La Domus i la Villa: Diferències i Característiques

La Domus

Ocupada per una família, característiques: orientada cap a l'interior, l'aire i la llum entraven per dues obertures al sostre, situades al centre de la casa. No hi havia vistes a l'exterior perquè no tenia finestres. Tenia un sol pis de normal, amb les habitacions destinades a un ús determinat. A l'entrada hi havia una porta (ianua) que no donava directament al carrer, es trobava al mig d'un passadís amb el nom de vestibulum abans de la porta i fauces després. Un cop passada la porta, habitació de l'esclau que feia de porter (cella ostiarii). A més de l'entrada principal hi havia una secundària (posticum). A banda i banda de la porta d'entrada hi havia les tabernae, unes sales que tenien accés al carrer i que el propietari de la casa llogava. Eren sales on s'exposava la mercaderia, tenien el sostre baix per poder fer un dormitori al botiguer (pergula).

L'Altrium

Era el centre de la casa, de forma rectangular amb una obertura al mig del sostre (compluvium) per on entrava aire, llum i aigua que caia en una petita piscina (impluvium). També hi havia un lararium, capelleta dedicada als lars. Cuniculum, les habitacions per dormir, no gaire grans, sense finestres i parets pintades de diversos colors. Tablinum, gran habitació destinada al despatx de l'amo amb obertura a la paret que donava accés al peristil. Triclinium, habitació destinada als àpats, amb tres llits, un a cada paret i al mig una taula. Andron, passadís que comunicava l'atri i el peristil. Peristylium, segona part de la casa, jardí interior envoltat d'un portic amb columnes, amb un estanyol al centre (piscina) i obres d'art per tot arreu. Culina, sala petita i modesta amb un fogó fet d'obra, al costat de la cuina lavabos (lavatrina) i el bany (balneum).

La Villa

Casa de camp situada en un lloc amb bon clima, en una terra fèrtil, a prop d'un riu o del mar i amb bones vistes. Tenia dues parts: granja dedicada als treballs de camp (villa rustica) i la residència de la família (villa urbana). La villa rustica tenia una part destinada a les feines agropecuàries, amb dos corrals, un exterior i un interior, i en cadascun un abeurador (piscina). També una cuina gran, un menjador i habitacions i lavabo. Els magatzems amb perill d'incendi estaven en un edifici apartat separat de la vila rustica. La villa urbana, lloc per descansar i retirar-se de la vida de la ciutat amb bones vistes, s'entrava pel peristil i solia tenir moltes finestres. Les sales més importants eren els triclinis. La villa també disposava d'habitacions per descansar o destinades a l'estudi (bibliotheca), i una piscina per poder nedar a l'aire lliure.

Triclinium

Sala d'àpats, dins d'aquest menjador hi havia tres llits (triclinis) amb lloc per a tres persones amb la següent disposició: els llits es nomenaven de dreta a esquerra lectus summus, medius i imus, i els tres emplaçaments: locus summus, medius i imus. Els triclinis estaven coberts per petits matalassos i diverses robes, i els convidats recolzaven el colze esquerre en un coixí. Enmig dels llits estava la taula rodona amb el menjar i el vi. Els plats amb menjar es col·locaven al repostorium. Els convidats es portaven el tovalló de casa per poder emportar-se restes de menjar, agafaven el plat amb la mà esquerra i menjaven amb els dits, no usaven ganivet ja que l'esclau tallava el menjar.

La Cena

Apat principal de tres fases: Gustus, entremesos lleugers per estimular la gana, plats freds. Cena, part principal de l'apat amb diversos plats de carn i peix, plats molt elaborats. Secundae mensae, postres, menjaven fruita seca, formatges i llaminadures. En els grans banquets el comissatio durava moltes hores, començava a les 3-4 i acabava a les 9.

Garum, condimentava molts plats, barreja d'entrañas de peix amb trossets de peix i altres peixos menuts mesclats amb sal, es filtrava el líquid de la maceració. Mulsum, vi barrejat amb mel.

acer-is-e/acres-ia

acer-is-e/acres-ia

acrem-em-e/acres-ia

acris-is-is/acrium-ium

acri-i-i/acribus-ibus

acri-i-i/acribus-ibus

omnis-e/omnes-ia

omnis-e/omnes-ia

omnem-e/omnes-ia

omnis-is/omnium-ium

omni-i/omnibus-ibus

omni-i/omnibus-ibus

prudens-ens/es-ia

prudens-ens/es-ia

prudentem,-ens/es-ia

prudentis-is/ium-ium

prudenti-i/ibus-ibus

prudenti-i/ibus-ibus

hic haec hoc/hi hae haec

hunc hanc hoc/hos has haec

huius huius huius/horum harum horum

huic huic huic/his his his

hoc hac hoc/his his his

iste ista istud/isti istae ista

istum istam istud/istos istas ista

istius istius istius/istorum istarum istorum

isti isti isti/istis istis istis

isto ista isto/istis istis istis

ille illa illud/illi illae illa

illum illam illud/illos illas illa

illius illius illius/illorum illarum illorum

illi illi illi/illis illis illis

illo illa illo/illis illis illis