Distinció entre Moral i Ètica i el Desenvolupament Moral

Distinció entre Moral i Ètica

En el llenguatge habitual, considerem la moral i l’ètica sinònims, però no ho són, només tenen relació.

• El terme moral prové del llatí “mos/moris”, que significa costum. En psicologia es distingeix entre actes, costums i caràcter. Un acte és una manera de comportar-nos de manera puntual, mentre que un costum és com un hàbit, repetim la manera de comportar-nos. Si ho repetim molt, es converteix en el caràcter, en la manera de ser. Per tant, la moral té relació amb la psicologia, amb la manera de ser. Si només diguéssim que la moral estudia costums, ens quedaríem massa limitats. L’etimologia i l’antropologia també estudien costums; llavors, la moral es distingeix en el fet que estudia els costums des del punt de vista del bé o del mal i examina si són correctes o no.
• De l’ètica podem dir que és una reflexió sobre la moral, és a dir, reflexiona sobre el fonament de les normes morals. Entre la moral i l’ètica, l’ètica és més filosòfica perquè pregunta el fonament (igual que en la filosofia). L’ètica sempre busca el fonament últim; n'hi ha de dos tipus:

Fonaments de l'Ètica

• La llibertat: és un pilar fonamental de l’ètica, perquè si no fóssim lliures no podríem emetre judicis morals o ètics. Ex. Un lleó persegueix una gasela, la caça i se la menja. Cal dir que no és dolent, ja que actua per instint.
• Els valors: si no es tenen uns valors com a referència, no es podrà establir si una conducta és correcta o incorrecta. Els valors més bàsics són: vida, llibertat, igualtat, respecte, dignitat.

Normes Morals i Normes Legals

• En les normes morals, impliquen un requisit i una autoobligació de complir-les, mentre que en les legals l'obligació prové d'un codi penal, civil... i, per tant, impliquen càstigs i sancions. Hi ha una obligació externa. Si no hi ha una obligació externa, complim les normes morals per motius com la simpatia, l'empatia, l'altruisme o la dignitat.

El Desenvolupament Moral

Aquest tema es relaciona amb l'ètica i la psicologia. En psicologia s'han estudiat molts aspectes del desenvolupament. Un dels autors més rellevants en l'estudi del desenvolupament moral és Jean Piaget, ja que distingeix quatre estadis en el desenvolupament de la intel·ligència. Dins del desenvolupament de la intel·ligència, també fa distincions morals. Diu que hi ha tres etapes en l'evolució de la moral:

• Premoral: 0-5 anys
• Heterònoma: 6-10 anys
• Autònoma: 10+

El seu deixeble, Lawrence Kohlberg (1927-1987), va ampliar aquestes tres etapes, desglossant en sis estadis el procés de formació de la consciència moral. És més concret. A l'etapa premoral li diu preconvencional, a l'heterònoma li diu convencional i a l'autònoma li diu postconvencional.

Estadis del Desenvolupament Moral (Kohlberg)

• Preconvencional:
  • Estadi 1: Les normes s'acaten per obediència i por al càstig. Egocentrisme: Incapacitat per relacionar diverses perspectives i punts de vista.
  • Estadi 2: Les regles només s'assumeixen si afavoreixen els propis interessos. El bé és útil i beneficiós. Individualisme: Consciència que els altres també tenen interessos. Per tant, el bé és relatiu.
• Convencional:
  • Estadi 3: Es considera bo allò que les persones properes (família, amics...) esperen de nosaltres. Gregarisme: Capacitat per a relacionar diferents perspectives i per a posar-se en el lloc de l'altre. La perspectiva social encara és limitada i concreta.
  • Estadi 4: Cal acatar les normes que estan establertes socialment per a proporcionar un bé general. Comunitarisme: Ja hi ha una perspectiva social abstracta i àmplia. Consciència dels interessos generals del sistema, que estan per sobre dels individuals i personals.
• Postconvencional:
  • Estadi 5: Com que existeix una gran varietat d'opinions, de principis i de valors, només són legítimes les normes que són fruit d'un acord que afavoreix la majoria. Relativisme: Consciència de la pluralitat de normes i valors. Per això, només són legítimes aquelles que sorgeixen del consens.
  • Estadi 6: Les normes són escollides lliurement i racionalment, atès que responen a principis i valors universals (com els drets humans). Universalisme: Consciència que hi ha valors universals, com la igualtat i la dignitat de les persones.