Dolor i úlceres: aspectes clínics i valoració en geriatria

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Medicina y Salud

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,42 KB

Dolor: Etiología

Múltiple. Aumento del síntoma con la edad (se asocia con el propio envejecimiento). Se asocia a: enfermedades crónicas degenerativas. Por orden de frecuencia: Lumbalgia, Artrosis, Osteoporosis. Las patologías con más intensidad de dolor fueron la artrosis, osteoporosis con aplastamiento vertebral y osteoartritis. Neoplasias: 2/3 de ancianos con cáncer tienen dolor intenso. 87-90% en fase terminal presenta dolor. Coexistencia de varios tipos de dolor (multiorgánica) (ej: lumbalgia + diabetes; lumbalgia + UPP’s).

Úlceras por Presión

Se define como la lesión de la piel y de los tejidos subyacentes producida por una presión mantenida entre la protuberancia ósea y una superficie dura, esto provoca un bloqueo de la microcirculación en este nivel. Prevalencia aumenta con el paso de los años. Alto riesgo de complicaciones en el paciente. Presión en el cuerpo humano: presión normal sobre los tejidos 16-33mmHg. Si aumenta la presión y aumenta el tiempo de presión se produce isquemia. Principal factor de riesgo: la inmovilidad. Factores internos: inmovilidad, edad avanzada, trastornos nutricionales, incontinencia, enfermedades concurrentes debilitantes, enfermedades neurológicas. Factores externos: fármacos, ropa de cama inapropiada, higiene deficiente, hábitos tóxicos. A veces el daño es interno y no se ve desde fuera, por eso es importante el seguimiento de este cambio detectado en la piel. La distribución del peso en el cuerpo no es uniforme porque la superficie corporal no es lisa. Donde se encuentran las prominencias óseas se concentra una mayor presión y serán más frecuentes las úlceras. Categoría I: Enrojecimiento de la piel que no se va, la piel está intacta y afecta a la epidermis. Categoría II: Piel con vesículas y/o flictenas. Afecta a la epidermis y dermis superficial. Categoría III: Lesión o necrosis del tejido subcutáneo que afecta a la dermis profunda e hipodermis. Categoría IV: Necrosis del tejido o lesión en el músculo, hueso o estructura de sostén. Valoración: EMINA, Norton, Braden, también podemos utilizar Andersen, Waterloo, etc. Aspectos clínicos y valoración de enfermería: Grado, Tamaño, Localización, Número de lesiones, Estado de la piel circundante, Bordes regulares formados por rodillos fibrosos (sospecha de úlcera crónica), Dx diferencial en caso de sospecha de úlcera maligna. Las heridas crónicas presentarán: más de 4 semanas, Tejido no viable o defectuoso, Inflamación y/o infección, Desequilibrio de la humedad (exudado), Piel perilesional debilitada. Tipos de cicatrización: Reparación: es el principal mecanismo de la cicatrización, donde el tejido dañado es sustituido por tejido conectivo. La piel cicatriza con la formación de tejido conectivo y una costra fibrosa. Regeneración: es la reposición del tejido dañado por células idénticas. Etapas cicatrización: Fase hemostásica: vasoconstricción, vasodilatación. Fase inflamatoria: fibrinólisis. Actividad leucocitaria. Fase proliferativa: (comienza a cerrar): angiogénesis y fibroplasia. Síntesis de colágeno. Epitelización y contracción. Fase de remodelado: maduración y remodelación. Puede durar hasta 30 años. Preparación lecho de la herida: proceso por el cual se eliminan las barreras locales que impiden la cicatrización. Concepto TIME: control de tejido no viable, control de infección, exudado, estimulación piel perilesional, dolor, tejido de granulación anormal, decoloración del lecho de la herida, formación de abscesos, mal olor. Signos infección aguda: calor, rubor, dolor, edema. Signos infección heridas crónicas: aumento de exudado, cicatrización retardada, degradación de la herida, cavidades en el lecho, puentes epiteliales. Maceración: exceso de humedad. Reblandece la perilesión y no cicatriza. EEII en la parte distal, mayoritariamente. Descamación: piel masa seca no cicatrizará. Úlcera arterial hidratación, problema de falta de circulación arterial. Úlcera venosa nutrir la piel, dilatación de los capilares para favorecer el retorno venoso (ejemplo mepentol). Las heridas crónicas son úlceras. Si a un paciente con úlcera le damos antiinflamatorios, evitaremos la fase inflamatoria y no la hará nunca. El eritema alrededor de la herida nos indica que está en fase inflamatoria. Desbridamiento quirúrgico: en úlcera en el pie es importante valorar la calidad de la perfusión = eco doppler. Las úlceras neoplásicas no se deben cortar nunca, desbridar nunca. Ningún enzima puede ir en plata. Ej: iruxol o betadine. Si una herida está bastante húmeda no le ponemos autolíticos. Una herida que se debe desbridar no se le pone plata. Sino se le pone un elemento desbridante. La úlcera no se debe hacer sangrar nunca.

1. Quina de les següents afirmacions no és correcta en l’envelliment:

b) L’expectativa de vida activa no es refereix als anys esperats de vida lliure d’incapacitat.

2. L’edat de jubilació laboral en els països desenvolupats és:

En països desenvolupats se situa l’edat a partir dels 65 a + desenvolupats ja es desplaça cap als 70-75. A i B.

