Documentals i denúncia: inundacions, guerra i periodisme

Alerta inundable

El meu: Alerta inundable

El Govern no fa res i prefereix urbanitzar llocs pel seu propi benefici momentani abans que pensar i analitzar bé les situacions mediambientals i geogràfiques on volen urbanitzar. Fins i tot quan se'ls envien informes que alerten que les condicions per urbanitzar o construir no són bones, l'estat arriba a exigir que es canviï la lletra dels informes dels permisos d'obres perquè digui que sí que es pot construir i fer veure que són favorables per construir. Els empresaris i els polítics prefereixen omplir-se les butxaques abans que pensar en el benestar de la gent.

Fonts experts

Gabriel Capilla, vicepresident de la secció de Dret Administratiu de l'ICAB. Aporta la visió legal sobre la responsabilitat de les administracions en l'autorització d'obres en zones inundables.

Fonts personals

Fonts personals: Persones que han viscut el risc en primera persona. Aporten el component emocional i la prova empírica dels danys. El documental fa un recorregut geogràfic a través d'ells:

• Alcanar: Veïns afectats per les barrancades sobtades de 2021 i 2023.
• Girona: Memòria del temporal Glòria (2020) i la gestió dels seus quatre rius.
• Montcada i Reixac: Veïns del barri de Terra Nostra i representants de polígons industrials al costat del Besòs.
• Cornellà de Llobregat: Veïns que recorden els aiguats històrics del 1962 i 1971, servint de contrast amb els nous projectes urbanístics actuals.
• Sector turístic: Propietaris de càmpings (com els del Pallars o Malgrat de Mar) que es troben en zones inundables.

Fonts documentals i dades estadístiques

Informes de Protecció Civil: S'utilitzen per denunciar que el 57% dels municipis catalans amb risc d'inundació no tenen el seu pla d'actuació municipal en vigor. Registres de l'ACA: Per contrastar l'urbanisme consolidat (el 15% del qual està en zones inundables).

Primàries (directes): Els testimonis dels veïns i els experts entrevistats. Secundàries: L'ús d'imatges d'arxiu i dades de plans de protecció. Confidencials: Ex-treballadors de l'administració que denuncien males pràctiques.

Funció social (Alerta inundable)

Funció social: Obrir els ulls a la gent sobre el perill real de viure a prop dels rius i denunciar que, durant anys, s'han construït cases en zones inundables només per guanyar diners. Serveix per demanar comptes als polítics que no han protegit els seus pobles i per donar força als veïns perquè exigeixin viure en llocs segurs, posant la seguretat de les persones per davant del negoci dels pisos.

Investigating war crimes in Gaza (Al Jazeera, 2024)

Investigating war crimes in Gaza (Al Jazeera, 2024)

El documental exposa presumptes crims de guerra comesos per les forces israelianes a la Franja de Gaza. El reportatge utilitza fotos i vídeos publicats en línia pels mateixos soldats israelians, que mostren actes com saquejos, assassinats i la demolició de barris sencers. Aquestes imatges, sovint selfies i vídeos compartits a les xarxes, revelen accions cruels contra civils i presoners palestins, així com la destrucció d'infraestructures essencials. Les imatges mostren una manca de disciplina militar i són incriminatòries, segons experts internacionals entrevistats al documental.

A més, el documental inclou testimonis de víctimes palestines que descriuen abusos soferts durant la guerra, com pallisses físiques, fam i maltractaments mentre estaven nus. Aquests testimonis van ser presentats davant d'una comissió de l'ONU que investiga el tractament dels detinguts durant el conflicte a Gaza. El reportatge també aborda la destrucció sistemàtica de les instal·lacions de salut a Gaza, destacant l'impacte desproporcionat sobre dones i nens. Aquesta destrucció ha estat qualificada com a violència sexual i de gènere per experts de l'ONU.

This is not a movie (Yung Chang, 2020)

This is not a movie (Yung Chang, 2020)

El documental presenta la vida i obra del llegendari periodista britànic Robert Fisk, conegut per la seva cobertura valenta i imparcial dels conflictes bèl·lics a l'Orient Mitjà. A través d'entrevistes, imatges d'arxiu i filmacions casolanes, la pel·lícula submergeix l'espectador en la ment de Fisk, un home profundament compromès amb la veritat i la justícia. El documental explora els inicis de Fisk com a periodista a Beirut, la seva cobertura de la guerra civil libanesa, la invasió soviètica de l'Afganistan i altres tragèdies.

Fisk diu que el periodisme NO HA DE SER NEUTRAL quan es tracta de conflictes com el de l'Orient Mitjà. Creu que els periodistes han d'explicar la veritat i denunciar les injustícies, en lloc de donar la mateixa credibilitat a totes les parts. També critica la manipulació dels governs i defensa que els periodistes no s'han de limitar a repetir el que diuen les autoritats, sinó buscar els fets i explicar-los amb responsabilitat.

