El Dominio del Comerç i les Finances Internacionals a Europa i els Estats Units

També Europa, i després els Estats Units tenien el domini financer del món. La seva enorme riquesa els permetia invertir capitals en el món sencer: prestaven diners als Estats i invertien en terres, indústries o mitjans de transport. Aquestes inversions proporcionaven interessos o beneficis als bancs i als particulars.

Els Emigrants Europeans del Segle XIX

L'Explosió Demogràfica Europea

Al llarg del segle XIX, les reformes en l'agricultura, la industrialització i els avanços mèdics (vacunes i medicaments) i higiènics havien provocat un enorme descens de la mortalitat a Europa. Però fins ben entrat el segle XX, la natalitat no va disminuir al mateix ritme. El saldo entre naixements i defuncions va provocar l'augment de la població, primer en els països industrialitzats i, després, al conjunt del continent.

Els Viatges Transoceànics

Les migracions van ser possibles per l'existència de nous mitjans de transport i, especialment en el cas de les migracions transoceàniques, pels vaixells de vapor. Milers de persones de totes les classes socials s'hi embarcaven, alguns a les cabines superiors, amb salons i restaurants. Però la immensa majoria viatjaven amuntegats a les bodegues: els passatges eren més barats.

Emigrants Pobres i Elits Colonials

La població que abandonava Europa no era homogènia. La majoria eren llauradors pobres, treballadors sense feina o classes mitjanes a la recerca de millors oportunitats. Hi havia diferència entre l'emigració de països amb àmplies colònies, com en el cas d'Anglaterra, en les quals els emigrants s'instal·laven en les noves terres com a grangers o per a formar part de l'administració colonial, i la dels països sense aquestes possessions (polonesos, italians, etc.).

Europa, a la Conquesta del Món

Va començar l'època de l'imperialisme, un sistema en el qual la cultura, la política i l'economia del món s'organitzaven en funció del domini d'uns països sobre els altres.

Exploració i Conquesta

La recerca de nous territoris per a expandir-se va propiciar una sèrie de viatges científics i d'exploracions geogràfiques. Les primeres expedicions europees les van fer principalment britànics i francesos. Van destacar els exploradors anglesos Livingstone i Stanley i el francès Brazza, que van recórrer i cartografiar l'Àfrica central. La conquesta es va dur a terme de manera relativament ràpida i fàcil. Els europeus van aprofitar les rivalitats internes de les tribus i ètnies indígenes amb la finalitat d'enfrontar-les entre si i de reclutar tropes al seu servei.

Els Enfrontaments entre Potències Colonials

L'imperialisme del segle XIX va tenir un caràcter bel·licós. El xoc d'interessos entre les potències rivals pel repartiment d'Àfrica va impulsar la convocatòria de la conferència de Berlín (1885). França i Anglaterra van topar l'any 1898 en un territori a l'est del llac Txad (Sudan) anomenat Fashoda i la guerra va estar a punt d'esclatar. Un altre conflicte greu va ser els conflictes anglobòers (1880-1881 i 1899-1902) en el qual els britànics es van enfrontar amb els colons holandesos (boers) instal·lats en la zona sud-africana. Gran part del continent asiàtic va ser ocupat tant per les potències europees (Gran Bretanya i Alemanya) com altres països (Rússia, Estats Units i Japó).