Diversitat Cultural, Etnocentrisme i Estratificació Social

Etnocentrisme i Pluralitat Cultural

La cultura és un fenomen molt estès. Aquesta pluralitat cultural posa de manifest la diversitat de les persones. Es pot establir una equació entre:

• La pluralitat biològica en la naturalesa (la biodiversitat).
• La pluralitat cultural en la humanitat.

La preservació de la diversitat cultural humana és una riquesa, de la mateixa manera que ho és preservar la diversitat biològica.

L'Actitud Etnocèntrica: Rebuig i Superioritat

Tot i aquesta diversitat cultural, hi ha persones que poden tenir una actitud de rebuig envers altres cultures i creure que la seva és la millor. Aquesta actitud s’anomena etnocentrisme. La postura etnocèntrica fa que l’integrant d’una cultura determinada cregui que la seva és superior i que les altres són inferiors.

Relativisme Cultural i Drets Universals

No hem de confondre la diversitat cultural amb una mena de relativisme cultural, com si tot s’hagués d’admetre pel simple fet que hi ha una societat que ho considera correcte.

Els iusnaturalistes afirmaven que l’ésser humà és, en el fons, el mateix arreu del món, i que totes les persones tenen uns drets bàsics. Aquesta idea es va acabar plasmant en la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà.

Actualment, hi ha un consens internacional segons el qual, més enllà de les diferències culturals, hi ha d’haver un respecte universal envers uns principis que preserven la integritat i la dignitat de tots els éssers humans.

L'Estratificació Social

Totes les persones són iguals davant la llei. No obstant això, si observem una societat qualsevol, podrem comprovar que les persones tenen recursos i poders diferents.

D’aquesta diferenciació en grups definits pels recursos econòmics, pel poder o pel prestigi, els sociòlegs en diuen estratificació. Segons la seva estratificació, les societats es poden classificar en:

• Igualitàries.
• De rangs.
• De classes o castes.

Societats Igualitàries: Caçadors i Recol·lectors

Aquestes societats es desenvolupen en grups de caçadors i recol·lectors. En una societat d’aquest tipus hi ha tantes posicions de categoria o de poder social com persones per ocupar-les. Les posicions de prestigi no són hereditàries, sinó que les adquireixen les persones.

Es tracta d’una organització social que té la finalitat fonamental de mantenir al mínim les diferències que no siguin de tipus econòmic. En aquests grups, hi domina la tendència a compartir.

Societats de Rangs: Ramaderia i Agricultura

Les trobem en grups que practiquen la ramaderia o l’agricultura. Aquestes societats estan estratificades en grups socials amb accés desigual al prestigi o a l’estatus, però amb un accés igual pel que fa als recursos econòmics o al poder.

El poder és hereditari. De totes maneres, el fet que una persona sigui el cap de la societat no vol dir que tingui més diners ni més riqueses. El cap ha de treballar la seva terra i ha de tenir cura de les seves riqueses, tot i que pugui rebre regals dels seus súbdits.