Documental Participatiu i Cinéma Vérité: Guia Completa

Documental Participatiu: L'Essència del Cinéma Vérité

El documental participatiu, conegut en els seus orígens com a modalitat interactiva, és un gènere cinematogràfic representat pel moviment francès del cinéma vérité. Aquest moviment va introduir, a principis dels anys seixanta, importants desenvolupaments tecnològics com equips portàtils, lleugers i sincrònics. Aquests avenços, combinats amb una societat més oberta i un conjunt coherent de teories fílmiques i narratives, van permetre un acostament diferent entre els subjectes i els directors. Com cita Barnouw, l'artista del cinéma vérité era un participant obert, que adoptava el paper de provocador.

Diferències amb la Modalitat Observacional

A diferència de la modalitat observacional, que limitava el realitzador al moment present i demanava un desinterès disciplinat pels esdeveniments, el documental participatiu posa més en evidència la perspectiva del realitzador, que s'involucra activament en el discurs que construeix.

El Rol del Realitzador i la Perspectiva

En aquests documentals, es mostra la relació intrínseca entre el realitzador i el subjecte filmat. El director esdevé un investigador que entra en un àmbit desconegut, participa en la vida dels altres, guanya una experiència directa i profunda, i la reflecteix a través del cinema. Els directors volien entrar en contacte amb els individus d'una manera més directa, sense tornar a l'exposició clàssica. D'aquí van sorgir estils d'entrevistes i diferents tàctiques intervencionistes, la qual cosa permetia al realitzador participar d'una manera més activa en els esdeveniments.

Per tant, el realitzador també provoca esdeveniments i evidencia la seva pròpia perspectiva. Això ens porta a concloure que el documental participatiu no és objectiu. Aquesta no-objectivitat s'aconsegueix desplaçant l'autoritat cap als actors socials i mitjançant entrevistes i intervencions tàctiques.

El Muntatge com a Eina Narrativa

El muntatge també es converteix en una eina fonamental del discurs que el director vol transmetre, ja que està al servei del punt de vista que el director vol donar. El muntatge té la funció de mantenir una continuïtat lògica entre els diversos punts de vista:

• Les afirmacions, sovint fragmentades, dels entrevistats.
• L'intercanvi de converses entre el realitzador i els protagonistes (els agents socials).

En aquests documentals, les relacions espacials poden no ser contigües o fins i tot resultar desproporcionades, amb juxtaposicions inesperades (que es relacionin amb el tema), enquadraments inusuals i imatges d'arxiu afegides.

Influència de les Ciències Socials i l'Antropologia

Un altre element a tenir en compte d'aquesta modalitat és la importància i el paper que tenen les ciències socials i l'antropologia en aquest tipus de documentals. Una de les tasques més importants i extenses en tot el procés de treball és la pràctica de camp que es realitza. Aquests audiovisuals, en essència, són o pretenen ser un estudi. Fins i tot, en alguns casos, hi trobem la participació d'investigadors.

Exemples Destacats de Documentals Participatius

• Michael Moore: Sicko i Capitalism: A Love Story
• Morgan Spurlock: Super Size Me (2004)
• Claire Simon: Mimí (2003); 800 Km. (2002)
• Charles Ferguson: Inside Job (2010)