Diversitat Funcional: Actituds Clau per a la Inclusió i Autonomia
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,7 KB
Actituds Clau Cap a la Diversitat Funcional
1. L'Experiència Universal de la Discapacitat
Totes les persones tenim, al llarg de la vida, alguna experiència de discapacitat. No tothom té les mateixes habilitats, i hi ha situacions que poden ser discapacitadores. És important reconèixer les *pròpies limitacions i habilitats*. La **Zona de Desenvolupament Proper (ZDP)** és un concepte rellevant aquí.
2. La Discapacitat Temporal i la Percepció
La discapacitat pot ser *temporal*. Els avenços mèdics han permès superar moltes limitacions (per exemple, els implants coclears). És molt important la **percepció que la persona tingui d'ella mateixa** i la que rep de l'entorn, ja que això promou un desenvolupament més positiu.
3. La Persona, No la Discapacitat
La **persona ha d'estar en primer pla**, no la discapacitat. Una persona que és vista *com a* discapacitada es percebrà *com a* tal. La discapacitat és només una circumstància, no la totalitat de la persona. Cal percebre les seves capacitats i potenciar-les.
4. L'Acceptació Social i la Discapacitat
La discapacitat és condicionada per l'**acceptació social**. Segons Castillo (2007), les persones arribem a ser el que s'espera de nosaltres.
5. Fomentar l'Autonomia a Totes les Edats
La discapacitat no significa ser un nen o adolescent permanent. És important dirigir-se a la persona amb un **to adequat per a la seva edat** i així promoure oportunitats per a la seva *autonomia*. Si limitem les persones, s'acostumen i se senten insegures.
6. La Singularitat de Cada Persona
Les persones no han de ser classificades per la seva discapacitat. Cal recordar, abans que res, que la **persona és persona** i no la seva discapacitat. Cada individu té característiques concretes que la fan singular.
7. L'Entorn com a Factor Clau de la Discapacitat
La discapacitat existeix en funció del **medi en el qual es desenvolupa la persona**. Les ciutats estan cada cop més adaptades, però encara existeixen moltes barreres. La persona se sent discapacitada quan veu que no pot accedir, però en realitat són els *edificis els que estan "discapacitats"* i no estan preparats per a tothom. Les adaptacions s'han de fer per a tothom, i no només per a les persones amb discapacitat. Si l'entorn s'adapta, moltes discapacitats desapareixen. És l'entorn el que té les limitacions.
8. Fomentar una Visió Positiva i Digna
Cal fugir d'una **visió negativa i pessimista**. Les persones mereixen una vida digna, no compassió per les seves limitacions, sinó consideració per les seves *capacitats i habilitats*. La compassió limita; la confiança i l'aposta pel desenvolupament són clau. La discapacitat no ha d'impedir ser feliç ni ha de fer perdre oportunitats. Fora la visió negativa i trista; es pot treballar el sentit de l'humor.
9. Valorar la Varietat, No la Diferència
Cal destacar la **varietat i no les diferències**. Tothom té característiques determinades. El disseny de la ciutat ha de ser per a tothom, i tots els àmbits han de ser igualment accessibles. La ciutat s'ha d'adaptar a la *varietat humana*, i no només a la discapacitat. La diferència només s'entén a partir d'una normalitat estadística. Les diferències es defineixen a partir de la referència de la normalitat, on la majoria estableix la norma.
10. L'Actitud i el Context en el Desenvolupament
L'**actitud determina el desenvolupament de la persona**, i el context l'afavoreix en major o menor mesura. Primer cal definir-nos *com a persona* i després *com a educadors*.