Documentació i Periodisme: Unitats d'Informació i Gestió
Enviado por Chuletator online y clasificado en Formación y Orientación Laboral
Escrito el en
catalán con un tamaño de 12,84 KB
Documentació i Periodisme: Una Aproximació a les Unitats d'Informació
La relació entre coneixement, cultura i informació és fonamental en la nostra societat. Amb la revolució tecnològica, la informació s'ha consolidat com un recurs essencial per al desenvolupament social dels pobles i el progrés econòmic.
Què són les Unitats d'Informació?
Una unitat d'informació es defineix com una organització dedicada a la transmissió del coneixement enregistrat en documents. Inclouen:
- Biblioteques
- Arxius administratius i històrics
- Centres de documentació
La seva gestió es realitza a través de sis activitats documentals clau:
- Definició de l'àrea d'interès.
- Establiment de mètodes per captar informació.
- Descripció formal i semàntica dels documents.
- Creació d'una base de coneixements (manual o automatitzada).
- Definició de la línia de productes i serveis.
- Definició del procés de difusió de la informació.
Arxius i Biblioteques: Tret Diferencials Clau
Tot i que ambdues són unitats d'informació, els arxius i les biblioteques presenten diferències significatives en els seus objectius i la gestió dels seus fons:
| Arxius | Biblioteques | |
|---|---|---|
| Objectius | Preserven la memòria històrica de la institució. | Responen a necessitats concretes (educació, cultura, lleure...). |
| Formació de fons documentals | Creixement no predefinit per una política d'adquisició. | Determinada pels objectius que vol assolir. Selecció i adquisició de materials. |
| Característiques dels documents | Documents administratius i originals. Important preservació i conservació material. | Documents cognitius. Duplicats i exemplars. |
| Ordenació física dels documents | Ordre intern de la institució, respecte a l'origen. | Classificació temàtica. |
| Nivell d'anàlisi dels documents | Descripció global del fons. Importància de la classificació. | Descripció i anàlisi individual. |
| Elaboració d'eines de consulta i recerca | Guies i inventaris. | Catàlegs i bibliografies. |
Biblioteques i Centres de Documentació: Diferències Clau
Els centres de documentació van sorgir al segle XX per suplir les insuficiències de les biblioteques especialitzades i de recerca. A continuació, es detallen les seves diferències:
| Centres de Documentació | Biblioteques | |
|---|---|---|
| Dependència orgànica | Dependència d'organitzacions més grans (empreses, mitjans de comunicació, agències de publicitat...). | Generalment autònomes o amb dependència institucional més àmplia. |
| Especialització | Especialització en una disciplina o àrea temàtica concreta. | Poden ser generals o especialitzades. |
| Tipologia documental | El fons pot variar segons l'entitat a la qual serveix. Components: publicacions periòdiques especialitzades, literatura grisa, informació de la institució. | Col·leccions de documents. Obtencions per canals de venda. El llibre és la base del fons. |
| Tractament documental | Intensiu i analític. Creació de documents secundaris. | Descriptiu. |
| Ordenació física dels documents | No es prioritza una ordenació física estricta. | Classificació temàtica. |
| Accés a la informació final | Proporciona informació concreta que l'usuari busca. | Accés mitjançant la consulta de catàlegs. |
| Tipologia de serveis | Objectius: donar resposta a necessitats d'informació i anticipar-se a les necessitats dels usuaris (manteniment al corrent i difusió selectiva de la informació). | Préstec, consulta en sala, activitats culturals, etc. |
Centres de Documentació: Objectius i Característiques
Els centres de documentació tenen com a objectiu principal respondre de manera ràpida a les necessitats d'informació bibliogràfica, tècnica i científica. Les seves característiques principals són:
- Especificitat: Enfocament en àrees temàtiques concretes.
- Tractament intensiu de documents: Anàlisi profunda del contingut.
- Capacitat per crear documents secundaris: Resums, índexs, etc.
- Perfil dels usuaris: Generalment professionals o investigadors amb necessitats d'informació molt específiques.
Classificació del Sistema Bibliotecari Actual
El sistema bibliotecari es pot classificar segons diversos criteris:
- Per matèries:
- Biblioteques generals: Com la Biblioteca de Catalunya.
- Biblioteques especialitzades: Com el CIDOB, el Centre d'Estudis d'Història Contemporània o les biblioteques universitàries.
- Per tipologia documental:
- Hemeroteques: Per a publicacions periòdiques (ex: Mynews, Fons local de publicacions periòdiques digitalitzades).
- Filmoteques i videoteques: Per a material audiovisual (ex: YouTube).
- Fonoteques: Per a enregistraments sonors (ex: Cadena Ser).
- Cartoteques: Per a mapes i cartografia (ex: Institut Cartogràfic de Catalunya).
- Per serveis:
- Biblioteques de consulta.
- Biblioteques de préstec.
- Biblioteques de dipòsit.
- Biblioteques de serveis especials (hospitals, presons...).
