Discriminació de preus: estratègies i tipus

Discriminació de preus

La discriminació de preus consisteix a assignar preus diferents a 1 mateix producte d'acord a diferents criteris establerts per l'empresa. Aquesta política empresarial serveix per maximitzar els beneficis. La discriminació de preus són estratègies que poden utilitzar empreses que tenen algun poder de mercat. Aquestes estratègies consisteixen en diferents mètodes que tenen les empreses per extreure l'excedent del consumidor, i depenen de l'elasticitat preu de la demanda a la qual s'enfronta l'empresa.

Discri 1º

“Aquest tipus de discriminació s’associa a la discriminació perfecta. En aquest cas, 1 monopolista extreu tot l’excedent dels consumidors. El monopolista cobra a cada consumidor el preu que cada un d'ells està disposat a pagar per obtenir el producte (preu de reserva). Per tant els beneficis del monopoli són equivalents a l'excedent total. Per poder aplicar la discriminació de primer grau és important que hi hagi informació perfecta i que no hi hagi revenda entre els diferents tipus de consumidors i dins de cada grup.

Discri 2º

La discriminació de segon grau consisteix a agrupar als consumidors d'acord amb la seva disposició a pagar pel bé (elasticitat) i en cobrar 1 preu diferent a cada grup de consumidors. Així, per exemple, el monopolista pot cobrar 1 preu unitari menor a mesura que es compren més unitats del producte. La discriminació de preus de segon grau es refereix al fet que es cobren diferents preus per distintes quantitats d'1 mateix producte, de forma que quan més es compra d'1 bé, el seu preu per unitat es redueix. Ex: descomptes per volum, tarifa en dues parts, venda en paquets, venda yigada.

Discri 3º

Consisteix a aplicar 1 preu lineal per a cada tipus de consumidor. L’empresa ha de poder distingir el tipus de consumidor i no pot existir revenda entre els tipus de consumidors però si dins d'1 grup. Així, per exemple, es poden agrupar els clients per edat, sexe, país o professió entre d'altres. En la discriminació de tercer grau, el monopolista cobra diferents preus a diferents consumidors, per 1 mateix producte. Per a poder aplicar aquest tipus de discriminació és essencial que l’empresa pugui saber quins són els consumidors amb 1a disposició a pagar pel producte més alta.

DIXIT:

Les barreres d’entrada són amenaces creïbles que realitzen les empreses establertes davant la possibilitat d’entrada. Exemples d’amenaces creïbles: instal·lar excessos de capacitat, utilitzar mètodes de producció intensius en capital (amb elevats costos enfonsats), tenir patents que no es fan servir (patents preventives).

STINGLER:

Les barreres d’entrada són costos de producció suportats pels entrants, però no per les empreses establertes. Així doncs, Stigler utilitza una definició més restrictiva de barreres d’entrada que Bain. Stigler NO considera els avantatges que tenen les empreses que ja estan establertes en el mercat.

Estructura del mercat

La estructura del mercat determina la conducta de les empreses, i la conducta els resultats en el mercat.

Estruc:

Descriu les característiques de la indústria i l’entorn en el que operen les empreses. Exemples: número d’empreses, concentració del mercat, barreres a l’entrada, diferenciació del producte, grau d’integració vertical, existència de contractes en exclusiva.

Conducta:

Es refereix al comportament de les empreses en el mercat. Defineix quin tipus de decisions prenen les empreses i la forma en la que ho fan. Exemples: fixació de preus coordinada o independent, despeses en R+D, publicitat, qualitat dels productes.

Result:

Mostra si les empreses produeixen de forma eficient: quins inputs utilitzen i quines quantitats produeixen. També mostra si es produeix una assignació eficient dels recursos: si es maximitza el benestar social, i més en particular, l’excedent dels consumidors. Principal atractiu del paradigma ECR és la seva senzillesa.

Critiques:

Els resultats poden determinar l’estructura del mercat. Exemple: L’èxit en la R+D d’una empresa farmacèutica permet vendre més productes i modificar els seus costos i la demanda. Això pot canviar completament l’estructura del mercat. La conducta pot determinar l’estructura. Exemple: Les fusions redueixen el número d'empreses, les despeses en publicitat augmenten les barreres d’entrada, els preus predatoris expulsen a les empreses del mercat.

Critica de l’Escola de Xicago: Algunes actuacions que originalment es consideren anti-competitives poden millorar el benestar social. Teoria dels mercats atacables mostra la rellevància de les barreres d’entrada i dels costos enfonsats. Costos enfonsats: Són inversions que un cop realitzades no es poden recuperar. No es recupera la inversió si es deixa l’activitat econòmica. Un mercat és atacable si les empreses poden entrar i sortir sense cap restricció. Això passa quan els costos dels entrants i de les empreses establertes són iguals, per entrar en el mercat no s'ha d'incórrer en costos enfonsats, les empreses establertes no poden reaccionar a les amenaces d’entrada, per exemple baixant preus. Si un mercat és atacable, l’empresa establerta no podrà abusar de la seva posició en el mercat i actuarà de forma competitiva: P=CM. Exemples: Mercat atacable: transport aeri (els avions es poden vendre). Mercat no atacable: distribució de gas (els gasoductes no es poden reciclar).

BAIN:

Les barreres d’entrada són qualsevol situació que col·loqui als potencials entrants en una posició desfavorable respecte a les empreses establertes, i que permeti a l’empresa establerta obtenir beneficis extraordinaris. La magnitud de les barreres d’entrada es pot mesurar segons el preu límit. Aquest és el preu que a llarg termini poden fixar les empreses establertes per sobre dels seus costos, sense induir a l’entrada en el mercat de noves empreses. Exemple: Costos absoluts. Les empreses establertes tenen patents, llicències, bon accés a matèries primeres i/o proveïdors, accés privilegiat a fonts de finançament. Economies d’escala. Les empreses establertes operen a major escala que les entrants. Diferenciació del producte. Major reputació de les empreses establertes i lleialtat de marca dels consumidors.