El Discurs Dramàtic i els Gèneres Teatrals

El Discurs Dramàtic

El discurs dramàtic és aquell missatge que el dramaturg imagina i vol transmetre com una acció que ha de ser representada per uns actors. S'escriu un text teatral, en prosa o vers, on hi ha els diàlegs dels personatges i les acotacions escèniques, i mitjançant l'escenificació el text es converteix en discurs dramàtic. Així, l'espectador pot percebre ell mateix el desenvolupament de l'acció. L'obra dramàtica està feta per ser representada en forma d'espectacle, per això necessita una unitat d'assumpte, per evitar que els espectadors es distreguin; dinamisme, per mantenir l'interès de l'espectador. Aquest interès pot néixer de l'acumulació de fets o la complicació de la trama; el dramaturg crea personatges rodons i complexos per tal que, conjuntament amb l'acció, despertin l'interès; i, per últim, la versemblança. Aquesta no implica forçosament realisme, ja que l'obra dramàtica no és una reproducció de la realitat, sinó que n'és una interpretació.

El conflicte és el suport en el qual es basa l'espectacle teatral. En el desenvolupament intern de l'acció podem distingir: l'exposició, on es presenta la circumstància inicial; el nus comprèn la totalitat de les diverses accions que són escenificades, hi ha un procés gradual d'intensificació que condueix al clímax; i el desenllaç, on es presenta el resultat lògic del conflicte plantejat.

L'estructura externa d'una obra teatral està dividida en actes. El nombre d'actes varia en funció del gènere dramàtic i de l'època: en els gèneres majors n'hi ha entre cinc i tres, i en els gèneres menors n'hi ha dos o un. Aquests estan formats per un o diversos quadres, parts contínues d'acció que succeeixen en un mateix lloc. Les escenes són els fragments per les entrades i sortides dels personatges.

L'acció dramàtica defineix el caràcter dels personatges, que està dotat de trets subjectius, morals i físics. Aquest pren sentit quan, en una situació dramàtica, entra en contacte amb els altres personatges o amb un esdeveniment i es desencadena un conflicte. A través de la representació, els personatges arriben als espectadors. Un actor ha d'identificar-se amb el personatge que encarna, utilitzar un codi lingüístic en els diàlegs, tot i que també poden utilitzar els codis no lingüístics, com els gestos i la mímica. La posada en escena està dirigida pel director d'escena, que integra la representació, la decoració, el vestuari, la luminotècnia i la música.

Els Gèneres Dramàtics

Les obres que formen part dels gèneres dramàtics són totes aquelles obres teatrals. Aquestes poden formar part de diferents gèneres, entre els quals trobem:

• Tragèdia: Va sorgir a l'antiga Grècia del culte a Dionís o Bacus. Els temes que tracta solen ser temes en els quals l'ésser humà s'enfronta a unes forces invencibles amb una finalitat edificant. En aquest gènere s'utilitza el "pathos" per commoure l'espectador.
• Comèdia: També va sorgir a Grècia en els cultes a Dionís. Aquesta era burlesca i cridanera, amb la finalitat que l'espectador es divertís. Els temes que tracta són conflictes de la vida quotidiana i es caracteritza pel seu final feliç.
• Tragicomèdia: A l'època de Cervantes va aparèixer un gènere que estava compost per elements de la comèdia i el drama, la tragicomèdia. En ella, l'autor combina personatges de diferents classes socials en diferents situacions per disposar de la tensió dramàtica.
• Drama: És un gènere intermedi entre la tragèdia i la comèdia. Els personatges que hi apareixen s'identifiquen amb les seves qualitats.
• Acte sacramental: És una obra de contingut teològic, l'argument del qual és variable. L'acció es desenvolupa en un acte i els personatges apareixen sovint com a virtuts o el pecat.
• Teatre religiós: De caràcter popular, ha donat lloc a representacions que tracten temes com el Nadal i la Setmana Santa.
• Entremès: És una peça d'un sol acte amb estil col·loquial que s'intercalava entre dos actes d'una obra més extensa. Els personatges que hi apareixen són estereotips.
• Sainet: A partir de l'entremès va sorgir el sainet, una peça breu formada per escenes juxtaposades i protagonitzades per un gran nombre de personatges que encarnen tipologies populars.
• Farsa: És una representació breu i de gran comicitat que gira entorn d'una anècdota còmica.

També trobem algunes obres que combinen gènere líric i dramàtic. Les obres teatrals musicals poden ser:

• Òpera: D'origen italià, és una obra musical que tracta temes tràgics i de caire mitològic.
• Opereta: El tema principal que tracta és la frivolitat dels ambients cortesans.
• Sarsuela: Combina les peces musicals cantades i el diàleg parlat amb un to costumista i alegre.

Finalment, el musical modern combina el ball amb la part recitada o cantada i incorpora elements musicals.