Funció social: Denunciar els horrors de la guerra: Fisk mostra el costat més cru dels conflictes bèl·lics, exposant el patiment de les víctimes i la crueltat dels poderosos. Assumeix plenament la funció del quart poder, fent de contrapès als governs i als discursos oficials, especialment en contextos de guerra. Humanitzar els "altres": Fisk convida a conèixer les persones que viuen en zones de conflicte, permetent comprendre les seves històries i la seva lluita per la supervivència. Promou la lluita per la pau i la justícia.

Tamayo (Lluís Gros)

TAMAYO: Sinó que es fica dins de la vida del criminal (Lluís Gros). Utilitza un estil anomenat "periodisme gonzo", on el periodista és un personatge més. Fa servir càmeres ocultes, grava conversations privades i segueix el rastre del personatge durant mesos per demostrar que, tot i estar condemnat per abusos, seguia lliure i cometent delictes.

Fonts (Tamayo)

El "Monstre" (Lluís Gros): És la font principal. Ell truca al Tamayo perquè vol que li faci un documental per "netejar la seva imatge". Al final, les seves pròpies paraules serveixen per enxampar-lo.

Les víctimes: Testimonis clau que expliquen, molts anys després, els abusos que van patir quan eren nens. Donen la prova real del mal que els va fer ell.

Fonts documentals: Papers de judicis, sentències i arxius policials que confirmen que el personatge mentia.

Entorn proper: Amics i veïns que ajuden a entendre com el criminal enganyava tothom per semblar una bona persona.

Funció social (Tamayo)

Funció social

• Justícia real: La funció més important és que, gràcies al documental, el criminal acaba anant a la presó. El documental aconsegueix el que la justícia no havia fet durant anys.
• Denúncia del sistema: Serveix per criticar que el sistema judicial va fallar, ja que un pederasta condemnat seguia al carrer com si res.
• Donar veu i protegir: Ajuda les víctimes a treure el seu secret i avisa la societat sobre com funcionen els manipuladors per evitar que torni a passar.

Si no sabeu de mi (Episodis 1 i 2)

• De què va: Narra la transformació del Martín, un noi espanyol que passa de ser un activista d'esquerres a convertir-se en un combatent armat a la guerra de Síria contra l'ISIS.

• Punts clau: Utilitza missatges encriptats (Signal) per seguretat. El podcast explora com la guerra el canvia psicològicament (es torna més fred i distant) i com una experiència humanitària visceral el fa decidir agafar les armes. També analitza el perill legal de ser considerat terrorista al seu país.

• Funció social: Fer-nos pensar si és millor quedar-se a casa mirant les notícies o actuar realment davant les injustícies, encara que sigui perillós o il·legal.

XRey

• La història: Explica com el rei Joan Carles I va acabar deixant el tron (abdicant) perquè estava envoltat d'escàndols i ja no podia ni parlar bé en públic.

• El secret: El podcast ensenya que la seva marxa no va ser tan senzilla, sinó que els polítics i els espies van haver de preparar-ho tot d'amagat i molt ràpid per salvar la monarquia.

• Per a què serveix? Per explicar la veritat sobre el Rei i demostrar que el poder no pot amagar secrets per sempre; la gent té dret a saber què passa a palau.

Los Papeles - crazy

• La història: Descobreix com el Partit Popular (PP) tenia una caixa de diners secreta (la famosa "caixa B") gestionada per Luis Bárcenas.

• Les proves: Tot se sap gràcies a unes gravacions d'amagat i a unes llibretes on Bárcenas apuntava a mà qui donava diners i qui en rebia.

• Per a què serveix? Per denunciar la corrupció i demostrar que, de vegades, una sola persona amb una gravadora pot destapar un gran engany polític.

El títol i de què va

El títol i de què va. Expliquem com estem deixant morir els nostres pobles per culpa de la burocràcia. Comparem el cas de Marmellar, que està abandonat perquè les lleis no deixen fer-hi res. El tema principal no és la pena, sinó la denúncia.

Per què ho fem? (Funció social)

• Volem denunciar que els pobles no es buiden sols, sinó perquè les lleis i la falta de serveis (aigua, llum) fan impossible viure-hi.
• Volem salvar la memòria de la gent gran, com la Carmeta Pons, abans que les seves històries desapareguin amb les ruïnes.
• Volem demostrar que, si hi ha ganes per part de l'ajuntament o la Generalitat, encara es poden salvar.

