Disseny 3D: Elements conceptuals i constructius

FOR-FUN.9.7. Chicago 1871. Arquitecte dis. basant-se en el propòsit edifici. Dis=funció sols funció pràctica o tècnica objecte (utilització, ergonomia, construcció, execució). D.objectiu. Desornamentació. Trencament amb l’historicisme. Ev.Hist. “Form follows function”. Bauhaus. 19-33. Principis funcionalistes esdevenen d’aplicació rigorosa. 1937 Chicago the New Bauhaus. 53. Escola superior de disseny de Ulm. Sistematització D. “Gutte Form” contraposat a l’Styling. Doctrina oficial fins 80s. <86. Crítica funcional. D.CONCEPTUAL. Werner Nehls 1968. Femenino-irracional. Esc.SupD Offenbach – Des-in 1974. Art.deco, PopArt, Kitsch. Eclecticisme 88. 11.1-2.Adecuació Propietat segons la que les característiques físiques d’un objecte o un entorn influeixen en la seva funció. Diss apadt. Usuari+entorn. Affordance: Diss. D’un objecte que dona una pista sobre la seva funció=1988 Possibilitats d’acció immediatament percebudes per l’usuari. 3 MODULARITAT. Mètode per controlar la complexitat d’un Sistema trencant-la en dimensions inferiors. Consistencia. La utilitat d’un sistema millora quan les parts similars del mateix s’expressen de maneres semblants. Estètic d’estil i aspecte visuals. Funcional Significat i acció. Semàfor/ascensor. Interna amb altres elements del mateix sistema. Externa amb entorn. Limitació Mèt. x reduir les accions que es poden realitzar en un sistema. Facilita ús redueix P(error). Físiques. Limit. mov fis. Determinat. Psicol. Lim accions en la mesura que reformulen el món on vivim. Flexibilitat-eficàcia Diss flex realitza + funcions que especialitzat. +flex -eficàcia=conèixer usuari.

12 Creat-inov. Imaginació Punt vista diferent. Noves experiències. Explorar-jugar. Subversió. Adaptació (reaprofitar, canvis, observar altres i preguntar). Lliçons natura. Treballar amb diferents materials. Tecnologia. Noves formes i connexions. Aprofitar oportunitats (serendipia). Necessitats personals. D.centrat en usuari Design thinking. Enfocament que utilitza la sensibilitat del dissenyador i els seus mètodes de resolució de problemes per satisfer les necessitats de les persones d’un mode tecnològicament factible i comercialment viable. L’eix és generació d’innovacions, posant en el centre persona o usuari final Brown, 2010. 1.Comprendre Adquirir coneixements bàsics sobre usuaris situació o problema. Metodologies etnografia i entrevistes. 2.Observar Empatitzar amb usuaris contemplant-los. 3.Definir el punt de vista Crear un usuari típic x D-prod 4.Idear Generar totes idees possibles, organitzant-les i seleccionant-les 5.Prototipar Prototips reals amb materials baix cost d’idees més viables. 6.Provar Aprendre a partir de les reaccions dels usuaris. Picasso. “La inspiració existeix però ens ha de trobar treballant”.

12.1. DISS IND. Analitza art. Societat, cultura, entorn. Practica marketing, Cr-Inov. Estudia prod, materials, normes, $. Analitza historia. Pistes per futur. Estructura. Massa Composició sòlida a partir de l'addició de material. +massa +sòlid. Marc Unió d'elements lineals. Resistència depèn del tipus d'unions i de la seva D. Basat en l'estructura. Triangle Còncaves A partir del volum d'un material, es manté la forma i la càrrega sense estructura sòlida a l'interior. NECESSITATS Definició sense ambigüitats. Interpretar bé les necessitats. Prioritzar entre elles. Criteris de mercat D'entrada el que el client espera. Pèrdua de vendes allò fonamental per vendre. Obtenció de vendes Allò que el distingirà. Gamma Per satisfer diverses necessitats. Canvis en dimensions, colors, funcions. Benchmarqueting Mirar què han fet els altres. Veure si les solucions del seu camp poden ser aplicables al nostre. TENDÈNCIA I MODA Individualisme-personalització Maslow. Productes simples, baix cost. Formes naturals Arrodonir=natura. Tencificació de productes Automatització és top. Legitimadors de conducta Privacitat, aïllament. Joc, oci. Doble funció alhora. Medi ambient. Normativa. REQUISITS DE P. Innovació Canvien el panorama. Imposen noves regles. Generen quota de mercat. Futura cadena d'innovacions. Viabilitat Factibilitat, inversió. Ser diferents. Efecte von Restorff. Fenomen de memòria segons coses clarament diferents es recorden millor que les coses comunes. Diferència de context (estímul diferent als propers) Experiència diferent (estímul diferent als de la memòria).

D.3D.ELEM. Conceptuals punt, línia, pla, volum. Visuals Figura aparença externa del disseny. Sobre pla com a conjunt de formes bidimensionals. Dimensions apreciar per comparació (escala). B·a·a. Visuals Color profunditats. Variacions de llums. Textura característiques dels materials. Relació Posició i Direcció. Posicions relatives i direccions principals de cada pla. Volumètrics Espai espai real. Sòlid, ple, buit. Gravetat efecte de la gravetat sobre l'estabilitat del disseny. Constructius vèrtex, aristes, cares. Modul Repetició. Gradació. Repetició amb variacions successives del mòdul inicial. Dimensions, textura, color. Estructura. Paret modulacions en què es cobreix un espai bidimensional. Modulacions planes. Cub-fila-columna-profunditat. (modificar eixos, buit, etc). Prismàtiques Prisma amb cares iguals, costats paral·lelograms. Modificacions: inclinar prisma, truncar-lo. Modulars Prisma definició. Identificació d'un mòdul que es repetirà de la mateixa manera en les tres direccions de l'espai. Polièdriques