Dominis Climàtics, Vegetació i Demografia de Catalunya

1. Dominis Climàtics a Catalunya

1.1. Tipus de Dominis Climàtics

1.1.1. Domini Subalpí

• Pirineu
• Temperatures baixes
• Innivació (temporada durant la qual la neu cobreix el sol)
• Alta pluviositat

1.1.2. Domini Alpí, Atlàntic o Oceànic

• Vall d'Aran
• Plujós i fresc

1.1.3. Domini Mediterrani

• Mediterrani prelitoral: zona costanera interior - molt semblant al litoral però amb amplitud tèrmica més gran.
• Mediterrani litoral: zona costanera - pluviositat irregular (sobretot tardor i primavera) - estius calorosos.
• Mediterrani d'influència continental seca: interior Depressió central - oscil·lació de temperatures més gran que a la costa.
• Mediterrani d'influència continental humit: serralada Prelitoral i terres interiors - baixa pluviositat - baixa innivació - temperatures altes.
• Mediterrani de muntanya o prepirinenc: Prepirineu - període sec curt - temperatures suaus - baixes precipitacions.

2. La Vegetació a Catalunya

2.1. Domini Mediterrani

• Zones de menys de 800 mts. planes i muntanyes baixes.
• Bosc originari: alzinar i altres espècies esclerofil·les.
• Sotabosc ric i d'aspecte selvàtic.

2.2. Domini Eurosiberià

• Mitja muntanya: Prepirineu, serralada Transversal i Prelitoral.
• Fagedes i rouredes: fulla ampla i caduca i sotabosc en penombra (arbusts i herbes).
• Boscos de ribera, de pi roig i freixedes.
• Aspecte molt canviant al llarg de l'any.

2.3. Domini Boreoalpí

2.3.1. Estatge Alpí

• Cap a 2300 mts.
• Prats naturals.
• Manca d'arbres pel fred i la neu.
• Líquens i molses adaptades al fred.

2.3.2. Estatge Subalpí

• Entre 1600 i 2300 mts.
• Prepirineu i Pirineu Axial.
• Boscos de pins negres i avets.
• Sotabosc de neret i ginebró i poques plantes herbàcies.

3. Regions Fisiogràfiques de Catalunya

3.1. Catalunya Seca

• Escassetat de pluges.
• Regió de la Tramuntana: Nord. Dues grans planes litorals: Rosselló i Empordà. Boscos de pi blanc i boscos mixts de pi i alzina.
• Regió litoral:
  • Sistema Mediterrani: Muntanyes i rius d'escàs recorregut (règim torrencial). Clima sec i calorós al sud. Vegetació mediterrània: boscos de pi blanc i boscos mixts de pi i alzina.
  • Altiplà central: Depressió central. Paisatge: costes i formes tabulars. Major oscil·lació tèrmica. Vegetació: pi blanc i matollar.
• Prepirineu: Pirineu axial. Paisatge: muntanyes i valls. Clima: hiverns freds, estius calorosos. Vegetació: pi blanc, roures i alzines als vessants assolellats / roure, faig i pi negre als vessants humits.
• Regió continental: Terres interiors. Clima: hiverns freds amb gelades i boira, estius calorosos. Pluja escassa. Vegetació estepària.

3.2. Catalunya Humida

• Freqüència de pluges més alta (> 700 mm).
• Principals reserves d'aigua, a causa del seu règim climàtic pluvial i nival.
• Vegetació mediterrània dona pas a la vegetació caducifòlia (rouredes i fagedes) i als boscos de coníferes de muntanya (avetoses o pi negre).
• Regió oriental: Serralada Transversal. Moltes precipitacions. Clima: mediterrani d'alta muntanya. Vegetació: boscos densos i extensos (alzinars, rouredes, fagedes...).
• Alt Pirineu: Paisatge: alpí o subalpí. Clima: mediterrani d'alta muntanya (fred i humit). Vegetació: boscos caducifolis (rouredes i fagedes) i perennifolis.

4. Demografia a Catalunya

4.1. Conceptes Demogràfics

Esperança de vida: durada mitjana de la vida d'una persona des del naixement.