3. Quines de les següents afirmacions afecten l’envelliment de la població?

Dism de la natalitat de la morbimortalitat Migracions-- Totes son correctes.

4. Que s’entén per envelliment de la població?

Augm de la proporció de persones grans respecte al total d’individus Augm de l’edat mitjana de la població Son correctes a i b.

5. La valoració funcional en la gent gran es imp per:

Dissenyar plans d’atenció geriàtrica individualitzada Predicció de la mortalitat i incapacitat A i B.

6. En el concepte de funció estan inclosos els següents aspectes:

Físic, cognitiu, Emocional, Recursos socials TODAS.

7. Les activitats instrumentals:

A) Prediuen el risc de institucionalització B) Mesuren les activitats bàsiques com alimentar-se, banyar-se, vestir-se... C) Prediuen el risc d’altres síndromes geriàtriques (caigudes, malnutrició, incontinència) D) Son correctes a i c.

8. En l’avaluació de les ABVD, quines escales s’utilitzen?

Katz, Barthel, Creu roja TOTES.

9. Les escales utilitzades en l’avaluació afectiva son:

Goldberg, Hamilton A i B.

10. Davant d’una persona amb malaltia de Parkinson, es una activitat d’infermeria:

Programar exercicis diaris per augmentar la força muscular Fomentar l’autocura Afavorir l’expressió de les seves necessitats i sentiments TOTES.

11. La malaltia de Parkinson es produeix a conseqüència d’un procés degeneratiu a:

Substància negra.

12. Quina de les següents afirmacions NO es correcta sobre la incontinència urinària:

Es causa d’ingrés en un 50% en centres de cura continuada.

13. Quina de les següents afirmacions es correcta sobre les caigudes:

A) El 70-80% de les caigudes es produeixen a domicili B) El percentatge de caigudes augmenta en persones grans institucionalitzades. A i B.

14. Quina de les següents afirmacions sobre les caigudes es falsa:

A) El nombre de medicaments que administren al pacient no està relacionat amb les caigudes.

15. Entre les causes que provoquen Síndrome de Immobilitat trobem:

IU, Estats de confusió, Depressió TOTES.

16. En els trastorns del son quina afirmació es la correcta:

Els medicaments més utilitzats són les benzodiazepines Els neurolèptics en dosis baixes són administrats per l’ansietat A i B.

17. Quina es l’afirmació correcta sobre la depressió:

La depressió és infradiagnosticada en la gent gran.

18. En la malaltia d’Alzheimer, quines afirmacions son correctes:

Hi ha tres etapes En la demència lleu existeix dificultat per incorporar nova informació (memòria de fixació) A i B.

19. La síndrome confusional agut o delírium:

Apareix de forma brusca i és secundari a un trastorn mèdic.

20. Entre les alteracions visuals que es produeixen en l’envelliment:

A) La pupil·la està més midriàtica (Mioptica) B) Existeixen condensacions en el vitri que originen cossos flotants C) La causa més freqüent de ceguesa irreversible en >60 anys és la degeneració macular B i C.

21. Les alteracions auditives que apareixen, quins son correctes:

A) El deteriorament de les cèl·lules de l’òrgan de Corti determina una pèrdua progressiva per les freqüències baixes (altes) B) La forma més freqüent de sordesa és la presbiacusia C) El tractament de la sordesa de conducció sol ser l’extracció del tap de cerumen B i C.

22. L’envelliment biològic:

Dism la massa cel·lular i augmenta el greix en l’organisme.

23. Quins son els factors de risc de iatrogènia a medicaments:

Sobreprescripció de medicaments, Edat avançada, Estada hospitalària prolongada TOTES.

24. Pel que es refereix a la iatrogènia de fàrmacs, quina es l’afirmació correcta?

Un 70% de la manca de compliment de tractament és intencionat.

25. En la malnutrició:

El MNA és la prova amb major sensibilitat i especificitat per predir la malnutrició. L’albúmina és un factor pronòstic de morbimortalitat en la gent gran. Els plecs cutanis, IMC, circumferència i perímetre muscular del braç són els principals indicadors de l’estat nutricional TOTES.

26. Pel que fa al tractament del MPOC assenyala quina es la afirmació correcta:

La supressió de l’hàbit tabàquic és la mesura més eficaç per prevenir la malaltia i frenar la seva progressió.

27. Pel que es refereix al tractament farmacològic del MPOC son certes:

Les anticolinèrgics com el ipratropi i tiotropi són els fàrmacs de 1ª elecció.

28. Entre els factors de risc de maltractament a la gent gran trobem:

Aïllament social de la familia, Avis amb demència, Viure sol A i B.

29. En les cures al final de la vida quina afirmació NO es correcta:

La morfina no té efectes adversos com restrenyiment, boca seca, nàusees i vòmits.

30. Quines de les següents afirmacions es correcta sobre el tipus d’accident vascular cerebral:

AVC isquèmic en un 80% dels casos. AVC hemorràgic en un 20% dels casos. AVC transitori és quan comença igual que un AVC cerebrovascular però després es resol sense deixar símptomes evidents a, b i c son correctes.

31. Quin es el principal factor de risc de AVC?

Hipertensió.

32. En la rehabilitació de l’ICTUS, assenyalar la resposta que NO es correcta:

La rehabilitació deu començar en la fase aguda, un cop que el pacient està estabilitzat.

Entradas relacionadas: