Dol, Patiment i Acceptació de la Malaltia: Guia i Fases

Dolor: És el senyal d'alerta que hi ha alguna cosa que està danyada o no funciona adequadament. Les diferències individuals quant a la percepció del dolor són motivades per factors físics, factors personals i factors socioculturals. Dols evolutius: infància, pubertat, adolescència... afectius: escolarització, desenamoraments, separacions... socials: canvis d'estats, desocupació, jubilació... de salut: envelliment, menopausa, malalties...

Patiment: És un sentiment subjectiu i personal que sobrepassa les sensacions físiques de la malaltia. L'aspecte emocional de la persona és responsable que el malalt pugui tenir un alt nivell de patiment, davant una dolència que no suposi massa molèsties físiques.

Comunicació terapèutica o relació d'ajuda: És una relació intensa entre el professional i el malalt que s'estableix quan existeixen certes dificultats especials.

Objectius:

• Aprendre a dominar la por i l'ansietat enfront la malaltia i el tractament.
• Enfrontar-se amb realisme als problemes, a mesura que vagin sorgint.
• Prendre decisions comparant diferents possibilitats; buscar un nou sentit a la vida.
• Millorar la seva capacitat per a comunicar-se.
• Trobar-se millor en la seva pròpia pell.
• Assajar nous models de comportament.
• Veure una mica més clara la seva situació o considerar l'existència de forma més positiva.
• Acceptar una situació difícil.

Dol: El dol és un procés pel qual ha de passar tota persona que ha experimentat una pèrdua, per tal de poder resoldre'l de forma adequada. És inevitable perquè constantment estem immersos en experiències del dol i comporta patiment. La reacció a una pèrdua inclou regressions i recaigudes, però també comporta creixement: no es pot créixer sense patir. La vida és una successió de comiats i de desafeccions.

Fases de la relació d'ajuda:

• Reacció-orientació: El professional veu que el malalt necessita ajuda. Observa el malalt, investiga el seu problema i la forma en què el malalt reacciona davant d'aquesta.
• Execució: Suposa portar a terme certes activitats per complir els objectius marcats.
• Conclusió: Es podria dir que la relació d'ajuda acaba quan la intervenció ha d'aportar alguna millora a l'estat emotiu del malalt.

Procés d'acceptació de la malaltia:

• Sorpresa: Hi ha una percepció inicial que alguna cosa va malament en l'organisme en forma de dolor o molèstia.
• Frustració: Sentiments d'enuig i ràbia per les limitacions i molèsties que la malaltia li imposa.
• Resignació: Analitzant l'abast de la malaltia i programant les mesures per a combatre-la.
• Acceptació: Assumint la malaltia i les seves conseqüències i les mesures sanitàries que s'han de fer.

Motius de la por a la mort:

• No reconèixer-la com a part del cicle vital.
• Desconeixement de com es produeix.
• Associar-la amb agonia perllongada sense alleujament.
• Record d'altres pèrdues i de la nostra pròpia mort.
• Impotència per a detenir-la.
• Canvis en la vida familiar.
• La soledat.
• Disminució de la fe religiosa.
• Alteració de plans de futur...

Fases d'adaptació a la mort:

• Xoc/Negació: No admeten la idea de la mort.
• Ira: Protesten i es rebel·len davant una malaltia que existeix, progressa i no es cura.
• Negació o pacte: Accepten que van a morir, però estan disposats a qualsevol cosa per tal que Déu, el metge o qualsevol altre els salvi.
• Depressió: Res ha funcionat, i la vida està en el tram final.
• Resignació o acceptació: Deixen de lluitar i es deixen portar per un desig de tranquil·litat i una profunda tristesa.

Eutanàsia: És l'actuació de donar una mort digna a un ésser humà per evitar-li patiments, generalment amb el consentiment del pacient.

Tipus:

• Directa i voluntària: La mort és escollida i executada pel pacient.
• Indirecta i voluntària: El pacient autoritza a un altre (metge, advocat, familiar o amic) perquè posi fi a la seva vida quan la situació ho exigeix.
• Directa i involuntària: La mort per pietat és executada sense el consentiment present o passat del pacient.
• Indirecta i involuntària: Es deixa que es deteriori per si mateix l'estat del pacient sense intervenir per accelerar el seu fi i s'assumeix aquesta absència d'intervenció sense haver obtingut el seu consentiment previ.
• Suïcidi assistit: Consisteix en proporcionar al pacient els elements perquè ell mateix posi fi al seu patiment.