Esperança de vida amb bona salut: durada mitjana de vida sense malalties greus.

Creixement real d'una població: creixement natural + saldo migratori (nombre d'immigrants - nombre d'emigrants).

Les dades demogràfiques procedeixen de registres com censos, padrons municipals i registre civil, que comptabilitza naixements, matrimonis i defuncions.

4.2. La Transició Demogràfica

El model de transició demogràfica és utilitzat per entendre l'evolució poblacional. Malgrat la seva utilitat discutida, ajuda a comparar regions i analitzar el comportament demogràfic. Consta de cinc fases:

4.2.1. Règim Demogràfic Antic

Correspon a l'època de l'Antic Règim. Altes taxes de natalitat (mitjana de cinc fills per dona) i mortalitat (epidèmies, males collites, guerres i catàstrofes naturals), sense creixement vegetatiu (població estancada). Baixa esperança de vida i alta mortalitat infantil. Espanya va mantenir aquest model fins al segle XX, pel gran nombre de població rural i la manca de transformacions industrials. Hi havia diferències territorials: a l'interior es mantenien altes taxes de mortalitat i natalitat i una alta fecunditat. Al sud, llevant i el País Basc hi havia un creixement demogràfic més moderat. Barcelona i les Illes Balears tenien un creixement demogràfic impulsat per la industrialització i la immigració de mà d'obra rural.

4.2.2. Creixement Demogràfic

Natalitat alta i mortalitat comença a disminuir, gràcies a millores en alimentació i higiene. Espanya, a partir de 1930, es va observar una baixada de la mortalitat a causa de millores en alimentació i higiene, mentre que la natalitat va romandre alta, provocant un fort creixement demogràfic fins a l'esclat de la Guerra Civil. Després de la guerra, el creixement va ser lent fins als anys 50, 60 i 70, quan es va reprendre la dinàmica expansiva.

4.2.3. Ajustament Demogràfic

Caiguda de la natalitat i mortalitat (infantil), entrem en un cicle de creixement tancat on el factor principal és el control de la natalitat. A Espanya, es manifesta a partir dels anys 80 amb canvis econòmics i socials. Causes: factors econòmics i socials. Canvi en la percepció dels fills com a recurs econòmic per a les famílies, escolarització obligatòria, prohibició treball infantil i aparició de pensions de jubilació. Altres: augment consum de les llars i accés de les dones al mercat laboral.

4.2.4. Nou Règim Demogràfic

Creixement poblacional nul o negatiu. Aquest procés d'envelliment continuat de la població es fa evident a les economies més desenvolupades com Europa i Espanya a finals dels anys 90 del segle XX. L'esperança de vida supera els 80 anys. Només els fluxos migratoris detenen aquest procés a Espanya a inicis del segle XXI, gràcies a les altes taxes de natalitat dels nouvinguts.

4.2.5. Regressió Demogràfica

Regressió de la població, taxes de creixement negatiu causades per baixes natalitats que cauen per sota de les de mortalitat. Aquesta fase s'observa en països com Espanya, Alemanya i Itàlia, i preveu dificultats significatives en el reemplaçament generacional. Això és resultat de la inversió de la corba demogràfica, amb taxes de fertilitat per sota del 2,1, que és el mínim requerit per al reemplaçament d'una població.

4.3. La Segona Transició Demogràfica

Descriu canvis en la composició de la família als països occidentals. Les seves característiques principals inclouen:

1. Baixa mortalitat, sobretot infantil.
2. Fecunditat.
3. Augment de la solteria.
4. Retard del matrimoni i/o compromís de parella.
5. Retard en tenir el primer fill.
6. Expansió de les unions de fet (parelles que no es casen legalment) durant els anys 70 i 80.
7. Augment dels naixements fora del matrimoni.
8. Increment de les ruptures matrimonials.
9. Diversificació de les formes familiars (famílies monoparentals, parelles mateix sexe).
10. Augment accés de les dones a l'educació i participació en el mercat laboral.
11. Increment en l'ús de mètodes anticonceptius.
12. Intensificació dels processos migratoris.

4.4. Dinàmica de la Població Mundial i Disminució Universal de la Fecunditat

4.4.1. La Població Continua Augmentant

En 1950, la població mundial era d'uns 2.500 milions de persones, mentre que el novembre del 2022 s'ha assolit la xifra de 8.000 milions. Segons les previsions, a finals de segle es preveu que la població superi els 11.000 milions d'habitants. Això, s'explica per la caiguda de la mortalitat, especialment la mortalitat infantil, i per les altes taxes de natalitat fins a 1973 a tot el món. Tot i que en els països desenvolupats aquesta tendència comença a revertir-se, la presència d'una població molt jove en països en vies de desenvolupament i en alguns països emergents (Índia i Brasil) fa que l'increment poblacional anual giri al voltant dels 80 milions o 1.000 milions en els darrers 12 anys.

4.4.2. La Fecunditat Experimenta una Disminució a Nivell Mundial

El comportament de la natalitat i la mortalitat ha variat en els països desenvolupats, on les taxes de fecunditat són inferiors als 2,1 fills per dona, indicant una manca de capacitat en la renovació generacional. D'altra banda, als països en vies de desenvolupament, aquesta reducció ha estat menor, i per tant tendeixen a mantenir alts creixements vegetatius. Les previsions indiquen una reducció significativa de la població als països desenvolupats, mentre que els països en vies de creixement augmentaran el seu pes demogràfic global en els pròxims 30 o 40 anys.

4.4.3. Causes de les Diferències entre Països

Principalment la reducció de les taxes de mortalitat. A Amèrica Central i del Sud, la millora de l'alimentació i les mesures sanitàries ha contribuït a reduir la mortalitat infantil, mentre que a l'Àfrica subsahariana i alguns països d'Àsia, malgrat que la mortalitat encara és alta, les poblacions són molt joves. Nou de cada deu persones entre 10 i 24 anys viuen als països menys desenvolupats. BOOM Un altre indicador que distingeix els països desenvolupats dels subdesenvolupats és la taxa de mortalitat materna, que ha disminuït considerablement a nivell mundial. Àfrica subsahariana i Àsia Oriental han experimentat les majors reduccions. Aquest indicador és rellevant en l'augment de la natalitat entre les poblacions joves.

BOOM Es preveu que el creixement mundial s'estabilitzarà cap al segle XXII. No obstant això, hi ha una esbiaixada provocada per l'ús de les taxes de natalitat en poblacions envellides, que no baixarà malgrat que les dones tinguin molts fills, donat que hi ha molta població amb més de 65 anys; per evitar-ho s'utilitza l'índex conjuntural de fecunditat (fills que una generació de dones tindria si es mantinguessin estables les taxes de fecunditat per edat que s'observen en un moment donat).

4.4.4. Causes de la Baixa Fecunditat

• Biològiques: alimentació, lactància, edat del primer fill.
• Socials: edat, durada del matrimoni, celibat, educació, tipus de parelles, nivell de desenvolupament, valoració social de la dona.
• (causes segona transició)

4.5. L'Envelliment de la Població

L'envelliment de la població és clau per comprendre les dinàmiques poblacionals, sobretot en les societats desenvolupades. Al segle XVIII, només al voltant del 20% de la població arribava als 60 anys, mentre que només un 3% superava els 80 anys. Avui dia, en aquestes societats desenvolupades, al voltant del 90% de la població arriba als 60 anys i un 50% supera els 80 anys. Tot i les diferències entre països desenvolupats i en vies de desenvolupament, les dades mostren que la població de més de 60 anys està augmentant a països com la Xina, l'Índia, Indonèsia i Mèxic. Així, a conseqüència d'aquest envelliment i la baixada de les taxes de fecunditat, les previsions indiquen que el 2045, els majors de 65 anys seran més nombrosos que els joves entre 0 i 14 anys.

4.5.1. Conseqüències de l'Envelliment

• Econòmiques: caiguda productivitat, menys inversions, menys consum, contracció mercat laboral, contracció estalvi i augment despeses socials associades a les pensions, sanitat, assistència geriàtrica...
• Socials: canvis estructures familiars, major demanda serveis sanitaris i geriàtrics, conservadorisme electoral.
• Demogràfiques: procés de feminització de la societat (major esperança de vida de les dones que dels homes).

