Diversitat Lingüística Global: Classificació i Conceptes Clau

Llengua Catalana: Les Llengües del Món i la Diversitat Lingüística

Concepte de Llengua

La llengua és un parlar normativitzat o el parlar d'un grup de persones que se sent identificat amb ell. L'anàlisi científica no serveix per definir el concepte de llengua; només respon a interessos polítics. Cal el desig de formar part de la comunitat lingüística. Normativitzar-la és útil perquè una llengua perduri, altrament es modificaria molt, ja que és molt dinàmica.

Concepte de Llenguatge

El llenguatge és la facultat innata per pensar i expressar el concepte del món. Aquesta facultat es manifesta en adquirir llengües (exclusiva dels humans, fins als 4 anys, aproximadament).

Classificació de les Llengües

Les llengües es classifiquen segons:

• Criteris lingüístics (genètica i tipològica)
• Criteris d'ús (estatus, vitalitat i nombre de parlants)

Classificació Genètica de les Llengües

Es basa en el parentiu lingüístic.

Família lingüística

Conjunt de llengües amb un origen comú, que comparteixen característiques lèxiques i estructurals.

Exemples de famílies de llengües:

• Eurasiàtiques: indoeuropea, paleosiberiana, altaica...
• Africanes: afroasiàtica, nigerocongolesa...
• Del centre i sud-est d'Àsia i Oceania: australiana, indopacífica...
• D'Amèrica: ameríndia, esquimoaleuta...

Classificació Tipològica de les Llengües

Es basa en les similituds estructurals (manera de formar les unitats lingüístiques).

Llengües aïllants

Elements oracionals configurats com a unitats invariables. No tenen morfemes flexius (ex: xinès).

Llengües flexives

La majoria de mots tenen diverses formes en funció dels morfemes flexius (ex: llengües romàniques de família indoeuropea).

Llengües aglutinants

A partir de morfemes diversos poden formar unitats lèxiques. Amplien informació amb la unió de morfemes (ex: turc de família altaica).

Classificació Segons l'Estatus

L'estatus està determinat per la posició jurídica, política i social que ocupa una llengua en un territori.

Llengües privilegiades o dominants

Tenen rang oficial. L'Estat disposa que siguin utilitzades en l'Administració, l'ensenyament i la justícia; els ciutadans tenen el deure de conèixer-les.

Llengües sense regulació i d'ús privat

No estan emparades jurídicament.

Classificació Segons la Vitalitat

L'ús lingüístic determina la vitalitat d'una llengua.

Llengües normalitzades

S'utilitzen de manera estable en diferents àmbits socials.

Llengües en procés de normalització

En via de recuperació, que no tenien o havien perdut.

Llengües en procés de substitució

Perden progressivament àmbits socials en favor d'una altra llengua (dominant o d'ús majoritari).

Classificació Segons el Nombre de Parlants

Comunitat lingüística

Tota societat humana que, assentada històricament en un espai territorial determinat, reconegut o no, s'autoidentifica com a poble i ha desenvolupat una llengua comuna com a mitjà de comunicació natural i de cohesió cultural entre els seus membres.

Llengua pròpia

Idioma de la comunitat històricament establerta en aquest espai.