Distribució Geogràfica i Econòmica d'Espanya: Sectors Clau

Economia Productiva i Ús del Sòl

Ports i àrees de major dedicació pesquera i conservera

Les regions amb major dedicació pesquera i conservera són:

• Regió Nord-oest: Vigo, Marín, La Coruña, Ferrol.
• Regió Cantàbrica: Gijón, Santander, Bilbao, San Sebastián.

L'espai pesquer espanyol o calador nacional s'estén des de la costa fins a 200 milles nàutiques. Les regions pesqueres més importants són la gallega i la cantàbrica, seguides d'altres regions. La destinació principal és el consum humà en fresc, tot i que han crescut els diferents sistemes de transformació: congelació, conserva, salaó i reducció.

Àrees de predomini de conreus mediterranis i subtropicals

Els conreus mediterranis presenten diferències entre àrees de secà i de regadiu. El cereal, la vinya, l'olivera i els ametllers són cultius de secà. Es veuen afavorits per temperatures suaus, insolació elevada i gran demanda.

Els conreus subtropicals (xirimoia i alvocat) predominen en àrees assenyalades gràcies a l'excepcional suavitat dels hiverns.

Àrees de predomini de la petita i gran propietat agrària

La grandària física de les explotacions s'ha caracteritzat tradicionalment pel predomini de valors extrems i l'escassetat de dimensions mitjanes.

• Petita explotació: Representa el 67,6% del total, però només el 9,9% de la superfície agrària utilitzada (SAU). Es tracta de minifundis tradicionals treballats a temps parcial, que generen baixos ingressos, o explotacions modernes (hortofructícoles o sota plàstic), treballades a temps complet i molt més rendibles.
• Gran explotació (Latifundi): Representa el 4,9% del total i acapara el 58% de la SAU. El latifundi tradicional ha suposat desinterès del propietari, escassa inversió, cultiu extensiu, baixos rendiments i l'ocupació d'un gran nombre de jornalers.

Àrees de producció minera més important

L'activitat minera extreu de la terra matèries primeres de minerals i roques de pedrera.

• Minerals metàl·lics: Destinats a la indústria bàsica i mecànica. A Espanya la seva producció és escassa, ja que s'han tancat mines i és necessari importar-los.
• Minerals no metàl·lics: Destinats a la construcció i la indústria química.
• Roques de pedrera: (Sílices, calcàries, argiles...) utilitzades en la construcció.

Sectors amb desenvolupament industrial madur i de punta

Sectors industrials madurs: Són branques industrials afectades pel descens de competitivitat a causa de l'endarreriment de la seva tecnologia o el menor cost de mà d'obra en altres països, per la reducció de la demanda a causa de l'aparició de nous materials o productes, o per la necessitat de dur a terme processos de reconversió.

Sectors industrials de punta: Són branques industrials que compten amb elevada intensitat tecnològica, forta diferenciació de productes i alta demanda. Els sectors més destacats són el material elèctric i electrònic, ordinadors, instruments òptics i de precisió, etc. A Espanya s'han implantat amb retard i tenen un menor desenvolupament que en altres països.

Transport i Comunicacions

Transport Marítim i Ports

Ports amb trànsit de passatgers i mercaderies

El transport marítim es beneficia de la important longitud del litoral espanyol i de la posició estratègica en el transport internacional de mercaderies.

• Trànsit de passatgers: Barcelona, Mallorca, Almeria, Màlaga, Algesires, Ceuta, Santa Cruz de Tenerife, Las Palmas de Gran Canària. El trànsit de viatgers és escàs; en llargues distàncies s'enfronta a la competència de l'avió, per la qual cosa se centra en els creuers.
• Trànsit de mercaderies: Bilbao, Barcelona, Tarragona, València, Cartagena, Algesires, Huelva, Las Palmas de Gran Canària. El trànsit interior de mercaderies es dedica principalment a transports derivats del petroli des de les refineries litorals als ports pròxims a les zones de consum industrial o urbà.

