Diversitat d'espais agraris i factors que influeixen en l'agricultura

La diversitat d'espais agraris

No tots els sòls s'utilitzen per l'agricultura. Els espais agraris són molt diversos a escala mundial.

Factors físics

El clima: és el que té una incidència més gran en l'agricultura. Determina les classes de plantes que es poden plantar en cada zona.

El relleu: dificulta o afavoreix l'activitat agrícola segons que el terreny sigui accidentat o pla.

El sòl: el grau de fertilitat de la terra serà més elevat o menys, o un sòl més apropiat per un determinat tipus de conreu.

Factors humans

Factors demogràfics: pressió que exerceixen els diferents grups humans sobre la superfície agrària.

• Els factors socioeconòmics:

Volum de la població: l'augment de la població determina augment de superfície conreada. Utilització de tècniques agrícoles que malmeten el sòl.

Dimensió de les explotacions: latifundi (gran propietat), minifundi (petita propietat) i propietat mitjana.

L'aplicació d'avenços tècnics i científics: maquinària agrícola, llavors seleccionades, fertilitzants, plaguicides...

Incidència del mercat: obtenir la màxima producció i per tant el màxim benefici. Al contrari que l'agricultura de subsistència.

• Els factors polítics:

Reformes agràries: milloren la situació social i econòmica dels agricultors.

L'aplicació de programes agraris i de desenvolupament rural: subvencions, préstecs a baix interès, ajuts a la formació i a la investigació agrícola...

La parcel·lació

• Openfield: s'estén per àmplies zones de l'Europa central i es caracteritza per l'existència de camps oberts, sense tanques naturals o artificials.

• Bocage: paisatge agrari format per camps tancats generalment per mitjà d'arbres, arbustos i parets. Zona atlàntica d'Europa, dimensions no molt irregulars.

Els sistemes de conreu

Aprofitament de la parcel·la

• Agricultura intensiva: màxim rendiment de la terra amb fortes inversions en maquinària, adobs, fertilitzants i llavors seleccionades, avenços tècnics. Terrenys fèrtils, preparats.

• Agricultura extensiva: grans extensions de terreny, zones amb poca densitat de població. No es cultiva tota la superfície possible (guaret). Poc avançada. Hi ha agricultura extensiva evolucionada, que té finalitat comercial i s'hi utilitzen mitjans moderns que permeten conrear amb poca mà d'obra. Especialització en un sol conreu destinat al mercat.

Espècies conreades

• Monocultiu: el conreu d'un sol producte, generalment destinat al mercat mundial. Tecnificades i mecanitzades, com succeeix en plantacions tropicals.

• Policultiu: conreu de diferents productes. Parcel·les petites o mitjanes que no permeten el nivell de mecanització d'na gran explotació.

Sistema de reg

• Agricultura de secà: no reben aportació d'aigua de la mà de l'home.

• Agricultura de regadiu: sistemes artificials de reg, canals d'inundació, aspersors, goteig, etc. Més rendible.

Agricultura de mercat

• És especulativa

• Busca el màxim rendiment

• Tècniques de conreu cada vegada més sofisticades

• Característiques: especialització de producció, tècniques de conreu modernes, mecanització de les feines del camp.

Agricultura especulativa

• Són els països que disposen de grans espais (Estats Units, Canadà, Austràlia).

• S. XIX aquest països van orientar l'agricultura cap a l'exportació, (es van anar consolidant un paisatge agrari característic).

Agricultura intensiva de l'Europa occidental.

A l'europa occidental l'explotació es duu a terme una agricultura força mecanitzada amb fortes inversions de capital que genera uns alts rendiments.

El nombre de gent que es dedica a l'agricultura és escàs i per això hi han explotacions petites, grans despeses d'inversió , exedets sense sortida en el mercat, envelliment accelerat de la pagesia...

Agricultura de plantació

Les plantacions van aparèixer el S.XVI, es troben a zones tropicals i subtropicals i estan especialitzades en el sucre, cafè, cacau, té o fruita tropical.

Solen estar en multinacionals que busquen costos més baixos i distribució de productes conreats.

• Grans dimensions

• Produir grans quantitats i estar molt tecnificades

• Mà d'obra barata

Agricultura tradicional

Els sistemes agrícoles tradicionals

• L'agricultura extensiva de subsistència: poc desenvolupada d'autoconsum. Regions del Tercer Món. Ús extensiu del sòl i una baixa productivitat.

• L'agricultura itinerant: agricultura de subsistència. Consisteix en el conreu d'una clapa de bosc, o de sabana, que prèviament ha estat desforestat i cremat; les cendres s'utilitzen com a adob. LA TERRA VA PERDENT RIQUESA I S'HA D'ABANDONAR. Policultiu.

• Agricultura irrigada intensiva: una producció orientada a alimentar una població molt gran en zones molt densament poblades com el sud-est asiàtic i en zones regades d'Àfrica i de l'Orient Mitjà. CONREU DE L'ARRÒS A L'ÀSIA MONSÓNICA.

Agricultura mediterrània

Sistema agrari tradicional que ha experimentat força canvis.

• Agricultura de secà: blat, vinya, olivera. Pluges escasses i irregulars. El guaret ha anat desapareixent i ha augmentat la mecanització de les tasques agrícoles.

• Agricultura de regadiu: agricultura intensiva, més rendible que els conreus mediterranis com el reg per aspersió o gota a gota.

En algunes zones s'ha desenvolupat una agricultura intensiva basada en els hivernacles. Aprofitant el clima artificial, s'aconsegueix una producció primerenca en una època en què els mercats estan desproveïts. Per això la seva comercialització és ràpida i se n'obtenen preus molt alts.