Diversitat Lingüística: Classificació, Variació i el Català

Les llengües del món

La realitat lingüística d'avui en dia és dinàmica: molts canvis són provocats per l'evolució de les llengües.

Classificació de les llengües

Criteris lingüístics

• Classificació genètica

  • Família lingüística: conjunt de llengües que presenten un origen comú. Comparteixen trets lèxics i estructurals.

• Classificació tipològica

  • Similituds estructurals.
  • Tipus de classificació tipològica:
    • Llengües aïllants: xinès i altres del sud-est d'Àsia. Elements oracionals configurats com a unitats invariables.
    • Llengües flexives: indoeuropees. Mots amb diverses formes (gènere, nombre, persona).
    • Llengües aglutinants: família altaica. Unitats lèxiques configurades per morfemes diversos.

Criteris d'ús

• L'estatus lingüístic

  • Posició jurídica, política i social en un territori.
  • Llengües privilegiades: rang oficial. Tots els ciutadans tenen el deure de conèixer-les.
  • Llengües sense regulació: no emparades jurídicament.

• La vitalitat lingüística

  • Llengües normalitzades: s'utilitzen de manera estable en els diferents àmbits socials.
  • Llengües en procés de normalització: estan en via de recuperació d'àmbits socials.
  • Llengües en procés de substitució: perden progressivament àmbits socials.

• El nombre de parlants

  • Només 10 llengües superen els cent milions de parlants.
  • Hi ha moltes més comunitats lingüístiques que no pas estats.

Les llengües d'Europa

Totes les llengües que es parlen a Europa estan emparentades (família indoeuropea) excepte un grup reduït.

La variació lingüística

• Idiolectes: varietats lingüístiques de caràcter individual en una llengua (una per persona).
• Dialectes: varietats lingüístiques de caràcter col·lectiu (una per grup social). Varietats geogràfiques, socials o històriques.
• Registres: varietats lingüístiques associades a la situació comunicativa (tema, lloc, canal, participants i propòsit). Registres formals (científic, literari, jurídic i administratiu) / registres informals (col·loquial o familiar i vulgar).
• Llengua estàndard: regulada per un codi i promoguda per les institucions (educació i mitjans de comunicació). Funcions:
  • Model de referència i norma general.
  • Garanteix la intercomunicació general.
  • Crea una noció unitària de la llengua.
  • Assegura la transmissió de la llengua a les noves generacions.

Sociolingüística de la llengua catalana

• La llengua és un fet social.
• Cada grup social desenvolupa un sistema lingüístic capaç d'abastar totes les necessitats expressives que la tradició i el progrés plantegen.
• Sociolingüística: disciplina que estudia les interaccions entre la llengua i el medi social.
• Llengua materna (o primera llengua): la que s'aprèn durant la infantesa.
• Llengua territorial (o llengua pròpia): la llengua històrica parlada per la majoria dels habitants d'aquell territori durant un període de temps “llarg”.

Llengües sobrevingudes substitutòries

• El castellà i el francès han substituït el català en molts àmbits d'ús social.
• Factors causants: imposició de les llengües estatals i immigració (parla castellana).

Substitució i normalització lingüístiques

• L'ús del castellà en els nous canals de comunicació escrita durant l'època dictatorial franquista va influenciar la disminució del català.
• Llengua minoritzada en vies de substitució.
• Les institucions públiques van iniciar projectes de normalització lingüística per preservar l'ús social del català (p. ex., aprenentatge per a tota la població).

Comunitat lingüística catalana

• Grup social que comparteix una mateixa llengua, amb una certa cohesió interna i constitueix una comunitat històrica (amb tradició, cultura i espai).
• Característiques que influeixen en la comunitat lingüística catalana:
  • Estat de fragmentació (Espanya, República Francesa, Principat d'Andorra i República Italiana): fa minvar el sentiment unitari i dificulta l'acció conjunta.
  • Bilingüisme de tota la població: adaptació al castellà mentre els castellanoparlants es mantenen en el seu idioma.

Marc legal del català

• Espanya: castellà com a llengua oficial. Les altres llengües seran oficials en les respectives comunitats autònomes d'acord amb els seus estatuts.
• Andorra: català com a única llengua oficial.
• França: francès com a única llengua oficial. Llengua catalana restringida a la vida privada.
• Itàlia: drets lingüístics de les llengües minoritàries. Compromís de protegir el català a l'Alguer.