Aeroports amb major volum de passatgers

Els aeroports amb major volum de passatgers són:

Madrid-Barajas, Barcelona, Palma, Màlaga, Gran Canària, Alacant, Tenerife Sud, València, Lanzarote, Girona.

L'estructura de la xarxa aeroportuària és radial i jeràrquica. Madrid-Barajas funciona com a aeroport de connexió o aeroport central, que té connexions directes amb gairebé tots els aeroports espanyols i amb els principals de l'estranger. Hi ha desequilibris territorials en el trànsit aeri. Els principals aeroports es troben en els nuclis urbans, econòmics i turístics més destacats.

Xarxa de Comunicacions Terrestres

Principals vies de comunicació per carretera

La xarxa de carreteres peninsular presenta un disseny radial, amb centre a Madrid i eixos cap als principals ports i ciutats de la perifèria, on es concentren la població i l'activitat econòmica.

Actualment, l'estructura radial es manté, encara que s'hi han afegit alguns eixos transversals com el de l'Ebre, el mediterrani i l'andalús.

Principals punts de connexió: Gijón, Bilbao, Sant Sebastià, Girona, Barcelona, Tarragona, Saragossa, València, Cartagena, Almeria, Algesires, Cadis, Huelva, Sevilla, Granada, Bailén, Badajoz, Mèrida, Albacete, Càceres, Àvila, Segòvia, Madrid, Burgos, Lleó, Lugo.

Xarxa ferroviària convencional radial

La xarxa ferroviària a Espanya es compon per la xarxa convencional, la xarxa de via estreta i la xarxa d'alta velocitat (AVE).

La xarxa convencional està equipada per a circular a velocitats inferiors a 200 km/h. A la península, té una estructura radial, ja que les línies bàsiques parteixen de la capital cap a les principals ciutats de la perifèria.

Punts de la xarxa radial: Gijón, Bilbao, Sant Sebastià, Valladolid, Madrid, Saragossa, Toledo, Ciudad Real, Còrdova, Sevilla, Albacete, València, Tarragona, Barcelona, Girona.

Des de la xarxa bàsica, surten branques que componen la xarxa secundària i complementària.

Principals eixos de comunicació ferroviària d'alta velocitat

La xarxa AVE està equipada per a velocitats superiors a 200 km/h. Es va iniciar amb l'obertura de la línia Madrid-Sevilla i s'ha ampliat cap a Aragó, Catalunya i Castella i Lleó.

El PEIE (Pla Estratègic d'Infraestructures i Transport) vol potenciar la connexió d'Espanya amb Portugal i França a través de l'ampliació de la xarxa ferroviària d'alta velocitat amb aquests països.

Eixos principals: Coruña, Santiago, Ourense, Valladolid, Segòvia, Madrid, Guadalajara, Saragossa, Osca, Lleida, Tarragona, Barcelona, Toledo, Conca, València, Albacete, Ciudad Real, Còrdova, Sevilla, Màlaga.

Demografia i Turisme

Dinàmica Demogràfica i Població

Comunitats amb major i menor pes de població immigrant

• Major pes d'immigració: Madrid, La Rioja, Aragó, Catalunya, Navarra, Illes Canàries (IC), Illes Balears (IB), Comunitat Valenciana, Múrcia. Aquestes zones tenen major activitat humana i de serveis.

Causes de la immigració: necessitat de mà d'obra, proximitat d'Espanya a Àfrica, motius polítics i econòmics, llaços historico-culturals amb Amèrica Llatina i la bondat climàtica. Els immigrants poden ser jubilats amb un nivell de vida alt o joves amb manca de recursos.

• Menor pes d'immigració: (Tota la resta). Són àrees amb menor dinamisme econòmic. Tradicionalment, han estat àrees emigratòries. El fet d'estar localitzades a l'interior peninsular provoca més dificultat d'accés per als immigrants.