4.6. Demografia Catalana

4.6.1. Evolució Històrica

• Fins al segle XVI: dinàmica pròpia de l'Antic Règim, fluctuacions poblacionals per fam, epidèmies i guerres, provocaven pèrdues demogràfiques.
• A partir del segle XVI: recuperació sostinguda de la població, impulsada pel desenvolupament agrícola i comercial i a les millores en alimentació i higiene.
• El segle XIX: creixement més notable gràcies a la revolució industrial.
• Durant el segle XX: primers anys, creixement natural positiu i migracions massives, però Guerra Civil i postguerra aturen aquest creixement. Segona meitat, recuperació demogràfica amb onada d'immigració d'altres regions de l'Estat, triplicació població. Anys 70 crisi econòmica provoca estancament demogràfic.
• Finals segle XX fins a 2008-2009: fase de bonança econòmica atrau nous immigrants, reactivant el creixement demogràfic.

4.6.2. Situació Actual

Entre 1998 i 2006: població passa de 6 a més de 7 milions d'habitants, arribant al seu màxim el 2012 amb 7.570.908 habitants.

2013 i 2014: creixement negatiu a causa de la crisi financera del 2008, però recuperant-se el 2015 amb un creixement de l'1,3‰.

Actualment: La població és de 7.899.056 (1 de gener de 2023), és el 16,4% del total de la població espanyola. L'estructura demogràfica comparteix característiques amb les de la resta d'Europa. Entre 1996 i 2007, taxa de natalitat va experimentar un augment constant, per la natalitat dels fills de la generació nascuda entre 1970 i 1980 i dels fills del flux constant d'immigrants. No obstant això, aquest cicle expansiu mostra signes d'esgotament, ja que les generacions amb potencial de tenir fills són menys nombroses i la crisi econòmica del 2008 va provocar una disminució de la immigració.

Les taxes de natalitat, que eren del 12,10‰ el 2008, van caure a un 9,63‰ el 2014 i a un 7,19‰ el 2022, reflectint aquesta tendència de reducció en la natalitat. De continuar la tendència actual el 22,3% dels ciutadans tindrà més de 65 anys el 2030, amb un fort sobreenvelliment dels d'edat més avançada. El resultat d'aquesta dinàmica demogràfica és un creixement vegetatiu, que va passar del 4‰ el 2008 a un 1,45‰ el 2013, un 1,4 el 2014‰ i un 0,8‰ el 2015. El 2017 aquest creixement es va situar en el 0,08‰ i és negatiu a partir de 2018, amb -1,87 el 2022.

4.6.3. Desacceleració del Creixement Poblacional

La població està experimentant una desacceleració en el seu creixement, amb tendències preocupants a curt termini:

• Creixement natural negatiu: més defuncions que naixements.
• Saldo migratori negatiu: més gent emigrant a l'estranger que immigrada.
• Descens de la natalitat i envelliment de la població: menys naixements i la població està envellint, amb una esperança de vida de 83,5 anys.
• Factors que expliquen la situació: baixes fecunditats des de 1980 (1,1 a 1,5 fills per dona), augment de l'edat de maternitat al voltant dels 32 anys, creixement de la mortalitat a causa de l'envelliment de la població i crisi econòmica.

BOOM En resum, aquests factors estan provocant una situació demogràfica amb menys naixements, més defuncions i una població que envelleix, amb implicacions importants per a la societat i l'economia.

4.7. Indicadors Demogràfics

• Índex d'Envelliment: relació entre persones de 65 anys o més i persones de 0 a 15 anys. Un valor superior a 100 indica una major proporció de gent gran, si és inferior a 100 hi ha més gent jove.
• Índex de Sobreenvelliment: percentatge de persones de 85 anys o més entre les de 65 anys o més, dins del grup de gent gran.
• Índex de Dependència Global: relació entre població jove (0-15 anys) i població vella (65 o més anys) amb la població adulta (16 a 64 anys).
• Índex de Dependència Juvenil: relació entre població jove (0-15 anys) i població adulta (16 a 64 anys).
• Índex de Dependència de la Gent Gran: relació entre població vella (65 o més anys) i població adulta (16 a 64 anys).

