Diversitat Funcional: Tipus, Causes i Malalties

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,37 KB

Diversitats Funcionals Motrius i Sensorials

Discapacitat

Terme negatiu que es fixa en allò que no es pot fer.

Diversitat Funcional

No es parla de persones amb discapacitats o limitacions, sinó que es fa referència a la diversitat de situacions o de formes de funcionar. És una manera més respectuosa que engloba a tot tipus de persones.

Causes de les Diversitats Funcionals

Causa Hereditària

Transmesa a través dels gens, ja que el pare o la mare porta algun gen que determina una problemàtica.

Causa Orgànica

No està en els gens; apareix per problemàtiques internes del cos, però no se sap què les provoca (ex: Parkinson).

Causa Adquirida

Pot aparèixer en qualsevol moment de la vida, sobretot a causa de mals hàbits o accidents. Per exemple, quedar-se paralític per un accident.

Causa Congènita

  • Prenatal: Es dona durant l'embaràs, com malalties infeccioses, anòxia (problemes amb l'oxigenació) o malalties metabòliques congènites.
  • Perinatal: Es dona durant el part. Destaca l'anòxia i l'asfíxia per obstrucció del cordó umbilical, també per excessiva anestèsia, parts molt llargs, traumatismes o nens prematurs.
  • Postnatal: Es dona mentre dura el desenvolupament del sistema nerviós (els tres primers anys de vida), com infeccions (meningitis) o traumatismes.

Diversitats Funcionals Físiques Motrius

Alteració de l'aparell motor causada per un funcionament deficient del SNC, del sistema muscular, sistema ossi o de tots tres, que dificulta o impossibilita la mobilitat funcional d'una o diverses parts del cos.

Plegia = paràlisi | Parèsia = debilitat

Monoplegia

Afectació d'un sol membre del cos, generalment el braç.

Paraplegia

Impossibilitat o dificultat per moure les dues extremitats inferiors.

Triplegia

Impossibilitat o dificultat per moure tres extremitats del cos.

Tetraplegia

Afectació de tot el cos.

Diplegia

Afectació de les 4 extremitats, amb predomini de les inferiors.

Hemiplegia

Afectació d'una meitat del cos, dreta o esquerra.

Malalties i Trastorns amb Afectacions Físiques

Paràlisi Cerebral

És un trastorn del SNC que implica una pèrdua del control motor a causa d'una lesió encefàlica ocorreguda en l'etapa prenatal, perinatal o durant la primera infància.

Encèfal

Part del SNC que conté el cervell, el cerebel i el bulb raquidi.

Característiques Clíniques

  • Espasticitat: Moviments rígids, bruscos i mal coordinats.
  • Atetosi: Aparició de moviments involuntaris que provoquen dificultats en el control i coordinació dels moviments voluntaris de mans, peus, braços, cara, llengua i també en els moviments de la parla.
  • Atàxia: Alteracions de l'equilibri i de la precisió dels moviments, amb dificultats per mesurar la força, la distància i la direcció.
  • Rigidesa: Marcada hipertonia.
  • Tremolors: Moviments breus, ràpids, oscil·lants, que poden ser constants.
  • Mixta: La forma més comuna és l'espasticitat amb atetosi.

Problemes Associats

  • Retard mental: Lleu, moderat o greu.
  • Epilèpsia: Pèrdua de consciència, ensopegades de cames i braços, pèrdua del control de la bufeta, etc.
  • Problemes de creixement: Baix pes i alçada, immaduresa sexual, musculatura més petita, etc.
  • Problemes d'audició i visió: Sol aparèixer estrabisme, deficiències visuals, diferents graus de sordesa, etc.
  • Sensibilitat anormal: Deficiències en el tacte i la percepció del dolor.
  • Incontinència: Ocasionada per la falta de control dels músculs que mantenen la bufeta tancada.
  • Bavejar: A causa del poc control de la musculatura del coll, boca i llengua. Sol causar irritació de la pell i pot portar a l'aïllament social.
  • Desnutrició: Donada per les dificultats per mastegar i empassar, provoca major vulnerabilitat a infeccions i un retard en el desenvolupament.

Són casos irreversibles i sense cura, però amb una bona rehabilitació i educació s'aconsegueixen progressos.

Tractament

  • Metge neuròleg
  • Ortopeda
  • Fisioterapeuta
  • Terapeuta ocupacional
  • Logopeda
  • Treballador social
  • Psicòleg

Espina Bífida

És una malformació de la columna vertebral com a resultat que el tub neural no queda ben tancat durant els primers 26 dies de gestació.

Causa

  • Deficiència d'àcid fòlic
  • Patir diabetis
  • Ingerir alcohol o altres drogues durant la gestació
  • Una dieta pobre

Tipus

  • Espina bífida oculta: Més lleu, fissura en l'arc vertebral, externament no es veu i no hi ha afectacions neurològiques importants.
  • Espina bífida oberta: La lesió apareix recoberta per una membrana en forma de quist, dona alteracions neurològiques, apareixen paràlisis motores sense reflexos i pèrdua de sensibilitat.

