Distàncies Astronòmiques, Estacions de l'Any, Calendari i Gravitat

1. Paral·laxi estel·lar:

canvi aparent en la posició d'un objecte quan es mira des de diferents llocs

2. Unitat astronòmica UA:

1,5x10^8:150000000 km

3. Any llum:

distància que recorrerà la llum en el buit d'un any 9,46x10^12 km

4. Parsec:

és la distància del sol a una estrella que té un angle de par·laxi d'un segon d'arc 3.26 anys llum = 3.09x10^13 km

Es deuen a que l'eix de rotació de la terra està inclinat 23,5º respecte al pla de l'òrbita que recorre al voltant del sol. No depenen de si el sol està prop o lluny. Com l'eix de la Terra es troba sempre orientat en la mateixa direcció, el Sol il·lumina de forma desigual els hemisferis nord i sud segons l'època de l'any. Durant primavera i estiu, l'hemisferi nord està més inclinat cap al Sol, per la qual cosa els rajos del Sol arriben més perpendiculars, concentrant-se més la radiació solar i produint un augment de les temperatures. El 21 de Juny (solstici d'estiu) el Sol té la seva major altura aparent en el cel. Durant tardor i hivern, l'hemisferi nord està menys inclinat cap al Sol, per la qual cosa els rajos del Sol arriben més oblics, dispersant-se més la radiació solar i produint un descens de les temperatures. El 21 de Desembre (solstici d'hivern) el Sol té la seva menor altura aparent en el cel. En l'hemisferi nord ... En els equinoccis de primavera i tardor, el Sol ix exactament per l'est (E) i es posa exactament per l'oest (O). El dia i la nit duren el mateix. En el solstici d'estiu, el Sol ix pel nord-est (NE) i es posa pel nord-oest (NO), per la qual cosa és visible durant moltes més hores. La durada del dia és màxima. En el solstici d'hivern, el Sol ix pel sud-est (SE) i es posa pel sud-oest (SO), per la qual cosa és visible durant moltes menys hores. La durada del dia és mínima.

Un calendari (del llatí “calendae”, primer dia de cada mes en el calendari romà) és un sistema d'organització del temps amb finalitats socials, religioses, comercials o administratives. Això es fa anomenant els períodes de temps: dies, setmanes, mesos i anys. El calendari julià va ser establert per Juli Cèsar l'any 46 a.C.

• L'any tenia 365 dies, dividits en 12 mesos de 30 – 31 dies.
• L'any començava a la primavera, en el mes de Martius (de Mart, déu de la guerra).
• Els mesos de l'any són: Martius (per Mart, déu de la guerra), Aprilis (del llatí 'aperio', que significa 'obrir'), Maius (per Maia, deessa de la fertilitat), Junius (per Juno, deessa de les dones i el matrimoni), Julius (en honor a Juli Cèsar), Augustus (en honor al primer emperador romà, August), September, October, November, December, Januarius (per Jano, déu dels començaments i transicions) i Februarius (per 'Februa', el festival romà de la purificació ritual).
• Com l'any realment dura 365,25 dies, cada 4 anys es comptaven 366 dies (anys de traspàs). Com l'any té realment 365,242189 dies (365 dies, 5 hores, 48 minuts i 45,16 segons), apareix un error de 3 dies cada 400 anys.

El calendari gregorià va ser establert pel papa Gregori XIII l'any 1582.

• Al dijous 4 d'Octubre de 1582 (en el calendari julià) li succeí el divendres 15 d'Octubre de 1582 (en el calendari gregorià). Els 10 dies que 'desapareixen' ja s'havien comptat de més en el calendari julià.
• Seran de traspàs els anys que les seves dues últimes xifres són divisibles per 4, exceptuant els múltiples de 100 (1700, 1800, 1900..., que no seran de traspàs), dels quals s'exceptuen al seu torn aquells que també siguin divisibles per 400 (1600, 2000, 2400..., que seran de traspàs).
• Hi ha anys comuns (365 dies) i anys de traspàs (366 dies).
• Els mesos tenen 30 o 31 dies, excepte Febrer que té 28 dies (29 dies en els anys de traspàs).

El 23 d'Abril va ser triat com a Dia Internacional del Llibre ja que coincideix amb la data de la defunció de Miguel de Cervantes i William Shakespeare l'any 1616.

GRAVETAT

g = G * M / d^2P = m * g

ESTRELLES

POC MASSIVESMOLT MASSIVES