4.8. Dades Demogràfiques de la Població Catalana el 2023

• Taxa de Dependència de la Gent Gran: hi ha un 29,1% de persones de 65 anys o més per cada 100 habitants de 15 a 64 anys.
• Índex de Dependència Global: hi ha un 50,4% de població potencialment inactiva per cada 100 habitants en edat de treballar.
• Índex de Sobreenvelliment: hi ha un 16,8% de persones de 85 anys o més per cada 100 habitants de 65 anys i més.
• Índex d'Envelliment: hi ha un 136,5% de la població de 65 anys o més supera a la de menys de 15 anys.

4.9. Causes de l'Envelliment de la Població

• Descens de la fecunditat: una disminució del nombre de naixements, conduint a un augment de la proporció de persones de més edat a la societat.
• Increment de l'esperança de vida: contribueix a l'envelliment de la població, ja que les persones viuen més temps.
• Migracions: emigració pot provocar una pèrdua de població jove i, per tant, contribuir a l'envelliment de la societat.

4.10. La Immigració Frena una Mica l'Envelliment de la Població Catalana

L'estructura demogràfica de Catalunya reflecteix tendències similars a les d'Europa, amb un ràpid procés d'envelliment. Aquest fenomen s'atribueix a l'increment de l'esperança de vida, col·locant Catalunya en el cinquè lloc mundial. BOOM La piràmide de població de Catalunya del 2023 mostra similituds amb altres països europeus, com l'envelliment de la població i un índex de masculinitat elevat entre els joves, influït per migracions recents. Tot i això, la base de la piràmide indica un lleuger augment de la natalitat, gràcies a la immigració. Però, la part superior reflecteix l'envelliment progressiu, amb un índex. Això ha provocat una dependència global que supera la relació entre adults actius i no actius. En resposta, s'han hagut de desenvolupar serveis i instal·lacions en educació, assistència sanitària i polítiques socials, especialment per a la gent de més edat. BOOM La Generalitat de Catalunya preveu que, amb un creixement natural negatiu en els pròxims anys, el futur demogràfic estarà fortament influït per la migració. S'espera que continuïn els moviments migratoris amb la resta d'Espanya i que les arribades de migrants estrangers siguin significatives. BOOM L'envelliment demogràfic es distribueix de manera desigual a Catalunya, afectant principalment les comarques interiors, prepirinenques i zones muntanyoses situades entre la Terra Alta i la Conca de Barberà. Les comarques com el Berguedà i el Ripollès, que anteriorment havien experimentat una important activitat minera i industrial, ara mostren una alta proporció de població envellida, tot i que aquestes indústries ja han desaparegut. Aquest envelliment és el resultat de l'èxode rural (emigració camp-ciutat), a conseqüència de factors de repulsió com la dificultat de trobar sortides laborals i econòmiques per a la població jove en municipis i comarques majoritàriament rurals.

4.11. Conseqüències Demogràfiques i Territorials de l'Envelliment Demogràfic

• Augment continuat de la població envellida, que portarà al despoblament dels nuclis rurals a mesura que les generacions més grans no tinguin substitució en les activitats econòmiques locals.
• Despoblament dels petits nuclis rurals situats en zones interiors i de muntanya que depenen exclusivament de l'agricultura. Això provocarà una disminució de la renda agrícola i el procés de desagrarització.

Per evitar això, cal implementar modificacions en el sistema per generar oportunitats de subsistència als municipis més petits. A més, es requereixen polítiques institucionals que fomentin la implantació d'activitats econòmiques en aquests territoris per evitar el despoblament.

4.12. Distribució de la Població Catalana

Catalunya té una població de 7.899.056 habitants, el 16,4% del total de la població espanyola. Aquesta població es distribueix de manera molt desigual, amb Barcelona i la seva àrea metropolitana representant el 44% del total, mentre que les zones més poblades es troben a la façana marítima, com el Maresme, el Tarragonès, el Vallès Oriental i Occidental, així com a Lleida i Girona. A l'altre extrem, la Catalunya interior, especialment el Prepirineu lleidatà, té la menor densitat de població.