Distàncies Astronòmiques, Estacions de l'Any, Calendari i Gravitat
Enviado por Chuletator online y clasificado en Física
Escrito el en catalán con un tamaño de 6,63 KB
DISTÀNCIES ASTRONÒMIQUES
1. Paral·laxi estel·lar:
canvi aparent en la posició d'un objecte quan es mira des de diferents llocs2. Unitat astronòmica UA:
1,5x10^8:150000000 km3. Any llum:
distància que recorrerà la llum en el buit d'un any 9,46x10^12 km4. Parsec:
és la distància del sol a una estrella que té un angle de par·laxi d'un segon d'arc 3.26 anys llum = 3.09x10^13 kmESTACIONS DE L'ANY
Es deuen a que l'eix de rotació de la terra està inclinat 23,5º respecte al pla de l'òrbita que recorre al voltant del sol. No depenen de si el sol està prop o lluny. Com l'eix de la Terra es troba sempre orientat en la mateixa direcció, el Sol il·lumina de forma desigual els hemisferis nord i sud segons l'època de l'any. Durant primavera i estiu, l'hemisferi nord està més inclinat cap al Sol, per la qual cosa els rajos del Sol arriben més perpendiculars, concentrant-se més la radiació solar i produint un augment de les temperatures. El 21 de Juny (solstici d'estiu) el Sol té la seva major altura aparent en el cel. Durant tardor i hivern, l'hemisferi nord està menys inclinat cap al Sol, per la qual cosa els rajos del Sol arriben més oblics, dispersant-se més la radiació solar i produint un descens de les temperatures. El 21 de Desembre (solstici d'hivern) el Sol té la seva menor altura aparent en el cel. En l'hemisferi nord ... En els equinoccis de primavera i tardor, el Sol ix exactament per l'est (E) i es posa exactament per l'oest (O). El dia i la nit duren el mateix. En el solstici d'estiu, el Sol ix pel nord-est (NE) i es posa pel nord-oest (NO), per la qual cosa és visible durant moltes més hores. La durada del dia és màxima. En el solstici d'hivern, el Sol ix pel sud-est (SE) i es posa pel sud-oest (SO), per la qual cosa és visible durant moltes menys hores. La durada del dia és mínima.
CALENDARIS
Un calendari (del llatí “calendae”, primer dia de cada mes en el calendari romà) és un sistema d'organització del temps amb finalitats socials, religioses, comercials o administratives. Això es fa anomenant els períodes de temps: dies, setmanes, mesos i anys. El calendari julià va ser establert per Juli Cèsar l'any 46 a.C.
- L'any tenia 365 dies, dividits en 12 mesos de 30 – 31 dies.
- L'any començava a la primavera, en el mes de Martius (de Mart, déu de la guerra).
- Els mesos de l'any són: Martius (per Mart, déu de la guerra), Aprilis (del llatí 'aperio', que significa 'obrir'), Maius (per Maia, deessa de la fertilitat), Junius (per Juno, deessa de les dones i el matrimoni), Julius (en honor a Juli Cèsar), Augustus (en honor al primer emperador romà, August), September, October, November, December, Januarius (per Jano, déu dels començaments i transicions) i Februarius (per 'Februa', el festival romà de la purificació ritual).
- Com l'any realment dura 365,25 dies, cada 4 anys es comptaven 366 dies (anys de traspàs). Com l'any té realment 365,242189 dies (365 dies, 5 hores, 48 minuts i 45,16 segons), apareix un error de 3 dies cada 400 anys.
- Al dijous 4 d'Octubre de 1582 (en el calendari julià) li succeí el divendres 15 d'Octubre de 1582 (en el calendari gregorià). Els 10 dies que 'desapareixen' ja s'havien comptat de més en el calendari julià.
- Seran de traspàs els anys que les seves dues últimes xifres són divisibles per 4, exceptuant els múltiples de 100 (1700, 1800, 1900..., que no seran de traspàs), dels quals s'exceptuen al seu torn aquells que també siguin divisibles per 400 (1600, 2000, 2400..., que seran de traspàs).
- Hi ha anys comuns (365 dies) i anys de traspàs (366 dies).
- Els mesos tenen 30 o 31 dies, excepte Febrer que té 28 dies (29 dies en els anys de traspàs).
GRAVETAT
La gravetat és la força d'atracció gravitatòria entre dos objectes astronòmics que els atrau l'un a l'altre. Aquesta força es denomina també pes (P). Segons la llei de gravitació universal de Newton:
g = G * M / d^2P = m * gESTRELLES
Les estrelles són cossos celestes de grans dimensions en l'interior dels quals es produeixen reaccions nuclears que provoquen l'emissió d'una gran quantitat d'energia a l'espai exterior. Les estrelles neixen a partir de grans núvols de pols i gasos interestel·lars anomenats nebuloses. Algunes regions d'aquests núvols col·lapsen a causa de la gravetat, començant a girar més ràpid i augmentant així la seva temperatura fins que comencen a produir-se reaccions nuclears. A partir d'aquest moment, l'hidrogen es converteix en heli en el nucli de l'estrella. Durant milions d'anys, l'estrella convertirà hidrogen en heli.
POC MASSIVESQuan tot l'hidrogen del nucli s'ha convertit en heli, cap font de calor evita el col·lapse gravitatori de l'estrella. El nucli de l'estrella col·lapsa a causa de la gravetat fins a aconseguir una densitat suficientment elevada per a iniciar la conversió d'heli en carboni. Mentrestant, les capes externes de l'estrella s'expandeixen, convertint-se l'estrella en una geganta roja. El nucli de carboni seguirà contraient-se fins que ja no siga possible, formant una estrella molt densa (aproximadament 10^9 kg/m^3) anomenada nana blanca. Amb el temps, les capes externes de l'estrella seran expulsades completament per la nana blanca formant una nebulosa planetària.
MOLT MASSIVESQuan tot l'hidrogen del nucli s'ha convertit en heli, el nucli de l’estrella col·lapsa fins a aconseguir temperatures prou altes per a continuar la fusió nuclear d'heli en carboni, oxigen, neó, silici, sofre i finalment ferro, que no es pot convertir en elements més pesats. Sense cap font de calor que evite el col·lapse gravitatori, el nucli de l'estrella col·lapsa a causa de la gravetat fins que ja no resisteix més i es produeix una explosió de supernova. Si el nucli té poca massa, el seu col·lapse gravitatori és evitat per les forces nuclears, per la qual cosa es refreda formant una estrella xicoteta i densa anomenada estrella de neutrons. Si el nucli és tan pesat que ni les forces nuclears poden evitar el seu col·lapse gravitatori, l'estrella es convertirà en un forat negre, del qual ni la llum pot escapar.