Diversitat lingüística: llengües del món

1. La diversitat lingüística

Aproximadament, hi ha entre 6.000 i 6.800 llengües al món. Es preveu que al segle XXI desapareixeran 2.000 llengües.

2. Classificació de les llengües

Es classifiquen segons criteris lingüístics i criteris d'ús.

2.1 Criteris lingüístics

2.1.1 Classificació genètica

Es basa en la noció de parentiu lingüístic. Una família lingüística és el conjunt de llengües que presenten un origen comú i comparteixen característiques lèxiques i estructurals. Es creu que una llengua no documentada (l'indoeuropeu) va ser la que va originar totes les altres.

2.1.2 Classificació tipològica

Es basa en les similituds estructurals, és a dir, en la manera de formar unitats lingüístiques. S'agrupen en tres grups:

• Llengües aïllants: Llengües com el xinès o altres del sud-est d'Àsia que no tenen morfemes flexius.
• Llengües flexives: Llengües romàniques que pertanyen a la família indoeuropea i tenen morfemes flexius.
• Llengües aglutinants: Llengües del subgrup turc que pertanyen a la família altaica. Es caracteritzen per tenir diversos morfemes que formen unitats lèxiques que nosaltres només podem expressar recorrent a sintagmes més o menys complexos.

2.2 Criteris d'ús

2.2.1 L'estatus

L'estatus d'una llengua ve determinat per la posició jurídica i social que ocupa en un territori. Hi ha llengües privilegiades que tenen el rang d'oficial i que tots els ciutadans han de conèixer.

2.2.2 La vitalitat

L'ús lingüístic determina el grau de vitalitat d'una llengua. Les llengües normalitzades són les que s'utilitzen de manera estable en diferents àmbits socials. El procés de substitució es produeix quan una llengua perd progressivament àmbits socials en favor d'una altra llengua.

2.2.3 El nombre de parlants

Deu llengües superen els cent milions de parlants, 70 tenen entre 10 i 100 milions, 240 tenen entre 1 i 10 milions, i la resta, menys d'un milió de parlants.

3. Les llengües d'Europa

A Europa es parla una cinquantena de llengües, si tenim en compte només les comunitats lingüístiques.

3.1 Una família de llengües

Algunes llengües que es parlen actualment a Europa estan emparentades amb una mateixa llengua, l'indoeuropeu. D'altres, tenen un origen desconegut, com el basc o l'hongarès. La llengua del poble indoeuropeu, fa uns 6.000 anys, habitava l'estepa eurasiàtica. Alguns grups es van desplaçar d'Àsia central cap a l'Iran i Europa. A partir del segle XV, algunes llengües es van estendre per la colonització dels imperis europeus.

3.2 Les llengües i els estats

Gran part dels estats europeus presenten una realitat plurilingüe, és a dir, que en un país es parla més d'una llengua. Però no totes les llengües són reconegudes institucionalment. Hi ha països que només reconeixen una sola llengua, com França. En el cas d'Espanya, només una llengua és l'oficial a tot el territori, i les altres es declaren cooficials només en el territori respectiu.

4. Les llengües romàniques

Les llengües romàniques van sorgir a l'època medieval d'un procés lent d'evolució interna de la llengua llatina que havien imposat els romans en els territoris colonitzats: castellà, català, francès, occità, italià, sard, romanx, romanès i portuguès.