La Domus Romana i l'Evolució d'Empúries: De Colònia Grega a Ciutat Romana

La Domus Romana: Arquitectura i Vida Quotidiana

Originalment, els romans vivien en cabanes de forma rodona, però amb el contacte amb els etruscs van començar a construir cases de forma rectangular amb una obertura al centre i sense finestres que donessin al carrer. Les domus podien ocupar entre 450 i 3.000 metres quadrats. Tot i que eren cases per a una sola família, també hi vivien esclaus i clients, per la qual cosa podien tenir molts habitants.

Estructura i Espais Clau de la Domus

L'Entrada: Vestibulum i Fauces

Al vestíbul que separava la casa del carrer hi havia la porta d’entrada, que dividia el passadís en dues parts: el vestibulum, abans de la porta, i les fauces, després de la porta. L’entrada estava decorada per mostrar el poder de la família i impressionar els visitants. Cada matí, el paterfamilias rebia els seus clients, antics esclaus o persones de menor rang, que hi anaven a demanar favors.

L'Atri (Atrium)

Era la sala més important de la casa, on es rebien els clients. Tenia una obertura al sostre, el compluvium, que deixava entrar la llum i l’aigua de la pluja. A terra hi havia una bassa, l’impluvium, que recollia l’aigua i la conduïa a una cisterna. També hi havia el lararium, una capelleta dedicada als déus de la llar.

Els Cubicula (Dormitoris)

Al voltant de l’atri hi havia els dormitoris, anomenats cubicula, amb parets decorades amb pintures. A vegades hi havia una petita habitació davant del llit, el procoeton, on dormia el servei.

Les Tabernae (Botigues i Tallers)

Al costat de l’atri i amb obertura al carrer hi havia les tabernae, que sovint es llogaven com a botigues, tallers o magatzems. Podien tenir un sostre baix on dormia el botiguer i una rebotiga per guardar les mercaderies.

El Tablinum (Estudi del Paterfamilias)

Era l’estudi del paterfamilias i originalment era on es feia el sopar. Estava obert tant a l’atri com al peristil i es podia tancar amb cortines.

El Peristil (Peristylum)

Provenia del jardí de les primeres cases i, amb el temps, es va envoltar amb un pòrtic sostingut per columnes. En les cases més riques, podia haver-hi un segon peristil amb flors, rius i coves artificials.

Les Cambres del Peristil

Al voltant del peristil hi havia més dormitoris, el triclinium, on es feien els banquets del vespre, la cuina i, a les cases més riques, una latrina al costat de la cuina que aprofitava l’aigua usada per arrossegar els residus.

L'Emporion Grega: Orígens i Desenvolupament

Empúries és el jaciment grec més antic que es coneix a la península Ibèrica. Va ser fundat al segle VI aC pels grecs amb l’objectiu de fer comerç.

Primer, els grecs es van instal·lar en un illot a prop del riu Fluvià, on ara hi ha Sant Martí d’Empúries. Aquella ciutat es va anomenar Paleàpolis (‘ciutat antiga’). Més endavant, van construir una nova ciutat a terra ferma, la Neàpolis (‘ciutat nova’).

L'Emporiae Romana: Conquesta i Consolidació

Uns tres segles després que es fundés Empúries, Roma s’havia fet molt forta i volia controlar més terres. Això la va portar a lluitar contra els cartaginesos, en unes guerres anomenades Guerres Púniques. L’any 218 aC, els romans van arribar a Empúries per aturar l’atac d'Anníbal, que volia atacar Roma per terra.

Després, l’any 195 aC, el general romà Cató va arribar per aturar una gran rebel·lió dels pobles locals. Per aquest motiu, van construir un campament militar fix (un presidi) al costat de la ciutat grega, separat per una muralla.

Amb el temps, aquest campament es va convertir en una ciutat romana, on hi vivien persones procedents d’Itàlia. Al segle I aC, s’hi van instal·lar soldats jubilats i es van unir la ciutat grega i la romana amb el nom d’Emporiae.

Principals Obres Públiques d'Empúries Romana

Només s’ha excavat un 20% de la ciutat romana.

La Muralla

La muralla té la part de sota feta amb grans blocs de pedra i la part de dalt amb formigó (opus caementicium). És molt ampla i dins té un espai buit ple de terra i pedres, com era normal.

El Fòrum

El fòrum era una plaça gran dividida en dues parts pel carrer decumanus. En una part hi havia un pòrtic en forma de U amb un passadís subterrani (criptopòrtic) i un temple dedicat a la Tríada Capitolina, del qual només queda la base. A l’altra part hi havia la cúria, la basílica i les tabernae.

Les Termes

Les termes, del segle I o II dC, eren d’uns 50 m² i s’omplien d’aigua gràcies a un pou de més de 27 metres de fondària excavat a la roca.

La zona residencial tenia unes 4.000 persones. S’hi han trobat cases grans i riques amb mosaics, jardins, banys privats i passadissos subterranis, que mostren la riquesa de la ciutat. Però només s’ha excavat una petita part.

L'Amfiteatre i la Palestra

L’amfiteatre i la palestra, del segle I dC, estaven fora de la muralla. La necròpolis, on enterraven els morts, va durar des del