- Per titularitat:
- Públiques: Com la Xarxa de la Diputació de Barcelona.
- Privades.
- Per nivell d'accés:
- Lliure.
- Restringit.
- Per objectius (segons la UNESCO):
- Biblioteques nacionals: Amb funció de dipòsit legal.
- Patrimoni digital: Com PADICAT, biblioteques universitàries, parlamentàries.
- Biblioteques especialitzades: Com les Biblioteques especialitzades de la Generalitat de Catalunya o el Directorio de Bibliotecas Españolas.
- Biblioteques al servei del públic en general: Públiques (Xarxa Diputació/Generalitat), escolars, infantils.
Tipologies Documentals i Unitats d'Informació
Actualment, la memòria enregistrada ja no és exclusivament tipogràfica, la qual cosa exigeix una atenció especial a la diversitat documental. Les unitats d'informació es classifiquen sovint segons la tipologia documental que gestionen:
- Hemeroteques
- Filmoteques / Videoteques
- Cartoteques
- Fonoteques
- Mediateques (que engloben diverses tipologies)
Informació General i Desafiaments Actuals
Un dels grans reptes actuals és el problema de l'accessibilitat de la informació. La producció documental, informativa i de coneixement, especialment a través d'Internet i les xarxes socials, està en constant augment.
Quanta Informació Generem? L'Explosió Digital
La quantitat d'informació que generem és colossal. Es calcula que la informació visible a la xarxa només representa 1/50 del total que circula, i la informació digital es duplica aproximadament cada dos anys.
La Infoxicació: Un Repte en la Societat del Coneixement
En l'actual societat del coneixement, el creixement exponencial i l'explosió informativa han donat lloc al fenomen de la infoxicació. Aquesta "intoxicació intel·lectual" es produeix per l'excés d'informació i la manca de temps per assimilar-la, generant dificultats per trobar informació fiable, qüestionant la credibilitat i provocant una sensació de sobreinformació.
Competències Informacionals Essencials
Les competències informacionals són el conjunt de capacitats que permeten a les persones:
- Reconèixer quan necessiten informació.
- Cercar-la de manera efectiva.
- Gestionar-la adequadament.
- Avaluar-ne la fiabilitat i rellevància.
- Comunicar-la de forma clara.
En resum, impliquen saber buscar, analitzar, seleccionar, organitzar, utilitzar i comunicar la informació.
Documentació i Accessibilitat: Evitant el Soroll i el Silenci
La documentació i l'accessibilitat a la informació són crucials. Tenir molta informació, però desorganitzada o inaccessible, equival a no tenir-ne. És fonamental trobar un equilibri per evitar el soroll documental i el silenci documental:
- Soroll documental: Es refereix als documents o registres que apareixen en una cerca però que no són pertinents al tema buscat. Sovint és conseqüència d'un mal plantejament de la cerca.
- Silenci documental: Fa referència als documents o registres que són pertinents a la cerca però que no han estat recuperats. És l'invers del soroll documental; un "silenci total" significaria zero documents trobats.
La Documentació Periodística: Disciplina i Funció
La documentació periodística es pot entendre des de dues perspectives:
- Com a disciplina: Implica l'especialització i el disseny de processos per valorar, seleccionar, classificar i facilitar l'accés a la informació per als mitjans de comunicació.
- Com a tipologia documental: Fa referència als documents generats pels mateixos periodistes.
Orígens i Funcions de la Documentació Periodística
Els orígens de la documentació periodística es troben en la necessitat d'interès per les necrològiques, la creació d'arxius d'exemplars propis, la recerca de noves informacions, i la voluntat de verificar, comprovar, donar credibilitat i autoritzar continguts.
Segons Ll. Codina, les funcions principals de la documentació periodística són:
- Garantir la qualitat de la informació.
- Fomentar la creativitat en la producció de continguts.
- Assegurar la rendibilitat en la gestió informativa.
Les Unitats d'Informació: Un Repàs a les seves Activitats
Com s'ha esmentat, les unitats d'informació són qualsevol organització dedicada a la transmissió del coneixement enregistrat en documents, incloent arxius, biblioteques i centres de documentació.
Les activitats fonamentals d'aquestes unitats són:
- Definir el domini temàtic d'interès.
- Establir mètodes per obtenir informació.
- Establir procediments per a la representació de la informació.
- Crear una base de coneixements.
- Definir els productes i serveis per a la difusió de la informació.
El Centre de Documentació en Empreses Informatives
El paper del centre de documentació en les empreses informatives i de documentació és vital. Els seus objectius i la seva gestió es centren en:
- Objectius principals:
- Preservar la memòria corporativa.
- Donar suport a l'activitat i als objectius de l'empresa.
- Proporcionar fonts fiables.
- Servir com a font d'inspiració.
- Gestió de materials:
- Selecció acurada.
- Anàlisi exhaustiva.
- Creació d'instruments de recuperació eficaços.
- Creació de materials previsors.
- Altres gestions:
- Gestió de peticions d'informació.
- Difusió de continguts.
- Formació d'usuaris.