Divisió Orient-Occident i l'Imperi de Carlemany

Diferències entre Orient i Occident

Aprofitant que la gran influència de Bizanci es va diluint, podem observar les diferències entre els dos territoris en l'àmbit cultural, polític i religiós.

• Culturalment:

  • A Orient es consideren els continuadors de l'obra de Roma; hi persisteix la cultura clàssica.

  • Refinament de Bizanci en contrast amb la barbàrie dels pobles invasors a Occident.

• Diferències dogmàtiques (les autoritats religioses seran diferents en cada territori):

  • Naturalesa de la Verge: A Orient, es creu que el pecat original també afectà la Verge Maria, mentre que a Occident, es defensa la Immaculada Concepció (la Verge hauria nascut sense pecat original).

  • Origen de l'Esperit Sant: Procedeix només del Déu Pare (Orient) o del Déu Pare i del Fill –Filioque– (Occident).

  • Naturalesa de Crist: A Orient s'emfatitza la naturalesa divina, mentre que a Occident es considera que té una naturalesa humana i divina.

• Diferències litúrgiques:

  • A la zona oriental no s'accepta la veneració d'imatges tridimensionals (escultures), només icones planes.

  • Tampoc no s'utilitzen instruments musicals en la litúrgia; tota la música és vocal.

Les disputes ideològiques, que inicialment s'intentaren resoldre sense èxit mitjançant el diàleg i els concilis, van posar de manifest la divisió territorial entre catòlics i ortodoxos.

• Església Catòlica (Occident): Escandinàvia, Polònia, Bohèmia, Croàcia.

• Església Ortodoxa (Orient): Rússia, Sèrbia, Bulgària.

El Cisma definitiu entre Orient i Occident tingué lloc el 1054. Els ortodoxos adoptaren aquest nom perquè creien que eren els qui millor seguien la 'recta doctrina' dels Evangelis.

El llarg camí cap a l'Imperi

Alcuí de York va anomenar Carlemany Rex Pater Europae ('Rei pare d'Europa') per la realitat geogràfica dels seus dominis, ja que es tractava de territoris purament europeus. Fets transcendentals que van constituir la construcció del gran imperi:

• Rebuig de l'intent d'invasió musulmana a la Batalla de Poitiers (732) per part de Carles Martell. Es va aturar la progressió islàmica cap al nord i es va fer retrocedir el poder musulmà al sud dels Pirineus.

• Política d'expansió territorial en diverses direccions.

• Enfortiment de l'aparell polític del Regne Franc amb la substitució de la dinastia merovíngia per la carolíngia.

• Destitució del darrer rei merovingi, Khilderic III (751).

• Coronació imperial de Carlemany (Nadal del 800).

Quina va ser l'obra de Carlemany com a rei dels francs abans de ser coronat emperador?

• Continuació de l'expansió en terres germàniques.

• Clara intervenció a Itàlia (suport al Papat, conquesta del regne llombard).

• Creació de les marques (com la Marca Hispànica) a les zones frontereres més inestables per protegir el cor de l'imperi.

Amb la coronació de Carlemany pel papa Lleó III l'any 800, es va intentar restaurar una entitat imperial a Occident, evocant l'antic Imperi Romà d'Occident. Significació de la coronació:

• Primer imperi considerat plenament europeu. Alguns historiadors el veuen com l'inici simbòlic d'Europa, ja que abans del 800 les entitats polítiques no tenien un caràcter tan exclusivament europeu.

• No suposa una restauració exacta de l'Imperi Romà.

• El papa Lleó III assoleix un protagonisme que persistirà i crearà tensions futures entre el poder papal i l'imperial. Aquesta relació complexa continuarà amb el Sacre Imperi Romanogermànic (segles X-XIX), on els papes mantindran una influència cabdal.

• Es produeix un desplaçament del centre polític i econòmic d'Europa cap al nord (lluny del Mediterrani).