Diversitat Lingüística Mundial i a Espanya: Conceptes Clau

Diversitat Lingüística al Món

Diversitat lingüística: La diversitat és un concepte difós originalment per l'ecologia per referir-se a la riquesa viva dins un ecosistema. En el camp de la lingüística, el terme diversitat lingüística designa la coexistència de llengües diferents.

Dificultats en l'Inventari Lingüístic

Les dificultats per establir l'inventari de les llengües del món són moltes:

• La delimitació dels conceptes de llengua i dialecte.
• La influència distorsionadora de les fronteres polítiques.
• L'existència de noms diferents per a la mateixa llengua i, per contra, de diverses llengües denominades amb el mateix nom.
• Els factors psicològics i culturals.
• El fet que moltes llengües es troben en procés d'extinció.

Ecolingüística

Ecolingüística: Disciplina que estudia les relacions del llenguatge i l'entorn des de la necessitat de la preservació de la diversitat lingüística del planeta, en lloc de l'actual tendència cap a l'homogeneïtzació lingüística.

La Diversitat Lingüística a l'Estat Espanyol

La diversitat lingüística a l'Estat espanyol: En el cas d'Espanya, el plurilingüisme es concreta en les set llengües següents, per ordre decreixent de parlants:

Llengües Oficials i Cooficials

1. Castellà: És la llengua oficial de l'Estat i una de les més parlades al món.
2. Català: És oficial en l'àmbit de tres comunitats autònomes.
3. Gallec: Oficial a Galícia. És una llengua íntimament relacionada amb el portuguès.
4. Basc (Èuscar): Reconegut com a llengua oficial al País Basc, Navarra i sud-oest de França.

Altres Llengües

• Lleonès: Es troba en procés de descomposició; està molt castellanitzat, amb l'excepció de dos territoris on es lluita pel reconeixement i la revitalització d'aquesta llengua.
• Aragonès: Parlat al nord d'Aragó.
• Aranès: Parlat a la Vall d'Aran, i és una de les contrades del domini lingüístic occità on és més reconeguda i on gaudeix d'una vitalitat més gran.

Diversitat Lingüística a Catalunya

Diversitat lingüística a Catalunya: La realitat sociolingüística de Catalunya és també una bona mostra de diversitat lingüística. A Catalunya coincideixen:

Llengües Propietats

Llengües pròpies: Llengües originades històricament en el territori i compartides per una comunitat de parlants que les tenen com a signe d'identitat:

• Català
• Aranès
• La llengua de signes catalana (pròpia de la comunitat sorda de Catalunya).

Llengües Instal·lades

Llengües instal·lades: Llengües que, per motius diversos, tenen una presència rellevant en la societat catalana:

• Castellà: Present en la història lingüística del territori català. És oficial, primera llengua per a gairebé la meitat de la població i la segona per a la resta. És llengua d'ús internacional.
• Anglès

Fenòmens de Contacte entre Llengües

Fenòmens de contacte entre llengües: La sociolingüística és la disciplina que estudia la llengua amb relació al seu ús en la societat. Un conflicte lingüístic és una situació de pugna entre dues llengües per ocupar àmbits d'ús en la societat.

Bilingüisme

Bilingüisme: L'ús alternatiu de dues llengües. Cal distingir-ne diferents tipus:

Tipus de Bilingüisme

• Bilingüisme individual: Quan l'individu domina, més o menys equilibradament, dues llengües i en tria una o l'altra en funció de factors com la pròpia comoditat, el propòsit específic de la comunicació, la voluntat d'integrar-se en una comunitat, etc.
• Bilingüisme territorial: Quan un espai polític té dues zones clarament diferenciades des del punt de vista lingüístic.
• Bilingüisme social: Quan dues llengües coexisteixen en el si d'una societat determinada en què una d'aquestes llengües és la pròpia del territori i l'altra, la llengua instal·lada.

Diglòssia

Diglòssia: És la situació de dues llengües en contacte en què els parlants en fan servir una per a usos formals i una altra per a usos informals.