Discurs Fúnebre: Valor Atenès i la Batalla de les Amazones

Introducció al Discurs Fúnebre

Si jo pensés, homes presents en aquesta cerimònia fúnebre, que fos possible demostrar amb un discurs el valor dels homes que aquí jeuen, estaria disgustat amb els que ordenen parlar sobre ells amb pocs dies. I, ja que tot el temps per a tots els homes (la vida sencera de tots els homes) no és suficient per a preparar un discurs adequat a les seves accions, per això precisament, em sembla que la ciutat, preocupant-se pels que parlen aquí, mana complir l'ordre immediatament, pensant que així aquests reben major indulgència dels que van a escoltar.

Així i tot, el meu discurs és sobre aquests, però la disputa no és contra les seves accions, sinó contra els que abans han parlat sobre ells. Perquè el seu valor ha proporcionat tanta abundància, tant per als que poden fer poemes com per als que han volgut parlar, que moltes coses belles han estat dites pels avantpassats sobre ells, i moltes han estat omeses per aquells, i també als que continuen els és possible dir-ne suficients, perquè no són desconeixedors de cap terra ni cap mar, i, per tot arreu i entre totes les persones, els que ploren les pròpies desgràcies canten les seves virtuts.

La Importància de Recordar els Avantpassats

Així, en primer lloc, exposaré els antics combats dels avantpassats prenent memòria de la fama; perquè és digne per a tots els homes recordar aquells, bé cantant-los en els himnes, bé parlant-ne en les celebracions dels bons, bé honorant-los en moments oportuns semblants, bé educant els vius en els fets dels que han mort.

L'Exemple de la Batalla contra les Amazones

Doncs, antigament, van existir les Amazones, filles d'Ares, que vivien junt al riu Termodont, les úniques entre els que vivien al voltant d'elles que s'equipaven amb ferro, i les primeres de tots que muntaven a cavalls, amb els quals, inesperadament, pel desconeixement dels enemics, agafaven els que fugien i s'allunyaven dels que les perseguien, i eren considerades més homes pel seu valor que dones per naturalesa, perquè semblaven destacar sobre els homes en l'esperit més que mostrar-se inferiors pel seu físic.

Dominaven molts pobles, i, de fet, havien sotmès els que vivien al voltant d'elles, i, quan van sentir de paraula la gran fama d'aquest país, per la gran fama i molta esperança, després d'associar-se als pobles més aptes per al combat, conduïren l'exèrcit contra aquesta ciutat. Però, en trobar-se casualment amb homes valerosos, les seves ànimes es van assemblar al seu físic, doncs van obtenir una fama contrària a la precedent, i van semblar ser dones més pels perills que pels cossos.

Elles van ser les úniques a qui no els va ser donat d'aprendre dels seus errors per decidir millor en el futur, ni tornar a casa per anunciar la seva pròpia desventura i la virtut dels nostres avantpassats: en perir aquí mateix i pagar la seva insània, van crear una fama immortal per a la nostra ciutat per la seva virtut i, en canvi, pel seu fracàs d'aquí van esborrar el nom de la seva pròpia pàtria. Amb què per un desig injust de la terra aliena, van perdre amb justícia la seva pròpia.