Discontinuïtats Estratigràfiques: Tipus i Formació

Què són les discontinuïtats estratigràfiques?

Les roques sedimentàries es dipositen en capes o estrats horitzontals que es van superposant i constitueixen una sèrie estratigràfica. Aquest concepte tan simple era desconegut fins que Steno va enunciar el principi de la superposició d'estrats. Steno va proposar també el principi de l'horitzontalitat original: que les capes de sediments s'han dipositat en una posició molt propera a l'horitzontal. Quan els estrats de roques sedimentàries es dipositen sense interrupció, es diu que són concordants. De vegades, hi ha interrupcions en la sèrie sedimentària o vibracions en el cabussament dels estrats, en aquest cas són estrats discordants.

Tipus de discontinuïtats

Discontinuïtats: Representa un període de temps durant el qual cessa la sedimentació, l'erosió actua sobre les roques que s'han format prèviament i més tard hi ha lloc a una altra sedimentació. Entre les dues formacions s'observa una cicatriu erosiva, la discontinuïtat.

• Disconformitat: És la discontinuïtat existent entre dues sèries d'estrats horitzontals separats per una superfície d'erosió. Indica que falten uns estrats a causa d'un episodi intermedi d'erosió, però sense basculament o plegament.
• Discordança angular: Són les discontinuïtats més fàcils de reconèixer perquè es tracta d'una sèrie horitzontal dipositada damunt d'una altra sèrie de roques sedimentàries plegada o basculada que ha estat erosionada. S'anomena així perquè els estrats del grup superior estan disposats de manera que formen un angle amb els estrats del grup inferior.
• No-conformitat: Entre els materials ígnis i metamòrfics i les sèries de roques sedimentàries més joves hi ha una relació de discordança que és la no-conformitat. Indica que materials antics ígnis i metamòrfics van restar emergits durant un llarg període de temps durant el qual van tenir una erosió intensa que els va arrasar.

Relacions de discontinuïtat

S'utilitzen per interpretar talls i mapes geològics per tal de determinar l'edat relativa de les roques d'una regió i establir la relació que hi ha entre elles:

1. Les capes ABCDE de roques sedimentàries són situades de manera discordant damunt roques metamòrfiques antigues.
2. La intrusió del dic Q s'ha produït després que s'hagués dipositat la capa E perquè talla tota la sèrie 1.
3. Les roques de la sèrie 1 es van dipositar horitzontalment.
4. Entre la sèrie 1, basculada, i la 2, horitzontal i dipositada al damunt de l'anterior, hi ha una discordança angular.
5. Entre les capes F i G hi ha una disconformitat.

Mapes geològics

Per representar la informació geològica de la zona superficial i subsuperficial de l'escorça terrestre s'utilitzen mapes geològics, que es construeixen sobre un mapa topogràfic. Al mapa geològic es representa: els materials i l'edat, les relacions entre els diversos materials, les estructures geològiques, els símbols que indiquen direcció, cabussament, l'existència de plecs sinclinals i anticlinals, i les falles i diàclasis.

Elements d'un mapa geològic

• Escala
• Llegenda
• Signes convencionals (cabussament, sinclinal, anticlinal)
• Columnes estratigràfiques
• Talls geològics

Talls geològics

Permeten observar més clarament que als mapes les estructures geològiques i la relació que hi ha entre les diverses unitats estratigràfiques de la zona que interessa.

Reconstruir el passat

Podem reconstruir el passat gràcies a:

• Els materials que originen les roques
• Els fets geològics
• Les formes que generen
• Les estructures resultants (plecs, falles...)

Principis de classificació

El principi de l'actualisme: Els successos actuals són la clau per a interpretar el passat.

Datació de roques

• Relativa: establir què va passar primer i què va passar després.
• Absoluta: indicar amb xifres els anys o Ma en què es va produir un succés.

Principi fonamental de datació (Nicolas Steno)

• Horitzontalitat dels estrats: els sediments es troben sempre dipositats de forma horitzontal (excepte si hi ha canvis geològics).
• Superposició dels estrats: els estrats més inferiors són els més antics.

Altres criteris per a ordenar els estrats

• Fòssils guia
• Granusselecció
• Estrat
• Esquerdes de dissecció

Aquests tres elements ens serveixen per a poder elevar una columna estratigràfica (representació ordenada dels materials d'una zona: edat, tipus de material, potència i presència de fòssils si hi són representats).

Principi de les relacions creuades (de successió)

Tot procés geològic és posterior (va després) als materials que afecta.

Discontinuïtats

Són les interpretacions del procés de sedimentació, trobem:

• Disconformitats entre superfície d'erosió
• Discordança angular
• No-conformitat (una roca sedimentària està en contacte amb una de magmàtica o metamòrfica - batòlit)

Fòssils

Ens permeten saber com va ser la vida al passat, en quin ambient es va formar la roca i en quin moment es va formar la roca que el conté (es pot datar la roca).

Els fòssils guia

Han de tenir tres característiques:

• Haver viscut durant un període de temps curt.
• Haver tingut una àmplia distribució geogràfica.
• Ser abundants a les roques.