Intervenció

  • Drenatge del líquid espinal en les primeres 48 hores de vida.
  • Operacions quirúrgiques.
  • Facilitar eines de creixement personal.
  • Estimulació psicomotriu per millorar la motricitat.

Esclerosi Múltiple

Malaltia del sistema autoimmunitari que ataca el sistema nerviós central (SNC).

Causa

Es dona un error en el sistema de defensa del cos que fa que s'autoagredeixi; la part del cos atacada és la mielina.

Símptomes

  • Àrea motora: Debilitat, falta de control de les extremitats, pèrdua d'equilibri, cansament.
  • Àrea sensitiva: Falta de sensibilitat, dolor, pèrdua de visió, visió borrosa, etc.
  • Àrea emocional: Depressió, angoixa, ira, por, etc.
  • Àrea cognitiva: Problemes de parla, de memòria, per raonar, etc.

Tipus

  • Esclerosi Múltiple Remitent-Recurrent: És el tipus majoritari. Els símptomes es presenten en forma de brots que poden durar dies, setmanes i fins i tot mesos, i varien d'un episodi a un altre, segons la zona afectada del SNC.
  • Esclerosi Múltiple Primària Progressiva: L’aparició dels símptomes es produeix de forma progressiva, sobretot els relacionats amb l’habilitat per caminar i la força motora.
  • Esclerosi Múltiple Secundària Progressiva: Les persones que pateixen EM remitent-recurrent evolucionen amb un empitjorament neurològic progressiu que deriva, amb els anys, a aquest tipus d’esclerosi múltiple.
  • Esclerosi Múltiple Progressiva: Progressió dels símptomes sense brots ni millores que comencen amb simples molèsties. Aquesta progressió és molt lenta i fa que sigui difícil de diagnosticar.

Tractaments

  • Per modificar el curs de la malaltia: Destinats a disminuir el grau d’inflamació del sistema nerviós central.
  • Per millorar els símptomes: Se solen usar corticoides per millorar els símptomes d’un brot i també medicaments per millorar un símptoma en concret.

Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA)

Malaltia neurodegenerativa produïda perquè les motoneurones (del cervell i de la medul·la espinal) disminueixen gradualment el seu funcionament i moren, provocant paràlisi muscular progressiva i de pronòstic mortal.

Causes

Desconegudes.

Símptomes

  • Dificultat per caminar.
  • Problemes per mastegar, empassar i respirar.
  • Pèrdua de massa muscular o pes.
  • La sensibilitat i la intel·ligència es mantenen intactes.

Tractament

No hi ha un tractament eficaç per aturar el seu curs; el tractament farmacològic allarga la supervivència per diversos mesos.

Parkinson

Malaltia neurodegenerativa progressiva del SNC que afecta el moviment.

Causes

Pèrdua de les neurones que produeixen dopamina.

Símptomes

  • Rigidesa muscular.
  • Lentitud en els moviments.
  • Inestabilitat.
  • Tremolors.

Etapes

  1. Estadi 1: Símptomes lleus que afecten una meitat del cos.
  2. Estadi 2: Símptomes als dos costats del cos, però sense afectació de l’equilibri.
  3. Estadi 3: Inestabilitat postural, agreujament dels símptomes, però el pacient pot ser encara independent.
  4. Estadi 4: Incapacitat greu, però el pacient encara es pot mantenir dempeus.
  5. Estadi 5: Necessita ajuda per a tot.

Altres Alteracions en la Motricitat

Distròfia Muscular de Duchenne

És un trastorn d’origen genètic que debilita progressivament els músculs. Comença abans dels cinc anys amb problemes en els músculs de la pelvis i tronc, produint escoliosi i una marxa desequilibrada. La mort arriba per debilitat dels músculs respiratoris o per afectacions al miocardi.

Distròfia Muscular Facio-Escapulo-Humeral

És un trastorn genètic que afecta la musculatura esquelètica; el començament es produeix amb símptomes facials.

Distròfia de Cintura

És un trastorn genètic. Es pot donar a qualsevol edat i poden veure’s afectats els músculs de la cintura escapular o pelviana.

Distròfia Muscular Miotònica

És un trastorn genètic. Apareix atròfia, debilitat de la força muscular i es produeix una lentitud en el relaxament del múscul després de la contracció d'aquest.

El model social de la diversitat funcional considera la discapacitat com una diferència que requereix atenció especial. Es centra en l'autonomia i dignitat de la persona, desvinculant la discapacitat de ser un problema social. Les necessitats inclouen accessibilitat, mobilitat, comunicació i suport socioeducatiu. En la diversitat funcional visual i auditiva, s'aborden les dificultats d'adaptació i les estratègies de comunicació, com el contacte visual i l'ús de llengua de signes.

Entradas relacionadas: