La Divisió de l'Imperi Romà: Bizanci, Regnes Germànics i l'Era Carolíngia

Les conquestes realitzades per Roma contribuïren a la formació d’un gran imperi entorn a la Mediterrània. Les fronteres arribaren a Europa, fins a les illes Britàniques, i els rius Rin i Danubi; a Àsia, fins al riu Tigris; i a l’Àfrica, fins al desert del Sàhara.

Teodosi I el dividí en dues parts per a protegir-lo millor: l’Imperi d’Occident i l’Imperi d’Orient.

La Divisió de l'Imperi Romà

L'Imperi Romà d'Occident

L'Imperi d'Occident desaparegué el 476, quan el cap d’un poble germànic deposà l'últim emperador romà. Aquest fet marcà el final de l’Edat Antiga i el principi de l’Edat Mitjana.

Posteriorment, Carlemany intentà restablir la unitat de l’Imperi Romà.

L'Imperi Romà d’Orient (Bizantí)

L’Imperi Romà d’Orient, conegut més tard com a Imperi Bizantí, sobrevisqué a les invasions germàniques i es mantingué ferm fins al 1453.

A principis del segle VI, el territori de l'Imperi Bizantí estava format pels Balcans, Grècia, Àsia Menor, Síria i Egipte.

Durant el regnat de Justinià I, l'Imperi Bizantí va assolir la màxima esplendor. Justinià intentà restaurar les fronteres de l'antic Imperi Romà i reconstruir la unitat perduda. Per això va conquerir diversos territoris a Occident. Posteriorment, entrà en crisi, i es perdé la majoria de les seves conquestes.

En el segle VII, els musulmans conqueriren les províncies més riques.

Des de mitjans del segle XI, Bizanci entrà en una profunda crisi. Els turcs acabaren conquerint Constantinoble el 1453. Aquest fet posà fi a l'Imperi Bizantí.

Organització Política i Administrativa de Bizanci

• L'emperador.
• L'administració central.
• L'administració territorial s'organitzava en extenses províncies anomenades temes (themes), dirigides per estrategs o caps polítics i militars.
• L'exèrcit, que comptava amb una poderosa cavalleria, i l'armada desenvoluparen un paper important en la supervivència de l'imperi.

L'Economia Bizantina

• L'agricultura era la principal activitat econòmica.
• L'artesania es basà en la fabricació d'articles de luxe.
• El comerç es va veure afavorit. Els principals productes de comerç eren:
  • La seda i les espècies, procedents d'Orient.
  • L'ivori i les perles de l'Índia.
  • L'ambre, les pells i el blat, del nord d'Europa.

L'Església Bizantina

• L'emperador intervenia en els afers religiosos.
• La disputa de les imatges (Iconoclàstia): Durant els segles VIII i IX, els emperadors iconoclastes van prohibir el culte a les imatges sagrades o icones (imatges de temàtica religiosa). Això va generar un conflicte amb els monjos i una bona part de la societat bizantina, defensors d'aquestes. Els emperadors, en realitat, pretenien reduir el poder dels monestirs i confiscar-los les terres. Al final, la pressió dels monjos i de les classes populars imposà el culte a les imatges.
• La rivalitat entre el patriarca de Constantinoble i el papa de Roma.

L'Art Bizantí

L'arquitectura rebé influències romanes i gregues. Utilitzà materials pobres com la rajola, que de vegades es recobrien en l'exterior amb marbre i en l'interior amb mosaics rics.

• El mosaic s'utilitzava per a decorar les parets i les cúpules. Es realitzava amb petites peces de ceràmica de colors brillants.
• Les icones eren imatges de temàtica religiosa.

Els Regnes Germànics a Occident

En els territoris de l'antic Imperi Romà d'Occident, després de la deposició de l'últim emperador, Ròmul Augústul, els pobles germànics formaren diversos regnes. Aquests regnes presentaven característiques comunes:

• La forma de govern fou la monarquia, que concentrava en els reis el poder polític i militar.
• La societat estava dirigida per l'aristocràcia laica i eclesiàstica, propietària dels latifundis.
• La cultura i l'art decaigueren. La cultura es refugià en els monestirs, i l'art paralitzà la construcció de grans obres arquitectòniques a causa de les dificultats econòmiques.

Entre els regnes germànics que es formaren en el territori de l'antic Imperi Romà d'Occident destacà el dels francs, establerts al nord de la Gàl·lia. Aquest regne va aconseguir la màxima esplendor entre els segles VIII i IX, sota el govern de la dinastia carolíngia.

L'Imperi Carolingi

Després d'aquestes conquestes, Carlemany fou proclamat emperador pel papa Lleó III el dia de Nadal de l'any 800. No obstant això, la durada de l'imperi fou curta, perquè el fill i successor de Carlemany, Lluís el Piadós, el dividí entre els seus fills el 840.

La cultura va assolir una gran esplendor durant el regnat de Carlemany. El llatí s'imposà com a llengua administrativa, i l'ensenyament restablí el programa de l'Antiguitat.

Pel que fa a l'art, malgrat tot, destacaren l'orfebreria i les miniatures o pintures realitzades en llibres.