La Doctrina de l'Ànima i la Polis Perfecta de Plató

III. La Doctrina de l'Ànima de Plató

Plató concep l'ànima com a dividida en tres parts, tal com s'exposa en els diàlegs Fedre, República i Timeu:

La Tripartició de l'Ànima i les seves Correspondències

Aquesta divisió es fonamenta, d'una banda, en una anàlisi psicològica i, de l'altra, en l'observació dels diferents temperaments. L'anàlisi psicològica parteix de la base que és impossible que dos impulsos simultanis i contradictoris experimentats per la mateixa persona provinguin del mateix lloc. (Això explica les diferents parts de l'ànima).

Aquesta tripartició de l'ànima es justifica també en una teoria que es correspon amb les classes de la Polis ideal: hi ha persones que, per damunt de tot, desitgen conèixer (predomini de la Raó); n'hi ha d'altres que el que més els importa són els honors que representen les victòries en els combats (predomini de l'Ànim); i, finalment, els que desitgen el benestar (predomini de l’Apetit).

L'Ànima i la Reencarnació

L'ànima és anterior a l'home, al qual dona forma quan, per les seves circumstàncies en l'altra vida, va caure dins un cos terrestre. La unió de l'ànima i el cos és accidental i només per poc temps. La vida que dugui l'home en aquest món influirà en el destí posterior de la seva ànima. Aquesta és immortal i no és feliç lligada a un cos mortal.

L'ànima pateix reencarnacions successives. L'única manera de lliurar-se d'aquestes és la contemplació del Món de les Idees. Segons Plató, una ànima es reencarnarà en diferents tipus de cossos, segons el major o menor coneixement que tingui del Món de les Idees. Plató relaciona el problema de la salvació de l'ànima —fugir de les successives reencarnacions— amb l'adquisició del coneixement, de la ciència de la veritable realitat.

IV. La Justícia i l'Estructura de la Polis Perfecta

La Polis neix de l'agrupació de persones per causa de la necessitat. Cadascú aporta al patrimoni comunitari el producte de la seva especialització, d'allò que sap fer. Aquesta societat primitiva és «sana» però rudimentària. Les persones no s'uneixen només per necessitat, sinó també per viure millor. Hauríem de cercar la justícia en una forma social més complexa, més propera a la nostra.

Una societat complexa només pot ser realment justa quan els seus ciutadans s'integrin únicament per motiu de les seves aptituds personals i la seva educació, i no per qüestions de rang, llinatge o relació personal.

Correspondència entre Ànima, Societat i Virtut

Aquesta estratificació de la societat es correspon a la divisió tripartida de l'ànima. La justícia regularà les relacions entre els individus dins l'Estat. La tasca del governant és vigilar que aquest ordre es mantingui, que tothom faci el que ha de fer i que cada individu ocupi el seu lloc en la societat segons les seves aptituds naturals i l'educació que ha rebut.

L'Organització Política Ideal i els Guardians

En la República, Plató tracta de l'organització política ideal i l'educació dels diferents tipus de ciutadans. Els guardians formen una classe especial, d'ells en surten els governants (els millors d'aquests). Plató tracta de les aptituds naturals dels guardians i de la seva educació, perquè d'ells depèn el bon funcionament de la ciutat.

Els guardians tenen un règim especial de vida: viuen separats dels altres ciutadans i estan subjectes al comunisme platònic:

• No tenen diners.
• No tenen casa pròpia.
• No tenen família ni parella estable.

Quan mantinguin relacions sexuals amb dones seran de la seva classe i es controlarà la puresa del grup mitjançant l'Eugenèsia. Com que no tenen res propi, serviran millor als interessos de la ciutat.

El Filòsof com a Governant

Plató dedica una part important de la República a la descripció de les característiques dels governants. La seva educació i selecció són fonamentals, ja que per arribar a ser governant s'ha de ser el millor, el més savi. Per a Plató, el filòsof és l'home que reuneix les qualitats necessàries per governar la Polis.

El filòsof no pot arribar a la contemplació directa de les Idees, però pot arribar al màxim coneixement possible. Únicament pot assolir aquest coneixement mitjançant la Dialèctica.