.

Exemple d’Anàlisi Cost–Benefici Social (Centre Comercial)

S’obre un centre comercial als afores d’una ciutat.

Beneficis Socials:

• Creació de llocs de treball.
• Més oferta de béns i serveis.
• Augment de l’activitat econòmica.

Costos Socials:

• Tancament de petits comerços.
• Augment del trànsit i la contaminació.
• Ocupació de sòl agrícola.

Conclusió final: L’administració pública ha de valorar si el benefici social supera el cost social.

Localització, Dimensió i Estratègies de Creixement Empresarial

Concepte de Localització Empresarial

La localització empresarial és la decisió mitjançant la qual una empresa determina on situarà els seus centres d’activitat (planta de producció, magatzems, oficines o comerços). La localització influeix directament en els costos, en l’eficiència operativa i en la competitivitat.

La localització és una decisió estratègica que condiciona els costos d’operació, la logística, la productivitat i la possibilitat d’accedir a determinats mercats. Una localització inadequada pot comprometre la viabilitat del negoci, mentre que una de correcta es converteix en un avantatge competitiu.

Factors Determinants de la Localització

1. Costos del sòl, edificació i manteniment: El preu del terreny o del lloguer, les condicions urbanístiques i els impostos associats.
2. Proximitat als mercats de consum: Redueix costos de distribució, millora el servei i permet un coneixement més directe del client.
3. Proximitat a les matèries primeres i proveïdors: Crucial en indústries on el transport de materials és costós o complex.
4. Disponibilitat i cost de la mà d’obra: Inclou qualificació, experiència, productivitat i salaris.
5. Infraestructures i accessibilitat: Transport (carreteres, ports, aeroports), telecomunicacions, energia, aigua i sanejament.
6. Condicions fiscals i regulació: Normes mediambientals, règims fiscals, ajuts a la inversió o zones econòmiques especials.
7. Entorn tecnològic i industrial: Presència de clústers, centres tecnològics, universitats o empreses complementàries.
8. Qualitat de vida i entorn social: Rellevant en empreses que necessiten atreure talent qualificat.
9. Factors mediambientals: Impacte ecològic, riscos naturals, limitacions territorials.

Concepte de Dimensió Empresarial

La dimensió empresarial és la mida de l’empresa, que es pot mesurar per criteris com:

• El nombre de treballadors.
• El volum de vendes.
• El valor dels actius.
• La quota de mercat o la capacitat productiva.

La dimensió influeix en la capacitat de competir, de finançar-se i d’aprofitar economies d’escala.

Estratègies de Creixement Empresarial

Les estratègies de creixement es divideixen en intern i extern.

1. Creixement Intern

Es produeix quan l’empresa augmenta la seva activitat amb recursos propis.

a) Especialització o Expansió

L’empresa amplia la gamma existent, augmenta la producció o penetra en nous segments dins del mateix negoci.

b) Diversificació (Matriu d’Ansoff)

La Matriu d’Ansoff defineix quatre vies de creixement:

1. Penetració de mercat: Vendre més dels productes actuals en els mercats actuals. Ex.: promocions, baixades de preu, millor distribució.
2. Desenvolupament de producte: Crear productes nous per als mercats actuals. Ex.: actualitzar models, llançar varietats noves.
3. Desenvolupament de mercat: Introduir els productes actuals en mercats nous (geogràfics o nous segments de clients) amb els productes existents.
4. Diversificació: Entrar en negocis i mercats nous amb productes nous. Pot ser:
   • Relacionada: Aprofita coneixement i tecnologia ja disponibles.
   • No relacionada: Entra en sectors diferents, buscant rendibilitat o reducció de riscos.

2. Creixement Extern: Estratègia de Concentració

L’empresa creix adquirint o integrant altres empreses, buscant augmentar la dimensió i reduir la competència.

• Fusió: Dues o més empreses s’uneixen per formar una de nova, dissolent les anteriors.
• Absorció: Una empresa incorpora una altra que deixa d’existir com a entitat independent.
• Participació: Una empresa compra una part significativa del capital d’una altra, obtenint influència en la seva gestió.
• Hòlding: Una empresa matriu controla diverses empreses mitjançant la propietat majoritària de les seves accions.

3. Estratègia de Cooperació o Col·laboració

Diverses empreses col·laboren sense perdre la personalitat jurídica.

• Joint venture: Dues o més empreses creen una empresa nova per desenvolupar conjuntament un projecte, compartint riscos, recursos i beneficis. Cada empresa participant manté la seva independència fora de la societat creada.