Diversitat cultural: actituds i globalització

Actituds davant la diversitat cultural

Quan les persones es troben davant de formes de vida, creences, conductes i costums diferents de les seves, hi reaccionen de múltiples maneres. Les actituds davant la diversitat cultural són, doncs, també diverses:

Etnocentrisme

Consisteix a valorar la cultura d'altres grups des de criteris i valors de la pròpia, que es considera naturalment superior. Aquesta actitud és a la base de l'imperialisme i la colonització, però és també l'actitud més "normal", més habitual (tant en l'actualitat com en el passat), quasi natural (en el sentit que diem "és natural que..."). L'explicació d'això darrer rau sens dubte en el pes de la cultura en què hem estat educats i que ens fa veure les coses d'una manera determinada, com si no n'hi hagués d'altra (al segle XVI, Montaigne ja va definir la cultura com una "segona naturalesa"). Ara bé, l'etnocentrisme pot derivar cap a alguna de les següents actituds, que es poden considerar com a degeneracions de l'actitud normal (que pot ser ben pacífica, malgrat el component jeràrquic inherent a ella):

• Racisme: Creença, actitud o conducta que considera unes "races" superiors a unes altres.
• Xenofòbia: Actitud de menyspreu o rebuig envers el que és estranger (el cas oposat -que també s'ha donat i es dóna- és la xenofília, actitud d'admiració i imitació de l'estranger).

Relativisme cultural

Actitud que considera que és impossible comparar o avaluar les característiques de les altres cultures des de les de la pròpia. Segons el relativisme cultural, qualsevol cultura té valor en ella mateixa, de manera que tots els elements que la formen s'expliquen per una lògica interna. També aquesta actitud, que en principi sembla fomentar la tolerància, té els seus límits, un en particular: la passivitat i la inacció davant comportaments aliens que, des d'una altra òptica, haurien de ser considerats vexatoris o inhumans.

Universalisme

Actitud que sosté l'existència de valors universals per sota -i per sobre- dels particulars de cada cultura. D'acord amb aquesta posició, del que es tractaria és de trobar aquests valors mínims comuns per tal de poder jutjar actituds i comportaments que es puguin donar en qualsevol lloc del món (i fins i tot de la història). Les dificultats implicades en aquesta actitud són ben evidents, sobretot una: quins són aquests valors universals? Qui els determina?

Interculturalisme

L'essencial d'aquesta posició -que valora positivament la pluralitat cultural- és l'intent d'acostar actituds i comportaments molt distants mitjançant el diàleg i, des del respecte mutu, la cessió per part de tots els bàndols en conflicte amb la finalitat comuna de la convivència. També aquí les dificultats es deixen veure de seguida, particularment en aquelles societats o aquells grups molt tancats i ferms en les seves posicions.

El procés de globalització cultural

Cal partir d'un fet: el desenvolupament dels mitjans de comunicació està esborrant distàncies i acabant amb l'aïllament.

Conseqüència d'aquest fet: el contagi cultural (l'adopció de trets culturals d'altres societats). En el límit -i atès l'estructura encara molt jeràrquica del conjunt de les societats humanes, amb dominadors i dominats, si més no en l'àmbit del consum cultural- tenim la possibilitat de la uniformització cultural, amb els seus avantatges (quan els nous trets representen un avenç en l'adaptació a l'entorn) i inconvenients (si el resultat és l'empobriment de l'oferta cultural humana).