Comunitats amb major creixement i decrement demogràfic

• Major creixement demogràfic: Navarra, Madrid, Catalunya, Comunitat Valenciana, Múrcia, Andalusia, Illes Canàries (IC), Illes Balears (IB). Aquestes comunitats compten amb taxes de natalitat més elevades, taxes de mortalitat més baixes i un creixement natural més alt, degut a un comportament tradicionalment més natalista i per haver estat focus d'immigració interna en èpoques passades.
• Major decrement demogràfic: Galícia, Astúries, Castella i Lleó, Aragó, Extremadura. Tenen taxes de natalitat més baixes, taxes de mortalitat més altes i un creixement natural més baix. Causes: estructura demogràfica fortament envellida, menor immigració i la crisi industrial del 1975.

Comunitats amb major percentatge de població envellida

Les comunitats més envellides són les que en el passat es van veure molt afectades per l'emigració i compten actualment amb baixes taxes de natalitat, alta esperança de vida i un sobreenvelliment causat pel retorn d'antics emigrants i per comunitats afectades per la crisi del 1975.

Comunitats: Galícia, Astúries, País Basc (PB), Castella i Lleó (CastL), Aragó, Extremadura.

Àrees de major densitat de població

La densitat de població relaciona els habitants d'una zona amb la superfície en km². A Espanya existeixen grans desequilibris espacials entre àrees de concentració i àrees de despoblament.

Les àrees més poblades se situen a la perifèria i, en canvi, les menys poblades es concentren a l'interior peninsular.

Àrees de major densitat: La Coruña, Pontevedra, Biscaia, Guipúscoa, Girona, Barcelona, Tarragona, Illes Canàries (IC), Illes Balears (IB), Madrid, València, Alacant, Múrcia, Sevilla, Cadis, Màlaga.

Tipologies Turístiques

Àrees de major desenvolupament del turisme de sol i platja

El model turístic implantat a la dècada del 1960, i que encara és vigent, va ser el turisme de masses de "sol i platja". Es caracteritza per una oferta barata, dirigida a una demanda homogènia i massiva, de poder adquisitiu mitjà o mitjà-baix, molt concentrada temporalment a l'estiu.

Àrees principals: Rías Altas i Baixas, Gijón, Santander, tota la costa mediterrània (Girona -Calella-, Barcelona -Lloret del Mar-, Salou, Comunitat Valenciana, Múrcia -La Manga-, Almeria, Granada, Màlaga -Torremolinos, Marbella-), Cadis, Huelva, Illes Canàries (IC), Illes Balears (IB).

Àrees on predomina el turisme alternatiu i cultural

Aquest turisme està dirigit a ciutats amb patrimoni històric, artístic i cultural, o declarades Patrimoni de la Humanitat. No té estacionalitat turística, no és turisme de masses i té una demanda que s'ha anat incrementant progressivament.

S'ha de tenir en compte el Camí de Sant Jaume, igual que les ciutats de Barcelona i Madrid.

Ciutats històriques destacades: La Coruña, Lleó, Burgos, Logronyo, Saragossa (fins aquí, Camí de Sant Jaume), Barcelona, Valladolid, Segòvia, Àvila, Salamanca, Madrid, Càceres, Sevilla, Granada, Màlaga.

Àrees de major i menor estacionalitat turística

• Major estacionalitat: Rías Baixas i Rías Altas, Gijón, Santander, Prepirineus, tota la costa mediterrània, Illes Balears (IB). És la concentració de la demanda turística en certs mesos de l'any. A Espanya, la demanda es concentra en els mesos centrals d'estiu. A l'hivern, hi trobem turisme de neu lligat a l'esport de l'esquí, que també presenta estacionalitat. La concentració de demanda provoca un excés d'utilització estacional d'infraestructures, pèrdua de qualitat i problemes mediambientals.
• Menor estacionalitat: Madrid, Illes Canàries (IC). Presenten atractiu turístic des de les darreres dècades, quan la demanda s'ha diversificat, gràcies a la promoció turística per part de l'Estat. Madrid no té estacionalitat perquè és la capital del país i, per tant, concentra gran part de l'activitat; les ciutats històriques no depenen del clima; i les Illes Canàries tenen un clima suau durant tot l'any.

Ciutats històriques amb atractiu turístic: Lleó, Burgos, Saragossa, Valladolid, Salamanca, Càceres, Toledo.