Diversitat i Inclusió: Reptes Educatius

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,67 KB

Bases Teòrico-Conceptuals

La diversitat: l'ambigüitat d'un concepte. Deconstruir i reflexionar sobre la diversitat i conceptes afins: diferència, diversitat funcional, igualtat, equitat, discapacitat, normalitat, homogeneïtat, complexitat, heterogeneïtat. Una ullada als diccionaris. Clarificació conceptual: diversitat com a sinònim de discapacitat, de pobresa, de diferència, de desigualtat. Sembla englobar diferències de gènere, ètnia, cultura, classe social, generació, llenguatge.

Diversos temps, diversos espais, diversos llenguatges, diversos aprenentatges, diversos ritmes i podríem seguir. Gairebé qualsevol cosa podria entendre's com a diversitat, gairebé qualsevol de nosaltres podria ser divers, però només gairebé, perquè hi ha sens dubte algunes diversitats més diverses, si es permet el joc de paraules (...). La diversitat com a idea sobre la descripció del que som, com a sinònim d'heterogeneïtat, com a reconeixement de la importància de ser diferents i celebrar aquesta diferència, es constitueix com un discurs políticament correcte difícil de ser posat en discussió.

Definicions

  • Diversitat (Del llatí. diversĭtas, -ātis). 1. f. Varietat, dessemblança, diferència. 2. f. Abundància, gran quantitat de diverses coses diferents. (RAE)
  • Diversitat 1 f. [LC] Qualitat de divers. 2 f. [LC] Allò en què s'és divers. 3 f. [LC] Multitud d'objectes diversos.
  • Divers -a 1 adj. [LC] De múltiples aspectes. Amb fortuna diversa. 2 adj. pl. [LC] De caràcter diferent, de diferent espècie o mena. A l'aparador hi havia objectes diversos. Gustos diversos. 3 adj. pl. [LC] Alguns, diferents, un cert nombre de. Ho han explicat diverses persones que ho van veure (dlc.iec).

Diferències Individuals i Atenció a la Diversitat

Consideracions prèvies: Som persones, iguals en dignitat: «[...] la conversió de l'altre en objecte exigeix de mi certa violència, perquè ell i jo som i naturalment tendim a ser "persones". En la trobada hi ha una trobada personal, perquè l'altre demana de mi una resposta adequada al que ell realment és: bé m'ho demostra la seva rèplica quan jo l'objectivo. Heus aquí, doncs, la decisió de qui inicia una relació genuïnament interpersonal: en la meva relació amb mi, jo vull que tu siguis per a mi el que en tu i per tu ets; vull que em siguis persona».

Diferències individuals fa referència a les característiques humanes que ens defineixen i que fa que siguem diferents a altres espècies. Aquestes diferències es defineixen en termes de:

  1. Tipus: una persona és identificada perquè forma part d'un tipus o un altre de persones.
  2. Trets: una persona és identificada perquè té unes característiques específiques que la fan diferent d'una altra.
  3. Destreses: una persona és identificada perquè té habilitats per fer unes tasques i no unes altres.
  4. Execucions en test psicomètrics: una persona és identificada segons la puntuació que obté en un test.

Concepcions Sobre el Tractament de les Diferències Individuals

Concepció Estàtica (Primeres Dècades Segle XX)

Les diferències individuals són intrínseques al subjecte, estables, consistents temporalment i contextualment. La pertinença a un tipus d'identificació explicaria el comportament i aprenentatge en tot context. Base: determinisme genètic.

Concepció Situacional o Ambientalista (Dècada del 1950)

Les característiques individuals són dinàmiques i depenen de factors ambientals. Base: psicologia experimental clàssica i paradigma conductista.

Concepció Interaccionista (Des de 1957)

Considera que les diferències individuals són fruit de la interacció entre les característiques de la persona i el context educatiu en què es troba. L'aprenentatge deriva de la interacció entre les característiques de l'alumnat i l'ambient. Actualment, el focus és identificar les diferències individuals imprescindibles per aconseguir l'aprenentatge.

Com Atendre les Diferències Individuals?

Estratègia Selectiva

Els alumnes estan inserits en una organització d'ensenyament comú. Quan ja no són capaços d'aprendre se'ls exclou del sistema educatiu. Base: concepció estàtica de la diferències individuals, l'ajust s'aconsegueix acomodant als alumnes al sistema educatiu.

Estratègia d'Adaptació d'Objectius

No tots els alumnes tenen les capacitats per assolir els mateixos aprenentatges. Per això proposa objectius i continguts diferenciats d'acord amb les capacitats dels estudiants, els quals són responsables del seu avanç acadèmic. Base: visió estàtica de les característiques individuals.

Estratègia Temporal

La diferència rellevant entre els alumnes és el ritme i la rapidesa de l'aprenentatge, per tant, l'educació obligatòria ha de reunir aprenentatges obligatoris per als alumnes. Es roman en el sistema educatiu fins a aconseguir l'aprenentatge, independentment del temps requerit (ex. Repetir curs). Base: concepció ambientalista.

Estratègia de Neutralització o Compensació

Dirigida a grups vulnerables, busca compensar les dificultats producte de les seves característiques individuals o el seu entorn social. S'ajusta l'ensenyament als estudiants, per mitjà de tractaments educatius previs o complementaris a l'aprenentatge. Base: parcialment interaccionista. Limitacions: 1) adequació de l'ensenyament queda circumscrita al grup d'alumnes amb dificultats 2) l'adequació és un procés complementari a l'ensenyament regular.

Estratègia d'Adaptació de Formes i Mètodes d'Ensenyament

Es produeix un ajust entre l'ensenyament i les característiques de tots els alumnes, per mitjà de l'adaptació de la primera als segons. Aquest principi s'ha pres com a base per a l'"ensenyament adaptatiu". La qual té objectius i aprenentatges comuns, però es val d'una gran quantitat d'estratègies d'ensenyament. A més, opera a nivell de planificació (macroadaptació) i pràctica a l'aula (microadaptació). Tots dos processos són complementaris i estan interconnectats. Disseny universal per a l’aprenentatge (DUA). Base: visió interaccionista.

Situacions que Poden Generar Discriminació

  • Biaixos de gènere en les interaccions amb l'alumnat. Llenguatge sexista, ...
  • Discriminació per orientació sexual. Homofòbia, lesbofòbia...
  • Pobresa
  • Immigració

El Debat: Gènere i Exclusió

Entradas relacionadas: