La Dona a l'Antiga Grècia: Rols, Matrimoni i Classes Socials

El Rol de la Dona a l'Antiga Grècia

La Dona Ciutadana: Rols i Limitacions

Durant la major part de la història de Grècia, el paper de la dona es basava exclusivament en el manteniment de la llar. Aquestes, com a grup social, no tenien ni veu ni vot en cap àmbit, tot i que podien participar en algunes festes religioses. Des de petites estaven sota la tutela d’un home: primer del pare i després passaven a la del seu marit o al familiar baró més pròxim.

El seu paper principal era, a banda del manteniment de la casa, proporcionar fills, preferiblement mascles, amb una bona educació.

Un paper molt important que havia de complir la dona era la fidelitat, mentre que els homes podien intimar amb altres dones.

La Situació Particular de la Dona a Esparta

A Esparta, la situació de la dona era diferent, ja que rebien una educació domèstica, com era habitual en les nenes, però a més, una intensa educació física, amb la finalitat d’engendrar fills sans i forts. Aquestes exercien autoritat sobre la família, administraven els béns d'aquesta i s’ocupaven d’alguns negocis.

Les Dones de Lesbos: Safo i els Thiasos

A Lesbos, la dona gaudia de gairebé tots els mateixos drets que l’home. Aquestes es solien reunir per a parlar de temes com la filosofia i no permetien que els homes hi assistissin. Hi havia reunions de dones intel·lectuals anomenades “Thiasos”, on aquestes aprenien i es preparaven intel·lectualment abans del matrimoni. Per a aquestes dones, la bisexualitat era el més normal.

Safo de Mitilene va ser una dona de Lesbos que va representar l’amor homosexual entre noies i va trencar molts rols socials durant la seva vida en una societat com la grega. Va establir una casa de Muses, consagrada a Afrodita.

El Matrimoni Grec: Rituals i Acords

La boda se celebrava a casa del marit i en un moment propici. Abans de la celebració es duien a terme els clàssics rituals de sacrifici als déus tradicionals i un bany a les aigües del riu. El matrimoni tenia lloc només després d'un decret entre el pare de la núvia i el nuvi, en el qual la núvia es comprometia amb el seu futur espòs. No obstant això, aquest acord no establia la validació del matrimoni, ja que només es considerava vàlid quan els dos casats començaven a viure junts, i si no era així, el matrimoni no existia.

El Divorci a Grècia: Dot i Estigma Social

Quan es casaven, el pare havia de dotar la seva filla, és a dir, donar uns béns al seu marit, ja que sabia que anava a ser una càrrega. Si es divorciaven, el marit havia de tornar el dot al pare de la dona. Hi havia un contracte matrimonial en el qual s’establia quina havia de ser la conducta sexual del marit, la qual cosa impedia portar a la casa una segona dona, tenir fills amb una altra o viure en una casa que no fos la seva.

Si la dona abandonava l’home, perdia un cert estatus social, mentre que en el cas contrari no.

Classes Socials de Dones a l'Antiga Grècia

A banda de la dona ciutadana, la més habitual en ciutats com Atenes, existien aquests altres tipus:

• Concubina (παλλακή)

  S'anomena concubina la dona que viu i cohabita amb algun home com si fos el seu marit, sent ella soltera.

• Hetera (ἑταῖραι)

  Era el nom que rebien a l'antiga Grècia les cortesanes. Es sosté que tenien diverses funcions: o bé mestres de retòrica i logògrafes, o dones de companyia (prostitutes refinades). Eren dones independents i estaven obligades a pagar impostos. Solien rebre educació i eren respectades pels homes.

• Prostitutes (πόρναι)

  Eren esclaves que pertanyien a un ‘propietari’ de prostitutes, el qual tenia un prostíbul. Allà és on desenvolupaven el seu treball i, generalment, els prostíbuls estaven situats als barris coneguts per aquesta activitat. Solien ser freqüentades pels marins i els ciutadans pobres.