Divisió d'Espanya: Cop d'Estat i República (Juliol 1936)

Aquest document analitza un mapa de caràcter històric-polític d'Espanya, datat el juliol de 1936. El mapa il·lustra les zones espanyoles on va triomfar el cop d'Estat per part dels militars africanistes, iniciat el 17 de juliol de 1936, que va marcar l'inici de la Guerra Civil. Així mateix, presenta les zones que van romandre fidels al govern de la Segona República Espanyola.

Anàlisi Territorial del Mapa

En analitzar el mapa, observem el territori espanyol de la Península Ibèrica, així com les Illes Canàries, les Illes Balears i el Protectorat del Marroc.

Zones del Bàndol Nacional

En color verd, el mapa mostra les zones que van donar suport al bàndol nacional (també coneguda com a zona nacional), composta per diverses regions:

• Navarra
• Galícia
• Castella la Vella
• La major part d'Aragó
• Cadis
• Illes Canàries
• Mallorca i les Pitiüses

Zones Republicanes

Per altra banda, en color taronja, trobem la zona republicana, que incloïa:

• Astúries
• La major part del País Basc
• Catalunya
• País Valencià
• Menorca
• Castella la Nova
• Madrid
• Gairebé tota Andalusia

Causes de la Guerra Civil Espanyola

Abans de detallar la configuració política del mapa, és fonamental explicar els esdeveniments que van precedir l'inici de la Guerra Civil. Les causes d'aquest conflicte es poden dividir en llunyanes i pròximes.

Causes Llunyanes (Anteriors a 1930)

Pel que fa a les causes llunyanes, anteriors a la dècada de 1930, trobem:

• La manera de dur a terme la revolució liberal a Espanya.
• L'actitud autoritària i la mentalitat de l'Exèrcit.
• L'escassa modernització del país en relació amb l'Europa occidental.
• La influència creixent del comunisme i del feixisme.

Causes Pròximes (Dècada de 1930)

Les causes pròximes, que es van manifestar durant la dècada de 1930, van ser:

• La crisi econòmica i social internacional dels "Tristos Anys 30", que va coincidir amb el període republicà a Espanya.
• Els errors del reformisme republicà.
• La imitació de la dreta espanyola al model feixista italià.
• L'oposició de l'esquerra radical als governs republicans.
• La violència directa per voluntat dels generals, sense atendre a pactes.

Tot i això, la causa essencial del conflicte va ser la percepció d'una Espanya "més endarrerida i rància" que es va sentir amenaçada per l'altra Espanya "més desenvolupada i moderna".

El Cop d'Estat i l'Inici de la Guerra

Ens situem ara en el moment històric que representa el mapa. La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) es va iniciar el 18 de juliol de 1936, arran de la sublevació militar del 17 de juliol al Protectorat espanyol del Marroc. Aquesta sublevació va fracassar inicialment, però en dies successius la rebel·lió es va estendre a diverses guarnicions militars de la Península.

La Sublevació Militar i Divisió Inicial

La rebel·lió va ser impulsada per generals clau:

• Franco des de Canàries
• Mola des de Pamplona
• Queipo de Llano a Sevilla
• Goded a Mallorca
• Cabanellas a Saragossa

A finals de juliol, Espanya ja estava dividida en dues zones principals:

• Els rebels (bàndol nacional) dominaven: Navarra, Galícia, Castella la Vella, la major part d'Aragó, Cadis, Illes Canàries, Mallorca i les Pitiüses.
• El govern legítim republicà controlava la resta del país.

Fases Posteriors de la Guerra

Després d'aquesta sublevació militar inicial, la guerra va evolucionar en diverses fases:

• Guerra de Columnes (agost-setembre de 1936)
• Batalla de Madrid (novembre de 1936 - març de 1937)
• Guerra al Nord (març-octubre de 1937)
• Guerra a l'Est (febrer-novembre de 1938)
• Final de la Guerra (gener-abril de 1939)

Conclusió

En resum, aquest mapa ens ha permès analitzar la divisió territorial d'Espanya immediatament després del cop d'Estat del 17 de juliol de 1936, que va marcar l'inici de la Guerra Civil. El conflicte va mostrar clarament les zones controlades pel bàndol nacional i les zones que van romandre lleials a la República. La guerra va concloure l'1 d'abril de 1939 amb l'últim informe de guerra signat per Francisco Franco, que declarava la seva victòria i establia una dictadura que perduraria fins a la seva mort, el 20 de novembre de 1975.