Dogmatisme, Escepticisme i Relativisme: Postures Filosòfiques

DOGMATISME: confiança plena en la raó. postura acrítica: Res en dubte, s’accepta tot. No límits coneixement.

-radical: credulitat absoluta. plena confiança en la raó i capacitat de coneixement. 1 única visió del món. Accepta veritat, errors i prejudicis.

-moderado: no accepta un saber sense probes racionals, coneixements certs si hi ha probes

ESCEPTICISME: home a d’abstenir-se a fer judicis (indiferent). Impossible trobar la veritat ja que res es pot afirmar. Realitat no s’ajusta a conceptes de la nostra ment. Experiència ensenya que tot canvia.

-radical: incredulitat absoluta. veritat impossible: errors / desacord entre humans. contradicció: res es pot afirmar.

-moderat: critiquen l'actitud dogmàtica. objectiu: mostrar els límits del coneixement. Skeptomai: no creure una afirmació sense posar-la en dubte. coneixement=creença (limitats pels sentits)

RELATIVISME: l'home és la mesura de tot. no és una veritat ni absoluta ni universal, és una veritat subjectiva, parcial i relativa (depenent de les circumstàncies de cada un). coneixement humà té límits, la veritat de les creences és relativa, està restringida a un àmbit concret

CRITICISME: està entre el dogmatisme i l'escepticisme. és semblant a l'escepticisme metòdic ja que no nega ni accepta la veritat absoluta. coneixement possible (a de ser criticat per detectar possibles errors o descartar-los, qüestiona/posa en dubte un saber provisional)

PERSPECTIVISME: és semblant al relativisme però no nega la possibilitat d'una veritat absoluta. és una visió parcial de la realitat (són punts de vista diferents). veritat absoluta: la suma de totes les perspectives

RACIONALISME:(Descartes Espinoza) Innatisme: naixem amb la raó. la raó és suficient per conèixer la veritat evident, dubten dels sentits ja que són poc fiables, dogmatisme, les veritats només són acceptades si són evidents. veritats: -claras, -innatas: des del naixement es van ampliant amb el temps, -a priori: abans de qualsevol experiència. ciència model: les matemàtiques: analítiques, proposicions formals, i a priori sense l'experiència, -el mètode científic: és deductiu

EMPIRISME: Locke, Hume. font de coneixement: experiència, sentits. per arribar a coneixements científics verificats utilitzem la comparació amb la realitat. sense experiència no hi ha idees. antiinnatisme ja que tot passa prèviament pels sentits i tenim una ment sense conceptes, aquests seran adquirits més tard. John Locke: tabula rasa, se sumen experiències captades pels sentits com idees: -simples: vermell + rodó (creades a partir d'informació d'un únic sentit), - complexes: poma. ciència model: física(contrari a analítica), -a posteriori (a través de l'experiència) .proposiciones empíriques, mètode científic: inductiu

físic: (objecte) (qualitats) representació de les idees simples: - fred, -blanc, -Rodó. fisiològic (subjecte) els sentits capten les idees simples .psicològic: (subjecte) (ment) arran de les idees simples captades pels sentits es creen les idees complexes.

APRIORISME: “tot i que tot el nostre coneixement comença en l'experiència, no tot procedeix d’ella.

Sintesi Kant: empirisme+racionalisme

empirisme:(sensibles): la raó treballa amb el material que aporta l’experiència. coneixement=caràcter probable. (elements a posteriori: dades vingudes de l'experiència.)

-materia-sensibilitat-intuïcions/idees sensibles-a posteriori- multiplicitat de sensacions/impressions constitueixen la matèria- formes a priori de la sensibilitat:-espai,-temps.

racionalisme: (raó) el coneixement universal pot ser conseguit a través de la raó (elements a priori: formes que venen independentment de l’experiència.)

Kant creu que l’origen del coneixement està basat en l’experiència (empirisme)

-forma,-enteniment-conceptes/idees purs,-a priori, -conceptes empirics(a través de l’experiencia) relacionats amb els 12 categories a priori(que ja tenim) formen els judicis, -12 categories: conceptes purs de l’enteniment (classificar conceptes empírics).

sense sensibilitat cap objecte ens seria donat i sense enteniment cap seria pensat.

sensibilitat/enteniment: donen lloc al coneixement de l’objecte com a fenomen (el que observem: “noümen”)

sensibilitat- enteniment- raó(capacitat d’elaborar el raonament)