Qui ens ho explica? (Fonts)

• Fonts directes: La gent que hi ha viscut o que hi lluita, com la Carmeta Pons (testimoni directe) i en Jordi Cases (de l'associació).
• Fonts expertes: Gent que en sap molt, com el geògraf Ernest Cabré o l'historiador Òscar Jané i Carme Jiménez (pobles abandonats). Ens donen dades i expliquen el problema de forma professional.
• Fonts oficials: Parlem amb ajuntaments i la Generalitat per veure per què posen tantes traves.
• Fonts documentals: Hem buscat informació en mapes antics, llibres d'història i arxius del patrimoni.

Què és el codi deontològic?

El codi deontològic és un instrument de mesura (de la dignitat) de l'activitat professional. No l'hem de veure com a absolut, sinó com una pauta. És a dir, estableix uns límits per tal de preservar una ètica periodística.

Tres punts podrien ser:

• Diferenciar entre fets i opinions.
• Protegir el dret dels menors.
• Citar les fonts i preservar el secret professional.

Què és la funció social del periodisme?

La funció social és allò que ha de fer el periodisme per la societat perquè hi hagi democràcia: informar d'allò que ens ha d'importar a tots o sobre temes importants per a la comunitat. Hi ha tantes opinions com persones, i la democràcia és qui regula aquestes. Per això, el periodisme garanteix que les persones que deleguem qüestions públiques (poder executiu, legislatiu) les facin bé. Si no és així, ho senyala (contrapoder).

Quin tipus de fonts existeixen?

Segons la seva naturalesa: personals i documentals; segons l'objecte de coneixement: primàries i secundàries; segons el nivell d'accés: exclusives i compartides; i segons l'atribució: directa, reservada o de reserva total.

Quines surten al documental que has vist?

Predominen les entrevistes: hi ha fonts personals i primàries i alguna secundària com Gabriel Capilla. I si, a més, consultessis documents (estadístiques, pàgines oficials...) diries que també n'hi ha de documentals.

Quines garanties tenen les persones per defensar-se?

La garantia del secret professional, el dret a rectificació (donar la nostra versió dels fets) i la clàusula de consciència.

Què és la clàusula de consciència?

La clàusula de consciència és la garantia dels periodistes a la independència en la seva tasca professional. És a dir, el dret d'un periodista a poder negar-se (sense sancions) a publicar alguna cosa que vagi en contra de l'ètica periodística.

Quins són els 3 drets de la personalitat?

Dret a l'honor: Protegeix la reputació social de la persona davant d'insults o humiliacions externes. No s'aplica si la persona es deixa en ridícul a si mateixa.

Dret a la intimitat: Garanteix el control sobre la vida privada i temes personals com l'orientació sexual, malalties, creences o problemes familiars.

Dret a la pròpia imatge: Impedeix l'ús indegut de la imatge gràfica d'una persona. Té excepcions en espais públics per a famosos o càrrecs públics, l'ús de caricatures socials o quan la imatge és purament accessòria (per exemple en una manifestació).

Delictes contra la personalitat

Els dos delictes que atempten contra aquests drets de la personalitat són:

La injúria: Consisteix a insultar o humiliar una persona, atacant directament el seu dret a l'honor. Aquest delicte no comporta pena de presó, però obliga a pagar una indemnització.

La calúmnia: Es comèt quan s'acusa algú de fer un delicte sabent que l'acusació és falsa. És més greu i implica penes de presó que van dels 6 mesos als 2 anys.

Dret a la protecció de dades

El dret a la protecció de dades estableix que tenim dret a saber qui té accés a la nostra informació, a oposar-nos a que algú tingui aquesta informació i a exigir la rectificació si s'ha publicat informació errònia sobre nosaltres.

Altres límits a les llibertats informatives

Llei de Secrets Oficials: Estableix que determinats continguts o matèries no es poden publicar per motius de seguretat.

Secret de sumari: Protegeix la informació d'un cas judicial en curs perquè no se sàpiga res fins que es resolgui, amb l'objectiu de garantir l'èxit de la investigació i protegir les víctimes.

Relacions professionals: El límit de la llibertat d'expressió d'un empleat és l'insult o la realització de declaracions falses contra l'empresa on treballa.

Llei de protecció de menors: Prohibeix i preserva la difusió d'informació, el nom o les imatges de persones menors d'edat.

Què és la verificació d'informació (fact-checking)?

La verificació és comprovar que es publiquin fets i no interpretacions. Hi ha diferents tipus de verificació:

• Verificació d'afirmacions realitzades per polítics: comprovar si les promeses fetes en declaracions o rodes de premsa es compleixen.
• Verificació d'històries de cultura popular: rumors i llegendes.
• Verificació de notícies publicades als mitjans: corregir errors en la redacció o en la investigació periodística.

Criteris per avaluar fonts

Anomena tres criteris que s'han de tenir en compte a l'hora d'avaluar fonts:

• Identificar l'autoritat que hi ha darrere la font.
• Avaluar el contingut: ortografia, objectivitat, referències, nivell d'actualització.
• Mirar l'exactitud i la precisió de la informació.