Dominació Europea del Món (1870-1914): Imperialisme i Noves Formes de Treball

Dominació Europea del Món (1870-1914)

Noves Formes d'Organització del Treball

L'objectiu de la Segona Revolució Industrial era trobar noves formes d'organització per augmentar la productivitat i mantenir la rendibilitat empresarial.

Taylorisme: L'Organització Científica

El Taylorisme és un mètode d'organització industrial amb la finalitat d'incrementar la productivitat. Es basa en:

• Eliminar els moviments inútils de l'obrer.
• Optimitzar el temps emprat en cada tasca.

La seva producció en sèrie es realitza per mitjà d'una cadena de muntatge que desplaça els productes a través d'una cinta.

Fordisme i el Consum Massiu

Henry Ford adapta el taylorisme a la seva fàbrica d'automòbils de Detroit. L'objectiu era fabricar un gran nombre d'automòbils de baix cost utilitzant maquinària innovadora i treballadors especialitzats.

Ford va aconseguir fabricar automòbils senzills a baix cost per a les famílies mitjanes americanes, iniciant el consum massiu. A més, els treballadors rebien alts salaris, convertint-se així en consumidors potencials.

Causes de l'Imperialisme Europeu

Europa esdevé la potència dominant gràcies al progrés industrial i al gran desenvolupament econòmic, fet que porta a la fragmentació del món. La crisi per sobreproducció es va superar mitjançant la renovació d'estructures productives i la remodelació empresarial.

Factors Impulsors de l'Expansió Colonial

• Econòmics:
  • Establir mercats per exportar la producció industrial.
  • Obtenció de primeres matèries i fonts d'energia en abundància i a baix cost.
  • Utilitzar mà d'obra amb salaris baixos.
• Polítics i Militars:
  • Augmentar el poder polític internacional mitjançant l'hegemonia colonial.
  • Controlar rutes marítimes i terrestres, tant comercialment com militarment.
• Demogràfics:
  • L'«explosió blanca» generada pel gran flux migratori a causa del creixement de la població europea.
  • Necessitat d'obtenir nous territoris per a l'assentament.
• Ideològics:
  • Creences en la superioritat de la raça blanca.
  • La convicció que les grans colònies havien de difondre's pel món.
  • L'afany evangelitzador de les esglésies.

El Repartiment i Desmembrament d'Àfrica

A la primera meitat del segle XIX, els europeus només tenien petites colònies costaneres. A la segona meitat del segle, es va iniciar la conquesta de l'Àfrica central.

Els Grans Projectes Colonials

• Projecte Britànic: (1870) Construcció d'un ferrocarril que unís el Caire amb el Cap (de nord a sud), buscant el domini del centre d'Àfrica i l'oceà Índic. Gran Bretanya (GB) va obtenir els millors territoris en producció mineral i valor estratègic.
• Projecte Francès: Volia dominar l'eix est-oest. Va dominar el Nord d'Àfrica, el Marroc i Tunísia. Va tenir conflictes amb Gran Bretanya al Sudan.

La Conferència de Berlín (1885)

El canceller Bismarck va convocar la Conferència de Berlín (1885), reunint 14 països. L'objectiu era elaborar una acta amb les condicions de l'expansió territorial africana i evitar tensions entre els projectes colonials.

Acords Clau:

• Lliure navegació pels rius Níger i Congo.
• Concretar principis per ocupar territoris: el domini del territori reclamat per la metròpoli havia de ser efectiu i notificat a les altres potències.

Repartiment territorial resultant:

• Alemanya (ALE): Àfrica Negra (Togo, Camerun, Ruanda, Burundi i Tanganyika).
• Portugal (PORT): Moçambic, Guinea Bissau.
• Itàlia (ITA) i Espanya (ESP): Petits territoris.

La Penetració Colonial a la Xina

A principis del segle XX, Gran Bretanya (GB) ja tenia enclavaments comercials a la Xina. Els anglesos equilibraven la compra de seda amb la venda d'opi, fet que va causar les Guerres de l'Opi (1839-1842 i 1856-1860).

Com a conseqüència, es va produir la conquesta de Hong Kong i l'obertura de 12 ports al comerç internacional. Les revoltes nacionalistes van fracassar. Entre 1885 i 1911, la Xina va ser assetjada pels imperis europeus i el Japó.